EL BLOG DE RIBES

MONTMALUS AMB ESQUIS

2011-02-12T23:40:00.001+01:00

Segon cap de setmana consecutiu que em calço els esquís de muntanya.
Com més ho practico més m'agrada. Ho trobo un esport molt complert.
Té una vessant esportiva amb un alt component de forma física, però la vessant lúdica no té comparació amb qualsevol altre esport. Els paisatges, el silenci de la muntanya, el soroll del vent quan bufa fort. Tot junt forma part d'aquesta gran experiència que és fer un cim a l'hivern amb esquís.
I no oblidem la baixada!!!!, que és la part més emocionant. Res a veure amb les pistes d'esquí. A la muntanya tot resta al caprici de la natura. Res de màquines que aplanen la neu, i tapen els forats molestos !!. A la muntanya real la neu dura, quasi glaç apareix per totes les zones ventades i obagues, als colls i a les congestes.
La técnica passa a un segon plà i moltes vegades baixar es converteix en una petit exercici de supervivència.

Baixar per la canal glaçada del coll del Montmalus es emoció pura. Tot i que no explico de quina manera varem baixar aquell tobogan. !!!!

7:30 h Primer cafetó al bar de Puigcerdà

Travessem les pistes d'esquí de Grau Roig

Al fons el coll, i a la dreta el cim del Montmalus

Aquí ja estem quasi completament sols, i en poc més de dues hores ...

arrivem al coll del Montmalus

Les muntanyes estan bastant pelades aquest any, però la neu està molt millor que no ens pensavem

12:30 un esmortzar/aperitiu ...

... amb bocata de Nocilla i tertulia al CIM

Foto de pose al CIM ...

...amb el Pessons al fons

Foto de ... que fot el Jordi???!!!!. Balla ula ula

Començo a tenir fred!!!. Ens afanyem. La baixada per la canal ens espera!!

Jo ja soc a baix. Dos puntets minúsculs que es veuen a sota el coll són el Jordi i el Guillem, que encara estant patint de valent per arrivar a baix

30 minutets de baixada i cap al bar a dinar!!!!

PIC DE LA MINA EN SOLITARI

2011-02-06T19:59:00.002+01:00

Faig aquest post una mica depressa i corrents.
Sé que si no el faig ara es quedarà sense fer. Encara no fà ni mitja hora que he tornat de una "mini" excursió.
Avui quan he sortit de casa encara no tenia clar que fer. Com anava sol, no podia fer coses gaire sofisticades. I a mes el risc d'allaus era 3 (marcat).
La primera intencio era fer el Noucreus, desde Nuria. Amb aquesta idea m'en vaig anar a dormir ahir. Però aquest matí, a les 06:00 he engegat l'ordinador i he mirat els mapes del IGIC (Institut geologogic de Catalunya). Efectivament he vist que tant el coll de Noufonts com el de Noucreus , eran zones propenses als allaus. Així que he anat cap a Porte Puymorens a intentar fer la Coma D'Or.
La sorpresa ha estat que en arrivar al Coll de Pimorent, la vall que puja cap a la Coma D'Or semblava el jardi del meu veí.
Total, que m'he decidit per fer el Pic de la Mina que estava en optimes condicions de neu .

Al principi estic un pèl desanimat, perquè aquest pic ja el vaig fer l'any passat

Però mica en mica li agafo afició. Aquest cop no fa vent, i la neu fa molt millor pinta!!!

Cosa rara, adelanto alguns grups de esquiadors que sembla están de curset

Jo no he fet cap curset.... Només "he lleigit molt sobre el tema" Ja Ja.

I sembla que la cosa funciona, perque a lo tonto a lo tonto ....

arrivo a la cota superior de Porte Puymorens,

A la foto, la coma d'Or, realment pelada de neu.

El sol avui carda de valent. Al cim, després veure algú de maniga curta!!!

Després de quasi tres hores de foqueixar, arrivo al coll, al peu del pic.

El ultim tram es un pel mes dur, pero res de l'altre dijous

Esquís fora i petita grimpada fins al pic

Una parella de simpatics catalans em fan la inevitable "foto de cim"

Després de menjar el segón bocata de nocilla, torno al coll, em poso els esquís i tot decidit tiro cap a vall. Ja; ¡que fort tius! : baixo bé. giro quan toca,... esquivo un parell de rocs que em trobo en mig. Faig una ziga-zaga curta en plan Messi, i en 3 minuts he passat la part complicada. Ara una baixada sostinguda pero fàcil en neu ventada.També puc experimentar molt en fer girs curts en neu pols. La veritat es que la cosa ha sortit molt millor que no em pensava.
En un plis ja estava al cotxe altre cop


14:00 ja estic aquí. ¡¡¡Joer quin dia mes guapo!!!! I pensar que he començat el dia sense saber ben be que fer .	.

Crec que el cotxe sería capaç de arrivar tot sol fins aquí

Apa, ara una ducheta i a menjar una mica de paella que ha sobrat del migdia.

No us queixareu, que avui el blog està ¡fresco como que es de hoy!.

PRENENT EL POLS A L'ANETO

2010-11-06T22:04:00.000+01:00

Per fí arriva el gran día. Després de dos aplaçaments podem intentar l'Aneto. El rei del Pirineu.
Quan varem planificar la excursió junt amb el LLuis era 11 Setembre, Un costipat va aplaçar la sortida. La propera oportunitat va esser el 12 de Octubre, i una gota freda ens va obligar a un nou aplaçament.

Avui es el día. Ha nevat molt i ja fa fred.
Per l'Albert es un dia important. Amb només 14 anys s'enfronta al gegant del Pirineu en condicions invernals. Quan li vaig proposar de venir al Setembre li va fer molta ilusió. Tanta, que després de succesius aplaçaments, hem decidit anar-hi encara que la excursió ja no tingui res a veure amb la sortida que hagués estat el 11 de Setembre.

Tinc de felicitar desde aquí a l'Albert, perque encara que no varem assolir el cim, varem arrivar mes alt que ningú ho va fer aquell dia. Tothom reculava i nosaltres varem exhaurir totes les posibilitats. Però la prudencia i una borrasca anunciada ens va fer abandonar a una hora del cim. Gairebé tocant el Coll de Corones, a 3085 m a les 13:10 varem menjar un entrepà envoltats de muntanyes nevades i en una sol.litud absoluta. No hi habia ningú més. El Lluis habia abandonat feia mes de mitja hora, i ens esperava al pas del Portilló Superior.
Felicitats Albert, vas demostrar que estas en forma, i estas preparat per grans ascencions.

Ho tornarem a intentar la propera primavera, amb neu però amb mes hores de sol. Segur que ho aconseguirem!!!

Ens hem llevat a les 4:00 a una pensió a Benasque, i a les 6:00 h . amb leganyes als ulls i encara sense esmortzar, sortim de la Besurta.

