lunes, 15 de junio de 2009

PIC CARLIT (2.921 m) - UN CLASSIC


Com explicar altre vegada el mateix i que sembli diferent !!!
Aquest cop la excursió al Carlit ha estat mes aviat el que jo li dic: un paseo campestre !!!.
Un paseo campestre amb nit a un bosquet, mosquits a punta pala i caminada de 8 h entre pujar i baixar. També podem dir que ha estat un passeig relaxat, fent fotos, amb mes d'una hora per dinar asseguts al costat d'un precios llac, i amb cervesseta de cloenda inclosa al hotel que hi ha junt al refugi. En fí, una jornada memorable en tots els aspectes.


Canovelles 17:00. Puntuals com els anglesos !!!


Arrivem a la zona d'acampada i començem a buscar un lloc per passar la nit


Provem diversos emplaçaments


I ens quedem en un bosquet acollidor però ple de mosquits !!!


i així, amb la finestra oberta però amb el gorro posat. Passem la nit mirant els estels


De bon matí començem a caminar per un paissatge quasi idil.lic


Un pressec i unes barretes energètiques quan ja tenim el Pic Carlit a la vista


Un descanset ...


agafem aire ben pur !!!!!





Cliqueu i veureu perque el Guillem està quasi en extasi


Començen a apareixer les primeres pales de neu



que donen un aire una mica invernal a la excursió



Mentre el Guillem ens espera, nosaltres anem fent fotos



Uaaaaauuuuuuu !!! d'esde aquí dalt es veu .....


això !!!!


Després d'una zona de grimpada al més pur estil Pedraforca, arrivem al cim a les 11:00 h


Ara començem a fer fotos a diestro i siniestro


La creu que marca el cim del Pic Carlit Gran


Unes posses per deixar constancia



Amb el estany de Lanos al darrere





En aquesta pano s'aprecía bastant be el que nosaltres veiem , però una fotografia no explicarà mai el que sentiem!!!! (fer click)


El Jordi esta mirant ...


Això (fer click)


Després de menjar una mica més, tirem cap a vall, que el cim es comença a omplir de gent i ja gairebé no s'hi cap.


Ara, ja que hem vingut carregats amb crampons i piolet, els hi donarem us en aquesta pala de neu, i de pasada adelantarem una bona estona de camí per una via mes directe.


Ens posem els crampons


I començem a baixar, d'esquenes perque la neu està molt desfeta, i inclús amb els crampons es rellisca facilment.


no deixem de fer fotos !!!


La cosa es suavitza, i ja podem anar cara endevant


Ara es tracta de buscar un lloc per dinar


Aquest llac fà bona pinta !!!


Ens treiem les botes


I ens hi quedem


vaja que si ens quedem !!!!!


El Jordi surt espitós



Un cop havent dinat, seguim el camí


La tarda es comença a ennuvolar


Però els llacs presenten el seu millor aspecte


Ja quasi hi som



En arrivar al Hotel, els nuvols ja ho tapen tot.


Però encara ens dona temps per a la celebració


Apali, fins la propera. Per quan l'Aneto?, doncs no ho se, deixa que ens ho planifiquem be que no estem per pifiar un quart intent !!!!!

domingo, 7 de junio de 2009

PIC D'EINA - NOUFONTS- RESCAT

Avui jornada electoral.
Teniem d'escullir; i la veritat es que la elecció la portava pensada desde feia alguns dies.
Però al final qui ha manat ha estat la boira. Una intensa boira que no m' ha deixat veure el panorama. Una boira que quasi m'obliga a quedar a dormir a cavall entre Espanya i França.
Sembla mentida el que ajuda una bruixola i un planol. Sempre els porto, però fins avui mai els havia trobat tan sumament utils.
Si, ... avui com dic jornada electoral Pic d'Eina o Torre d'Eina, Noucreus o Noufonts. Molt a on escollir i molta boira per escampar. Potser aquest es el problema amb els politics, ells viuen com en una boira que no els deixa verure mai el cim. Quina pena... , no saben el que es perden. Fan el cim, però no veuen la Vall, i quan tornen a la Vall ja han perdut de vista altre cop el Cim. I així sempre, envoltats per la inmensa boira .......


En canvi a Nuria a les 9 del matí, llueix un dia força clar.



I es veuen les muntanyes i les valls


I els canons de neu .....vaja!!


Però com en el càs dels politics, les aparençes enganyen


La boira no podia faltar en una jornada electoral.


i jo vaig directament cap a ella.


No us fieu mai d'una muntanya. Ara fa bona cara però ....


quan s'enfadi ja veureu ...


No ens hi podem pixar com si res!


Quan fas mitja volta ja la tens al darrere




I t'envolta fins a quasi marejar-te


Tot i axí faig el que crec que es el cim del Coll d'Eina (2.775 m )


I despres de menjar un entrepà de truita fet a les 5:40 h.


Arribo al Pic d'Eina (2.832 m )


i despres de errar el camí i tornar al bò, ...corono també el pic de Noufonts (2.861)


Content per les fites aconseguides, em dirigeixo al Noucreus, pero....
La boira em desorienta, no se a on tinc Espanya i a on tinc França, la meva orientació em porta cap a una zona molt escarpada i perillosa. Sort de la bruixola i el mapa, perque estava anant en direcció contraria !!!!! . He perdut el camí, i ja no se a on anar!!! . Quan oposo el rumb i torno cap el Noufonts, retrobo el camí i em sento salvat. Per un moment m'he imaginat a mi mateix acurrucat sota unes pedres passant la nit en aquella inhospita carena . Ja en camí marcat i amb la seguetat que dona haber sortit del perill, començo a avançar en direcció al coll de Noufotns, amb la intenció de fer el Noucreus, però altre vegada passa una circumstancia inesperada :



En mitg de la boira sento uns crits EEHHHHH !!...ESTEM PERDUTS !!! EEHHHHH!
i apareixen una parella d'excursionistes que sense bruixola ni mapa intentaven arrivar a Nuria. Estaven molt pitxor que jo, ja feia estona que trucaven al 112, però no tenien cobertura, i estaven força espantats. Havien relliscat per una pala de neu a la banda francesa del Noucreus (però ells no sabien que era el Noucreus) i habien perdut completament la orientació. Total: que vaig canviar el Noucreus per acompanyar-los a Nuria.

Aqui els tenim, al Xavi i la Chantal baixant per una relliscosa pedrera encara amb l'ensurt al cos.

Las palas de neu els hi feien especialment por. Encara els hi tremolaven les cames després de la relliscada al Noucreus.


A mida que ens apropem a Nuria, els hi canvia la cara


Per fí podem gaudir del paissatge sense boira.


El desglaç encara durarà fins ben entrat el mes de Juny


L'aigua baixa per tot arreu


No se com definir aquesta vista, però es ben lletja


I així tot xinu -xanu arrivem a Nuria


I ja asseguts dins del cremallera l'ensurt ha passat del tot.
Chicos, !!! La aventura es la aventura!!!.
Però no oblideu portar mapa i bruixola la propera vegada.
Una abraçada Xavi i Chantal. A veure quan ens tornem a veure per alguna d'aquestes muntanyes !!!!