La nit es estrellada, però no hi ha lluna i la foscor es gairebé absoluta

Com podeu veure a la foto, ja tenim neu desde el cotxe mateix

Un episodi curios : despres de caminar durant 10 minuts tornem a veure un pont que creua un riu i cotxes aparcats, un cotxe com el meu i amb una matrícula com la meva!!!!!. Hem fet una volta en rodó i som al mateix lloc !!!!!!!. Tornem-hi. Agafo el GPS i ja no el deixo de mirar fins arivar al refugi de la Renclusa

Abans de que surti el sol mengen el primer apat del dia.

La cresta dels Portillons es comença a iluminar amb les primeres clarors

Amb tanta neu ja començem a sospitar que la ascenció es farà dura i feixuga

Però li posem moltes ganes

A les 8:00 el solet ja il.lumina la cresta, però aquí a baix encara estem a l'ombra i jo m'estic congelant. No pensava pàs que hi hages tanta neu, i les meves polaines els hi he deixat a l'Albert. Així que la neu s'em cola pels mitxons i en fondres empapa la bota per dins. Tindré de aguantar aquest problema durant tot el dia. Confió en que quan em toqui el sol la temperatrura augmenti.

Seguim amunt, i despres de algun dubte sobre el camí a aseguir, arrivem al pàs del Portilló Superior.

Pasem a la banda asolellada, la de glaciar.....

Un paissatge impresionant

El camí del Portilló fins al glaciar es un passeig que hagessim pogut fer en maniga curta.

Parada per dinar i deliberar. Son les 12:00 i encara ens queden dues hores fins al cim. Mes si fem parades

En Lluis ja no pot amb les seves cames, l'Albert està cansat, però es pren un gel energetic i es posa les piles.

Ja sabem que no arrivarem, però l'Albert i jo seguim amunt, amb la esperansça de arrivar al Coll de Corones. Ens proposem caminar fins les 13:00.

Ens parem als 3085 m , a un quart d'hora del coll de Corones

No podem fer esperar gaire al Lluis, no sigui càs que ens el trobem congelat !!!!!

Aquí estem, feliços amb l'Aneto a la nostra esquena

l'Albert m'ha demostrat que pot fer l'Aneto i molts cims mes!!!

Fem mitja volta i anem a buscar al Lluis

Una darrera mirada al gegant

i enfilem altre cop cap el Portilló

Ara ja cobert per la ombra de la cresta

Aquí el tenim, invisible desde la banda de la renclusa, però inconfusible desde aquí

Iniciem la baixada

fent pràctiques de caminar amb crampons

Baixem per un altre lloc, per no repetir camí

Certament el camí es mes entretingut

Amb el solet la baixada es tot un plaer

i en poc mes de dues hores som altre cop a baix a la vall

Només un riu s'interposa en el nostre camí, no sabem si la neu resistirà el nostre pes

Per si de càs el creuem reptant !!!!

Fa fred, pero aqui a baix la capa de neu encara es molt fina

Quan arrivem al cotxe em trec els mitxons completament xops

Amb l'aigua que surt de la bota podria omplir una cantimplora

i amb la del mitxo es podria fer un café.

12 h de marxa i 12,3 km sobre una neu fonda i pesada. Però la experiencia ha valgut la pena

PEDRAFORCA AMB L'ALBERT

2010-09-25T22:39:00.122+02:00

Avui teniem prevista una sortida a l'Aneto amb el Luis de Tarragona. Però la hem tingut de anular perque al Luis li ha agafat una febrada inesperada.
L'Albert estava força il.lusionat, i la anulació després de tants preparatius ha estat un cop.

Per apaivagar una mica la desilusió, hem decitit fer una excursioneta al Pedraforca. Es la primera excursió de "persona gran" qaue faig amb l'Albert, i ha estat tot un exit. Hem fet un bon temps, no ens hem torçat cap tornell ni hem tingut agulletes.

"Bocata per emportar" abans de arrivar a Saldes.

El objectiu a fer esta clar !!! : El Pollegó Superior

Aquí el tenim. El dia es presenta bò

El primer tram es el mes avorrit. Pujada sostinguda. L'Albert aguante bé

A punt a de arrivar al coll de Verdet

Principi de la canal de Verdet. Un tram per dirfrutar amb una grimpadeta que si es la primera vegada que la fas et deixa un bon "regustillu"

L'Albert està disfrutant com un nen (Ja Ja )

A que mola?

Aquí tots dos al Cim Nord. El Pollegó Superior el tenim encara una mica lluny, pero ja som quasi a la cota máxima

Ara ja es bufar i fer ampolles

Una mica de puja-baixa

Anem amb compte de no caure, que tenim una mica de timba a banda i banda

Ja som al cim, amb el Calderer a la nostra esquena

Al cim fotía molt de vent i a mes hi havia massa gent, així que de seguida baixem a dinar abans de arrivar a la tartera

Aquí tenim la tartera, amb la mateixa pendent quie sempre però cada cop amb menys pedres

Altre cop al refugi Luis Estasen

No está malament, 06 h 03 m en pujar i baixar.

Segur que hi tornarem ben aviat. El Pedraforca es un d'aquells cims que agrada repetir

UN PASEO POR LAS NUBES

2010-09-04T20:17:00.127+02:00

Hace algún tiempo que ya sé que si insistes, los sueños se cumplen. Hoy voy a probar suerte otra vez

El sueño de hoy comienza en el parking superior de Vallter

Y la cosa no pinta demasiado bien a juzgar por la cara de la "susodicha"

El tiempo mejora, y las nubes se dispersan

Pero aunque el collado(portella del Mentet) está ahí mismo, a Mami no se lo parece.

Me temo lo peor en cualquier momento (abandono prematuro!!!)

Pero la niebla me echa un cable. (Con el viejo truco de : "ahí justo detras de la niebla está el pico")

Un descanso en el Collado

Primera cumbre del dia Pic de la Dona (2.705 m )

I quina Dona.....!!!!!

Premio

Vamos a por el doblete. Mami todavía no lo sabe, pero vamos al pico mas lejano de la foto: El Bastiments (2.881m )

El camino es sencillo, i el animo está alto

Ahora sí, cuando ya estamos mas cerca parece que lo vamos a conseguir

En el tramo final se produce un "conato" de abandono

Niebla en España, Solete en Francia

Por fin cumbre en Bastiments

Segundo pico del dia

Merecido bocata en la cumbre

El pico: símbolo del Cim Nord. ¿A que pone cara de satisfecha?

Se cumplió el doblete!!! Se cumplió el deseo!!!

De regreso todo es bajada

Y el calorcete se hace notar

Vamos a buen ritmo, y a estas alturas Mami ya sabe que es capaz de subir al Pic de La Dona y al Bastiments

Tramo final

Tras seis horas de marcha : en el Parking de nuevo

EPÍLOGO

Pues el resto del "finde" de turismo por Camprodón

Que si el rio .....

Que si el puente ...

Pero a mi lo que mas me ha gustado ha sido :

el sueño de los picos y las nubes

Entre platja i platja : LA PICA D'ESTATS

2010-08-20T23:36:00.418+02:00

Divendres 20 d'Agost , 17:00h. .
Tirat al llit de l'apartament de Torredembarra.
Estic avorrit. Cansat de platja . Va pasant l'estiu i cada cop estic mes gos. Em sembla una perdua de temps.
Despres de 4 ó 5 dies ja en tenia prou. Ja he desconectat de la feina, desestressat , desintoxicat , i a mes, he fet molta mes feina al TOM SAWYER de la que m'hagues imaginat a primers de juliol.

M'està resultant un estiu molt estrany. Tinc de fer alguna cosa, però tot em fà mandra !!!!!

De sobte sona el movil; es el meu, que extrany, si a mi no em truca quasi mai ningú.
Miro el display i veig que es el Colo (el Jordi). Ei tiu que passa?. Com a anat pels Dolomites?. .......
........
Total; ..... que hem quedat demà al matí a Castellbisbal per anar a fer la Pica d'Estats (3.143 m )
La veritat es que també em feia mandra, pero la perspectiva de un cap de setmana sense moure'm de la platja em va acabar de convencer.
Així donç, agafo el cotxe i m'en vaig a Castellbisbal a preparar la motxila..
A les 8:30 h el Jordi em recull a Castellbisbal, i comença la excursió .


Després de un esmortazar-dinar a Sort, seguim fins a Areu i agafem la llarga pista del refugi de Vallferrera. Una mica mes tard de migdia, ja som prou amunt, començant a gaudir d'un paissatge ben farcit de rierols.

A mitg camí, el Jordi ,que ve fort dels Dolomites, m'agafa la tenda i el camí no s'em fa tant feixuc


Aprop dels llacs, abunden tolles que conviden a donarnos un bany, però no volem arrivar massa tard al camdemunt del segón estany que es el nostre destí. Aquest es el estany de Sotllo, el primer que ens trobem

Quan el sol es comença a amagar darrere les muntanyes, muntem la tenda a la vora del estany d'Estats.
i de bon matí, a les 7:30h començem a caminar direcció al Port de Sotllo, que es el coll que separa Catalunya de França. Un cop allà dubtem entre seguir a tothom per la via normal o bé agafar la cresta que passa pel pic Verdaguer.

Al final ens decidim per la cresta. Al principi un pel confosa, però de seguida trobem fites i pasem una estona molt entretinguda, de vegades a cavall al damunt de la afilada cresta.

Per fi la dessitjada Pica d'Estats , amb la seva inconfundible creu metàl.lica

Cim de la Pica. 3.143 m

La pica d'Estats era una de les nostres assignatures pendents. Ja la tenim al sac!!!!

Hi ha qui ve a la "pica" amb senyeres del Barça, amb estelades, i fins i tot hi a qui hi arriva corrents. La Pica es com una mena de lloc de peregrinació. Molta gent només fà una sola muntanya a la seva vida: la pica d'Estats.
Per a mi només es una muntanya mes, això sí, amb unes vistes espectaculars!!!

Deixem la aglomeració del cim i retornem cap al port de Sotllo per la via normal.

Encara queda neu a les zones obagas

Un descans amb la vista al pic Sotllo que el Jordi ja va fer l'any passat.

Al migdia som altre cop al campament a on hem deixat la tenda muntada

Una última mirada al gegant mes alt de Catalunya

I rapidament començem a perdre alçada

Quin gust treure's les botes i remullar els peus en aigua fresca

La cubeta glaciar, quasi rectangular, del estany de Sotllo

Millor que remullar-se els peus, perque no remullar-se el cap?

quin guuuuuuuuust!!!!!!!!!!

Amb el cos fresquet després de la remullada, continuem cap el refugi

Ja hi som , ara només queden 10 km de pista fins a Areu.
Demà :platja altre cop

BALCON DE PINETA . Intent frustrat al Mont Perdut

2010-06-19T21:18:00.104+02:00

La idea inicial era atacar el Mont Perdut per la seva cara nord Clasica, es a dir: primer corredor, glaciar inferior, rimaya, glaciar superior, corredor final i cim.

Havia posat molta il.lusió en aquesta ascenció. La veritat es que feia dies que no dormía. Tenía com un cuquetestomac que gairebé no em permitia concentrar-me en res mes. Tot el dia pensant en si estarà glacat, si serà neu desfeta i tova, si em caldran cargols de gel. De si tindré por .....

Era la gran oportunitat de fer la Nord Face del Perdut. El Raul, aniria de primer, i em donaría mes seguretat .

Al final, despres de una planificació delicada tot s'en a anat a norris per culpa del vent. i tornem a casa 24 hores abans del previst amb el regust de haver perdut una mica el temps, ja que no hem pogut veure el llac de Marboré, ni el refugi de Tucaroya, ni tant sols la cara nord del Perdut . Tot estava amagat darrere de una boira espessa i amenaçadora.

A les 14:15 sortim de Castellbisbal després de fer equilibris amb les nostres feines respectives i a les 19:15 sortim ben equipats cap al balcó de Pineta.

Anem cap allà a dalt, el balcó no es veu. La boira el tapa

Ens espera una bona caminada.

Plou a estones

El llac de Marboré allibera molta aigua, que cau balcó avall

Fem frecuents descansos. Avui vaig molt carregat i em sento patós

Les hores pasen, i sembla que no ens movem del lloc. La pujada s'em fà realment interminable. Ens toquen les 22:00 h i seguim pujant, i el que queda encara .....
Ens posem i treiem els crampons dues vegades per atravesar pendents de neu , i tot en plena foscor a la única llum dels frontals. Quan arrivem al "embut", (pala final de neu abans de arrivar al balcó) jo ja no puc, i dono un pas i em paro, dono un altre pas i em torno a parar. Estic realment tocat. En Raul i en Guillem van devant tan frescos !!!!. El Jordi em segueix, però va clarament mes bé que jo.

Per fi arivem al balcó, a las 01:00, muntem la tenda ben lligada, que comença a fer molt vent. Em faig una sopa que no es calenta i em menjo un entrepà de truita , em fico al sac i em quedo dormit.

Durant la nit el vent gairebé no ens deixa dormir, i començo a pensar que no aconseguirem el nostre objectiu.

A les 6:00h el vent vol tumbar la tenda, sort que està ben lligada. Seguim dormint. Avui no serà dia de cim !!!

CALONGE PLATJA D'ARO

2010-06-08T23:55:00.036+02:00

CAMI DE RONDA CALONGE -PLATJA D'ARO

Aquest diumenge ens hem llevat dora i em anat a Palamos Calonge i Platja D'Aro.

Com sempre que organitzo una sortida amb la familia al complert, resulta que plou.

Aquí us deixo unes fotos

ANETO AMB ESQUIS

2010-05-24T20:15:00.028+02:00

Després del fracàs al Puigmal de la setmana passada, necessitem un revulsiu per agafar confiança.

A Fontalba mateix donem forma a la idea. I tot just dimecres, decidim que sí, que farem l'Aneto.

Decisions ràpides, res de : nose...; a lo millor si, .... ; es que es massa precipitat...., que si jo pensava... que si jo volia... RES DE TOT AIXÒ. Dit i fet. Divendres després de dinar sortim cap a Bensaque, i si tot va bé, dissabte tornarem a dormir a casa.

Una més que digne pensió a Benasque solventa el problema de falta de lloc al Refugi de La Renclusa

i a les 3:30 h , una cafetera ens permet esmortzar quan encara cap bar està obert

a les 5:00 h ja estem de camí cap a l'Aneto

I abans que no surti el sol ja hem deixat enrrera la Renclusa

Aviat ens adonem que el mogollón que puja es considerable

Las primeres llums ens agafen ja molt amunt

i a les 7:00 ja anem ebadurnats de crema solar

Camí del Portillón Superior

La camara de video , imprescindible per tenir un bon record de cada excursió.

Per fi al Portillón Superior. D'Aquí a molt poc ja veurem l'Aneto

Impresionant el pas de Portillon desde la cara nord

Deixem enrrera el pas ....

I ens concentrem en el que queda que es encara molt.

Al fons l'Aneto ens controla a tots!!

Encara unes 4 hores ens separen del cim.

Frequents descansos per beure aigua

i seguir amunt .....

i per fi, a les 11:30 h arrivem al Coll de Corones.

Segona parada obligada per reposar forçes

Encara queda mes d'una hora per arrivar al Cim

En aquest petit collet prop de la Punta Oliveras-Arenas, deixem els esquís.

El que queda fins al cim ho farem amb crampons

Al cim hi ha molta gent.

En front nostre el famós pàs de Mahoma.

Al principi dubtem, però de seguida ho veig molt clar.

Pasarem !!

Una mica de adrenalina no anirà malament

Ja quasi hi som ..

La Creu de l'Aneto, el símbol més emblematic del Pirineu, està ja per sota dels nostres caps.

CIM, CIM, CIM, ANETO 3.404 m

Una imperceptible llagrima em remulla l'ull. Sort de les ulleres de sol. El Jordi no s'en adona.

Estic euforic, i no paro de dir tonteries.

Fà molt temps que somiava amb aquest moment.

Fer l'Aneto amb esquís, i trobar la creu coberta de neu. Es increible el que es pot fer amb decisió i fermesa. Els nostres limits estàn molt mes amunt que no ens pensem.

Podriem fer el Montblanc?. Ho intentem?. Li ho diré al Jordi a veure que opina .....

Ara ens espera una llarga baixada amb esquís fins al plà d'Aigualluts

Encadenem caiguda rere caiguda en una neu primavera molt pesada. Imposible conduir girs, imposible derrapar cues. Supervivencia pura.

Em consola el que m'ha dit un monitor de la escola de esquí de Baqueira :

"He bajado de Puta angustia"

Cap als 2.100 m s'acaba la neu i toca carregar els esquís a la esquena

3 km fins al cotxe

La cara de felicitat es impossible de dissimular

I es que : Hem baixat l'Aneto esquiant !!!!!

VIDEO PRIMERA PART: LA PUJADA

VIDEO SEGONA PART : LA BAIXADA AMB ESQUIS

DERROTA AL PUIGMAL !!!

2010-05-16T21:27:00.011+02:00

PUIGMAL Una retirada a temps; Una petita victoria?

De vegades la muntanya ens reserva sorpreses. Lliçons d'humilitat que hem de aprendre a assumir com a part del joc.

-Qui s'hauria pensat que a Ribes de Freser a les 8:00 tindriem 1º C ?

-Qui es podia pensar que ens farien falta ulleres de ventisca per poder avançar un pam mes en direcció al Puigmal ?

-Qui s'hauria de pensar que a mitjans de Maig tindriem el Puigmal mes nevat que a meitad de Gener ?

-Qui es podia pensar que avui cauriem derrotats pel vent i les baixes temperatures devant del Puigmal , deixant escapar una esquiada fins a Nuria que prometía esser de les millors de la temporada ?

El cert, es que avui, a 16 de Maig, he portat mes roba d'abric que en cap altre sortida aquest hivern, però la muntanya ha dit que no i ha estat que no.

El pitjor de tot, es que quan ja feia 10 minuts que reculavem amb la cua entre cames, el vent ha calmat quasi del tot. Certament, el Puigmal avui s'ens ha en fotut de nosaltres a la mateixa cara.

No era el dia; avui no era el dia ......

Aquesta es la crónica de la sortida d'avui

Desde la carretera ja es vei que el Pirineu està ben nevat.
La esquiada fins a Nuria desde el Puigmal promet

A Ribes de Freser ja veiem que no fa temps primaveral precisament .....

A Fontalba, el fred i sobre tot el vent, es intens.

Durant l'esmortzar veiem que la cosa està peluda

Ho intentem

i ens alluneym del cotxe rapidament

De seguida em poso totes les peçes de roba que tinc.
Però no tinc els guants de hivern, ni braga, ni ulleres de ventisca

i el Jordi tampoc.

Avui no veniem a lluitar contra els elements

Veniem simplement a fer un "Puigmalet" i baixar cap a Nuria.

Que hagues passat si hagessim seguit fins al Puigmal ?
Potser res, perquè als 10 minuts de la retirada, el vent afluixava dràsticament de intensitat, però alguna cosa em diu, que si hagessim seguit, el vent hagues augmentat la seva força fins a expulsar-nos de la seva falda.
Certament avui el Puigmal no ens volía.
Potser el Puigmal ja sabía que jo avui no volía arrivar massa tard a casa, que demà m'he de llevar a les 4:00 h per anar a fer una feineta a Menorca .......
Potser la muntanya realment m'ha donat un cop de mà evitant que aquesta nit arrivés massa tard a casa i demà hagues estat tot un suplici la feineta que m'espera a Menorca

Així que avui cap a casa dora
I la propera setmana ....... L'ANETO ?????

PUIG PERIC (2.810 m) en Solitari

2010-04-24T20:34:00.005+02:00

UNA AVENTURA EN SOLITARI
Disabte 24
13:00 Em penso un plan;Te de ser sol; el Jordi avui no em pot acompanyar
14:00 Ja ho tinc!!! : Aniré a les Bulloses i demà faré el Puig Peric
15:00 Dino mentres em planifico
16:00 Començo a fer la motxilla, preparo els bocatas, tenda, sac, frontal, fogonet, gas. Crec que no em deixo res ...
17:45 Em despedeixo i marxo
17:48 Torno a casa m'he deixat el objectiu de la camara de video. torno a sortir
17:50 Torno a casa m'he deixat la goma que aguanta les ulleres a les excursions. Torno a sortir.
17:52 Torno a casa m'he deixat el anell adaptador del objectiu de la camara de video Torno a sortir.

18:00 Comença el partit del Barça i ja soc a la C-16

Arrivant a Puigcerdà comença a ploure i es queda el dia "lletxot"

20:00 El barça ha guanyat. No hi ha ningú més al aparcament de les Bulloses

La primavera encara no ha arrivat a aquest indret de França

Estic un pèl nerviós. Es fà fosc i no veig lloc adequat per posar la tenda

El cèl esta "tapadot". Pluvisqueja

Merdas !! ara un riu

El paso a les fosques

Per fi a les 22:00 trobo un bon lloc per muntar la tenda.
Damunt la neu, que segur estarà mes tobeta

Listo !!!

Oye, que estoy bien y no hace frio. Besos !

Obro el tuper dels macarrons. La olor em recorda al Jordi, que sempre en porta.

Mels menjo freds, que m'he oblidat el recipient de alumini per calentar-los

Tota la tenda per a mi sol. Un luxe. Bona nit!!!

6:30 Bon dia. Joder quin fred!!!. Vull grabar video i no puc

Calento el cacaolat amb una tècnica poc ortodoxa. Funciona!!!

-3ºC m'abrigo be. Les botes han durmit a fora, i estan congelades. La tenda també ho està.

Faig una mica de temps fins que el sol em saluda per darrere les muntayes
Desmonto el xiringuitu

07:45 Tiro cap amunt. El "piquillu" que es veu al fons es el Puig Peric

Podem dir que la muntanya està un 35% nevada

Però pel meu camí, la neu es quasi continua.

La temperatura puja rapidament, i estoba la neu

Refugi de llauna sense porta. Algo es algo

Al peu de la cresta . Jo aniré pel coll. Vaig carregat i sol. No vull sorpresses

10:50 Bocata per afrontar el tram final de la ascenció. M'espera el tram mes dur

Em poso el crampons. Ja no m'els treure fins les 16:00

He d' arrivar fins al coll que es veu al fons i després girar a la esquerra cap el cim

Una hora i vint minuts mes tard, ja soc al coll, i la visió de la pala final em desmoralitza

Encara em costarà una hora mes arrivar al cim. Son les 13:20

Ni hi ha ningú. Nadie. Res. Només el Peric i jo

9 Km al Sud Est el Llac de les Bulloses

750 m al Est el Petit Peric, que deixo per un altre dia, que ja es tard

Un record per a la familia i rapidament torno cap a vall.
No tinc fotos de la grimpada ni desgrimpada final. Però hi ha video. Ja el veureu

Amb la feina feta vaig baixant de cota molt a poc a poc

Aquesta no se perquè ha surtit així, però mola

La neu cada cop està mes toba. Es molt cansat anar així per la neu

Un descans

Per fi la neu desapareix i el camí es fa mes evident

Una última mirada a la cresta del Peric

El bosc ja es mes tupid

Però encara em queda bastant fins arrivar al llac.
Em perdré, em tornaré a trobar, reculliré el sac i la tenda amagats sota un pi. Dinaré el meu ultim bocata i seguiré baixant.

Unes formacions curioses de l'aigua obrint-se pas per arrivar al llac

ç
Mes aigua donant pas a la primavera

Per fi la cua del llac . Ja només em queda una hora

Islandia ???

No; les Bulloses en plena primavera ...
19:00. Avui arrivaré a les 22:00 a casa.
Qui diu que els diumenges son per quedar-se a casa?
Fins aviat

PIC DELS PESSONS 2.857 m

2010-04-10T20:52:00.010+02:00

La primera intenció es fer el Petit Peric, al costat del Carlit, pero a la botiga de Puigcerda, ens diuen que aquest any, hi ha molt poca neu al Capcir frances. Així donç, ens decidim per fer el segón intent al Pic dels Pessons a Andorra. No hi ha garanties d'exit, es tard i el camí es llarg, però ja estem al mes d'abril, i el dia ja allarga. Personalment estic molt espitós, fa dies que vull una aventura de les bones. Estic una mica avorrit de fer "paseos" campestres" . Vull canya canya!!!!
i joder : HEM, TINGUT MOLTA CANYA.
Ha estat un dels millor dies a la muntanya aquest any. Per primera vegada hem fet servir els crampons i el piolet a mes dels esquís.
Ha estat una autentica jornada d'alpinisme amb esquis de muntanya !!!

Passen de les 11:00 h quan perdem de vista l'ultim restaurant de Grau Roig.

A partir d'aquí el cami esdevé un indret gairebé idil.lic

La primavera comença a fondre els llacs a les cotes mes baixes

i la calor es deixa notar

Ni gota de vent. Silenci només trencat pel ziga-ziga dels esquís lliscant damunt la neu

Ja tenim el circ dels Pessons a la vista. Pujarem per un dels corredors que es veu al fons, i baixartem per un altre. Pero això encara no ho sabem

De fet no tenim gens clar poder asol.lir aquest cim

Passem allunyats d'aquesta cornisa no vaigi a caure estant nosaltres a sota!!!!

Ja al peu de la pala que porta al coll de Pessons, ens treiem els esquís i els carreguem a la motxil.la

Es la part mes dura de la ascenció, però també la mes emocionant

Al final la pendent s'empina , i estones la neu està dura, i a puntades de peu anem fent escaletes per poder pujar .

En un resalt ens possem elc crampons . Ha estat un error greu no portar-los possats desde un principi. A baix no calia, pero mes amunt la neu estava molt dura.

Per fi ja som al coll dels Pessons

Uns minuts per agafar alè i seguim amunt per la cresta

Els millors moments son quan ja saps que el cim no set escapa.

Vinga nois, que això ja ho tenim

Instants abans de fer cim

Sortida de una de les canals de pujada.

CIM.
Solitari. No hi ha per menys. Son les 3 de la tarda.

El Jordi, excelent company d'aventures.

Els dos mega- contents amb la fita aconseguida
Dinem, fem fotos, xarrem .No fa fred. Ens ho prenem tot amb molta calma.
Avui no caldrà encendre els frontals. El pitjor que pot passar es que no veiem el Barça per la tele.
(Com finalment, així va ser per el Jordi)

Aquí em teniu, pensatiu i ensimismat amb la bellesa d'aquestes muntanyes andorranes.
Dificilment es pot explicar el que es sent en moments com aquest.
Encara no se perquè la muntanya enganxa tant i es tant adictiva.L'alpinisme es un repte constant. Mes satisfacció com mes dificil el repte aconseguit. Però total perque? si nomes es una muntanya !!.
No ho se, ... però funciona!!!!

Ara intentarem baixar per l'altre canal

Però ho farem amb els esquís a la esquena.

Encara no tenim nivell per baixar per aquí. Potser l'any vinent, que ja no seré un novatillo en això de l'esquí de muntanya.

Al final, el corredor s'estreny i treuen le nas unes pedres amb les que ens podriem fotre molt mal.

Fins hi tot a peu, una mala patinada ens faría anar pendent avall

Aquí a la ombra fot molt fred. Les corretjes dels crampons estan gelades!!!

Arriva el moment de posar-nos els esquís i provar sort amb aquesta neu primavera, profunda i espessa. A mes, degut ja a la hora que estem, comença a regelar formant-se una crosta que encarrila els esquís de manera traicionera impedin els girs.

El dia que puguem baixar per canals com aquesta ja podrem dir que realment en sabem

Patim una mica, pero en poca estona desfem el cami que tant ens ha costat de pujar.

Per que us feu una idea, venim de dalt de tot de la foto, que està a la ombra.
Quasi dues hores de baixada!! (contant caigudes ja ja....)

A aquesta hora de la tarda(ja son les 18:00h) el sol deixa uns tons calids per tota la vall. LLastima que anem massa depressa per gaudir del paissatge amb tota la seva plenitud

Al fons ja es veu el parking de Grau Roig i aquí la neu ja es mes esquiable

Sobre les 19:00 arrivem a Grau Roig. La estació de esquí ja fa dues hores que es tancada. I es respira una tranquilitat que no te res a veure amb la del matí quan els ultims esquiadors venien a amortitzar el seu forfet de temporada.

Pessons la la Butxaca .... FINS LA PROPERA

UN DIVENDRES AL TAGA (amb esquis)

2010-03-12T20:26:00.001+01:00

Després de les grans nevades del dilluns, rápidament em monto el plan : Pujaré al Taga,
i ho faré en divendres per la tarda, un cop ho tingui tot controlat al taller. Es una excursió prou rápida com per no tenir de "malgastar" un dia senser en fer-la. A mes, el divendres segurament no trobaré ningú.

Últimament he deixat de fer algunes excursions en solitari, perque em perdo amb molta facilitat. Si a més puja la boira, podria tenir problemes per tornar. A partir d'avui portaré un GPS que m'he comprat.

Son les 12:00 h quan surto de Canovelles.

Arrivant a Pardines, veig que la neu impedeix anar fins a la ermita pel camí normal.
Quan ja estava dispossat a caminar els 40 min. adicionals, un home que surt del bar m'indica un camí desde el camping que per la banda de darrere porta també fins la ermita . Aquest camí està net de neu perque els pagesos el netejen per anar a la seva granja

Aparco el cotxe damunt la neu i ...

i a les 14:00 h començo la meva excursió.
Un solet timidot m'acompanya durant la primera hora.

Vaig seguint la pista, gaudint de la solitud i el silenci.
Li estic agafant el gust a les sortides en solitari. Cada cop em sento mes segur, Mes capaç d'afrontar algún imprevist. Només em preocupa no poder avisar a casa si em retrasso massa. Però vaig equipat per si una caiguda tonta m'obligues a passar la nit damunt la neu.
Porto fins i tot una pala fer un forat-cau si fos necesari. El Guillem faria un iglu en un PIM PAM.

Per el moment tot està controlat. El camí es planer i lliure d' obstacles . No crec que necessiti fer de Mc Giver. Almenys avui.

Mica en mica surto del bosc, i els nubols ja tapen el solet que tenía fa una estona.
Segueixo algunes traces d'esquis, pero confio mes en el GPS .

El Taga no es deixa veure encara. Començo a dubtar de si arrivaré a una hora prudent.
Encara no se esquiar de nit. Porto el frontal per si de cas, pero em proposo seriament fer mitja volta a les 17:00 com a molt tard.

Faig un curt flanqueig per no perdre alçada. Aixi evito passar per el fons de una canal , una portella que es el cami normal quan no hi ha neu. Recordo que en aquest punt varem dinar fa uns 5 any quan vam fer el Taga a l'Octubre amb el Manel, el Colo, la Sussana, La MºCarmen i tots els nens. Ens va semblar una excursió llarguíssima, de tot el dia. Recordo arrivar a casa reventats. Encara no tenia 40 anys. Ara en tinc 43 i axiò em sembla un paseo campestre!!!!

Allà en algún punt darrera la espessa boira deu estar el cim.
Son les16:00 afanyo el pàs. Se que per molt que m'h0 haigi proposat, amb el cim a la vista no seré capaç de fer mitja volta. Cap i fi, el pitjor que pot passar es que tingui d'encendre el frontal els ultims km de la baixada per la pista. Ja sense perdua possible. No fa vent i la temperatura ronda els -1ºC.

Finalment, amb la ajuda del GPS trobo el coll. Ara si, ja el tinc!!!

Un últim tram sense neu amb els esquís a l'esquena. Sembla mentida, pero dec tenir la creu a 30m i encara no la veig. M'hauré equivocat de cim?. Es pot equivocar el GPS?

No. Es el Taga. El cim. Solitari i emboirat. Son les 17:00h
Trobo la creu quasi a les palpentes

No perdo massa temps en fer fotos.
Si no espabilo, s'em farà fosc a la baixada, i arrivaré tard a sopar amb els amics

Baixo molt patosament per una neu pastosa i profunda en la que es fa molt dificil girar.
Fa uns dies aquesta neu era pols, i d'aquí a uns dies ja serà mes dura. Probablement la estic esquiant en el pitxor moment de la transformació. Però no em feu massa càs, encara soc molt inexpert en això de l'esquí de muntanya.

Fins hi tot, en el tram final , tinc de baixar en cunya perquè el pas es molt estret i no puc girar sense menjar-me algun arbre.

Finalment, despres de algunes caigudes sense conseqüencies arrivo al cotxe quan comença a fosqueixar. Truco a casa i tranquilitzo a tothom.
Tenia preparat un petit dispositiu de rescat per si no trucava a la hora convinguda.

Feina feta. Però avui no acaba aqui la "cosa". Encara tinc de anar .....

A sopar amb els coleguis del Verge de Nuria.
PC,PELOTO,MOTI,COLO,PIBES(JO) ATUNERO
o Millor :
Ramón Soler, Guillém Cortes, Manel Simó, Jordi Colomer, Carles Ribes(jo) Enric Colmenero

Apa, ara si que s'ha acabat la festa!!!!!

Ja se a on fare la proxima en solitari. Però això nomes ho sé jo.
Ja us ho trobareu....

BASTIMENTS "DUMINGUERU"

2010-02-28T22:28:00.000+01:00

AVUI RETO CALLEJA :
FER EL BASTIMENTS AMB HORARI DE DUMINGUERU

Després de dos caps de setmana seguits pagant per fer-ho, avui he anat amb els esquís de muntanya altre cop

Però, la Punyetera Ciclogenesis explosiva ens ha fotut una mala pasada.
Hem anulat la excursió del cap de setmana, i despres he vist que no n'hi habia per tant.
Després de comprovar a la estació meteorologica en temps real de la Massella que no feia gens de vent, em decideixo i cap a quarts d'onze surto de casa com un dumingueru mes. Com qui va a "les Planes" a fer una costellada o a casa el sogre de calçotada, jo he agafo els esquís i la mochila i m'en vaig cap a Vallter

Passa de les 13:30 h quan arrivo al refugi d'Ulldeter

Però el Coll de la Marrana ja el tinc aquí altre cop

Despres de un petit entrebanc en que no podía pujar ni baixar, demano ajuda a un payu que estava fent pràctiques a dalt del coll. Em pasa un piolet i m'ajuda a superar el tram mes dret . I es que els esquís tot i portar les ganivetes posades, em relliscaven cap a vall.

El tram mes dur a estat com sempre la pala f¡nal, aquest cop completament glaçada i solitaria.

Ale hop !!!!. No hi ha temps per a gaires fotos.

Després de una vertiginosa baixada soc altre vegada al coll de la Marrana

Amb un solet que treu el nas entre la boira

Vista des d' abaix del coll. Al fons el Bastiments

La famosa pala glaçada

El tram mes perillós del coll el faig amb els esquís a l'esquena. Està tot glaçat i si em caic no em podrà ajudar ningú. Primer de tot una mica de seny!!!

Després d' errar el camí i tornar-me a passar el refugi com la anterior vegada. Arrivo al cotxe tot solitari Aquest cop he tingut de fer una mica de escalada desde el fons del barranc per on passa el riu fins la carretera.

Aquí ja no queda ni el TATO.
Prova superada. Es pot fer el Bastiments amb horari de dumingueru

TOSA RODONA 2.600 M

2010-02-07T15:09:00.020+01:00

9:10 h Altre cop a Puymorens. Altre cop amb el Jordi i el Guillem.
A veure quan s'anima el Toni. El trobem a faltar
Ell em va ensenyar a esquiar, i a ell li dec aquestes jornades inoblidables que passem lliscant damunt la neu. Primer a les pistes, i ara a la muntanya gaudint molt mes de la natura i sense aglomeracions.

El día no convida gaire a sortir del cotxe.

"nomes" tenim -6,5 ºC, pero el vent encara es molt fort

Aquesta nit ha estat dura en aquest Coll

Després de molta estona de preparatius, esmortzar, pells, etc, etc

Ens fem la foto de sortida

I a poc a poc anem entrant en calor

Una mirada enrere

i una mirada endevant

Avui som els primers, i anem obrin traça

Jo vaig fent fotos pel blog

Fotos que quan les mirem d'aquí a un temps ens faran pensar.
potser no ens creurem del tot el que estem fent; ... o potser ens arrepentirem de no haber fet mes coses.

El Guillem em deia avui tornant cap a casa :
"Mai hagues pensat que podriem fer esquí de muntanya"

Doncs sí senyors. Tot es proposar s'ho
i no es tant dificil com semblava

Es definitivament, "la manera" de anar per la muntanya a l'hivern.
Amb molt de compte però. Aquest cap de setmana mateix em tingut la mala noticia de que un allaud a mort a un amic de una amiga. I això sempre et dona què pensar.

Jo no paro de llegir i rellegir les causes dels accidents de muntanya, per entendre-les i procurar que mai no ens passin a nosaltres
Aquí us poso un link de una altra noticia que hauria pogut acabar en tragedia

INTENT AL PEGUERA

Be, la questió es que arrivant al Coll d'en García, veiem que el Coma d'Or no te prou neu, i després de parlar-ho amb un colega que ens trobem, decidim fer el Tosa Rodona

Quin solet mes maco fa en aquest Coll

La punta esquerra del esquí senyala el Coma d'Or

Grabo el cim i el deixem per un altre día

Em va el color fosforito!!!. no?

Després de quedar-nos congelats al cim del Tosa Rodona iniciem el descens cap a Puymorens altre cop.

Espectacular baixada pel coll d'en García

El Colo flipa de valent

Joer com ha molat!!!

Com quasi sempre, la baixada s'ens ha fet massa curta.

Aquí tots tres ja a punt de anar cap a casa.

43 CASTANYAS AL BASTIMENTS !!!

2010-01-23T21:04:00.021+01:00

Avui faig 43 anys. I ho tinc de celebrar!!. Una bona manera de fer-ho es pujar al Bastiments amb esquís.
No aviso a ningú i m'en vaig tot sol. De tant en tant em ve de gust pujar muntanya i no pensar res mes. Però avui no he pogut evitar de pensar que ja fa massa temps que un barco espera tocar l'aigua.

A les 6:03 h ja era fora de casa,

i a les 8:30h ja estava a l'aparcament de Vallter .

Molts grupets pugen cap a munt , i altres van al Grà de Fajol a fer canals.

En 10 minutets ja estava al refugi,

Mentre veig com es desperta el dia, em menjo el bocata de mermelada.
Avui a casa no tenia res mes.

Creuo les pistes de Vallter2000 encara solitaries

El ven i el fred dels ultims dies han deixat aquestes formacions tant curioses.

i jo xino xano

M'acosto al coll de la Marrana. Encara sota la ombra del Gra de Fajol

Es tant dret que els ultims metres em tinc de treure els esquis.

Un cop a dalt , el solet ja ho calenta tot

.. i el Bastiments ja treu el nas

La pala que m'espera es realment dura

Un esforç que no puc mantenir gaiure estona seguida.

I em vaig parant de tant en tant per agafar aire i menjar alguna barreta energética.

El tram final es criminal, pero ja toco la creu

Ara ja hi soc, però una sensació extranya m'envaeig.
No tinc la felicitat que normalment sento en asol.lir un cim.
Podria ser perque ja he fet aquest cim mitja dotzena de vegades, tant a l'estiu com a l'hivern .

El meu primer cim en solitari, ja fa quasi dos anys

Però no es per això. Una lleugera tremolor de cames ho confirma.
Avui tinc de baixar esquiant per aquesta pala que tant m'ha costat de pujar.

En 10 minuts seré altre cop al fons del coll de la Marrana.
Mentre em mentalitzo, admiro las muntanyes aquest any escasses de neu

Aquesta cresta separa Catalunya de França

Aiixò es el que es veu desde 2.881 m

Per fi em decideixo i salto cap a vall. Yuju!!!!! Quina baixada mes excitant.
Baixant no puc fer fotos, però tot ha anat bé. No m'he caigut ni un sòl cop.

El unic contratemps es que m'he passat el refugi i he de anar cap al cotxe atravesant un bosquet

13:30h . Avui dino tranquilament sentat al cotxe.
Gracies a tots els que m'heu felicitat, i als que no .... , TAMBE

PUIGMAL (2.911 M ) per ERR

2010-01-16T15:02:00.001+01:00

Avui un classic. El Puigmal per França.
La idea inicial era fer el Coma d'Or a Andorra, pero donen risc 4 sobre 5 de allauds.
Ahir mateix es va produir un a Masella enterrant a tres esquiadors que feien fora-pista.
El motiu es la pujada de les temperatures que s'ha produit després de una setmana de abundants nevades a tot el Pirineu. I el resultat a estat una capa de uns 40 cm de neu fresca per damunt de una capa glaçada . I es clar, els risc d'allaud augmenta.
Per això, intercanviem impresions amb el expert de TUBOSA a Puigcerda i ens recomana anar al Puigmal que no te perill perque les pendents son suaus. Ens adverteix que no anem ni a Puigmal de LLo i a Puigmal de Segre, que son altres pics que hi ha al voltant mes perillosos en materia d'allauds.

Estació d'esquí Puigmal a Err.

Esmortzar i preparar la motxil.la; posar pells; un walky talky per cadasú.
Consultar ruta i meteo; no fa fred, no agafarem el plumes, però sí el "gore-tex" , que al cim farà vent. Com sempre.
Tot llest; esquís als peus i sortim

Resseguim la pista que ens porta

fins la primera pala. Ja començem a suar una mica.

Aquí no som els únics; es el que té fer un classic.

Avui farem moltes "voltes maria"

i n'aprendrem molt mirant als demés.

i així, entre nuvols i alguna estoneta de sol timidot

Fem el cim ja de sobres conegut, pero avui li hem vist la cara franchute.

Com era de esperar, al cim fà tant de vent que no podem ni dinar.
Així que decidim baixar un cop fetes les fotos de rigor i de "la tocada de armonica". La qual només podreu sentir en el video.

El Jordi comença molt bé, sorteixant les primeres pales glaçades. Però el nostre veritable enemic es la neu toba. Aquí no ens en sortim. Alguna cosa falla. Alguna cosa fem malament que sempre anem de cul per la neu.

Però res!!!, altre cop amunt i a seguir intentan-t'ho

i altre cop al terra!!!
Es que esquiar en un "fora-pista" constant com es l'esquí de muntanya te la seva gracia.
Però això es el que ens agrada d'aquesta activitat.
Cada corba es un repte nou.
Cada neu te la seva dificultati i totes son diferents. Dura, toba fins el tornell, toba fins la cuixa, relliscosa, seca, humida, crosta, ventada, pols. I el pitxor: CANVIANT. Quan t'has acostumat a un troçet de dura, llavors et troves amb un paquetón de toba i te la fots sense remei . Però es excitant. Encara que tot te un limit.....

i en algún cop caiem en la temptació de treure-ns els esquís per "baixar millor".

Però no. Que amb neu fins a la cintura no hi ha qui baixi.
Al final, a les quatre de la tarda arrivem a baix i podem dinar. Quina gana!!!!!

PIC DE LA MINA (2.683m )

2010-01-02T14:46:00.014+01:00

I per fi ho aconsegueixo.
El Jordi i el Guillem avui m'acompanyaran amb els esquís
LLoguem un parell d'equips al TUBOSA de Puicerdà i ... al ataque!!!!
Segur que no es tant dificil!!!

Començem l'ascencio desde el Coll de Puymorens en un dia ventos i humid.
Ideal per quedar-se a casa fent sudokus.

Però despres de cruspir-nos un bocata ple de greixos i colesterol sota una debil nevada,

Estem llestos per afrontar el que ens vingui

El Pic de la Mina es el que es veu al fons. No el perdrem de vista en tota la ascenció.
Això es bo i dolent a la vegada, perque sembla que no t'hi acostis mai.

Però nosaltres sabem que en unes 3h. aprox serem a dalt. Avui sí, "toqui qui toqui i peti qui peti".

Començem a pujar al costat mateix de les pistes d'esquí. La qual cosa li treu bona part del encant a la excursió

Un cop arrivem al remuntador mes alt, nosaltres seguim amunt, anant a buscar el coll que està completament glaçat

i fot un vent!!!! .... que treu les ganes de seguir.

Pero ens queda tant poquet .....

Jo com sempre, amb turno amb el Jordi per anar grabant videos

Arrivats al coll, el vent es para ... No ho entenem, però ens va molt bé.
Deixem els esquís "plantats" i ...

Enfilem la cresteta final

i avui sí. Avui tenim foto de cim
Pic de la Mina (2.683 m )

Animem una mica la festa tocant l'harmònica.

El Guillem està a punt de ballar un CAN CAN,

però es talla perque al cim hi ha mes gent ....

El Jordi es menja el seu bocata a -6ºC

Feia temps que no veia al Guillem tant abrigat!!!!!

Després de 20 min. tornem cap a baix

Ara la pregunta es : com punyetes baixarem, tot això glaçat com un mirall?

El Jordi de seguida li pren el pols a la muntanya

i el Guillem, mes prudent, baixa poc a poc i bona lletra.

i jo, ... tot i que baixo força segur, també em foto de lloros quan la neu es massa fonda

Al final enllaçem amb les pistes i amb un plis som altre cop avall.

Aviu arrivarem doreta a casa .....(o això pensavem en fer aquesta foto quan encara no sabiem que ens liariem a Puigcerdà a fer un cafetò)

INTENT AL PESSONS

2009-12-19T20:42:00.000+01:00

Aquí estem altre cop.. a treuren's el "mono" de muntanya.
Avui som la colla al complert en una excursioneta que per a mi ha estat una altre curset de esquí de muntanya.
De mica en mica aquesta nova activitat m'esta enganxant. Ja li començo a agafar el puntillu.

Aqui us presento la pandilla al complert :

El Toni

El Jordi

El Guillem

i Jo. Escullim el dia mes fred de l'any per pujar a Andorra. Ja Ja... "es que som collonuts"

A Puigcerdà, ja tenim -11,5 ºC,

i despres de passar els ports de Puymorfens i Envalira completament nevats i glaçats,

la temperatura baixa encara una mica mes.

Però tindría que fer encara molt mes fred per aturar-nos

A mes fa un solet que suavitza la senzaciço de fred.

A estones carrego els esquis a l'esquena,

Pero en general amb esquis vaig molt mes depressa que els meus companys que avui no porten ni raquetes.

En poca estona els trec una bona delantera, però avui tampoc tindrem foto de cim. A les 15:00 tot just soc al peu del circ de Pessons, i ja no dona temps de baixar de dia. I amb aquest fred no ens podem ariscar a un fer vivac perduts a la muntanya!!!!.

Tot i el NO CIM, el Jordi sembla força content de la excursiço d-avui.

ESQUI A LA VALL DEL RIU I PIC ESTANYO

2009-12-10T22:19:00.027+01:00

ESQUI DE MUNTANYA A LA VALL DEL RIU - ANDORRA

Primera travesa amb esquis de muntanya. Finalment, he fet el que feia gaire be dos anys que volia fer. Caminar per les muntayes amb uns esquís als peus, i gaudir després de baixades de somni.
La realitat no es tan bonica. La pujada amb pells, també cansa i les fortes pendents, requereixen una tècnica depurada per no relliscar cap a vall. Les baixades son força dificils, perque en neu pols o ventada, els esquís s'encarrilen i costa molt de girar. M'he caigut força vegades. Però ja sabeu que soc molt tossut, i aconseguiré aquestes baixades de somni abans o després.

Intentar-ho es aconseguir-ho. (Missatge groc)

La historia comença a Plans, una mica mes amunt de Ransol a Andorra.

Avui som mes colla.

A mes del Jordi, incondicional extremista muntanyenc , i càmara de la expedició, ..

.. tenim la Marta , (la dels missatges grocs) , i la Bego, (la dels viatjes a Groenlandia amb el Colo)

de moment carrego amb el pes adicional dels esquís i les pells

però rapidament, em calço els esquís i avanço molt depressa

encara que a estones, els esquís no son una ajuda precisament.

La neu esta molt toba, i també costa amb raquetes

Però quan el bosc s'obre i entrem a la vall, la cosa canvía.

Els esquís certament, "floten" mes que les raquetes, i es menys cansat.

La colla puja cantant : aibó, aibó, al refu a descansar!!

i aquí el tenim.
La arrivada amb esquís al refugi no es pot explicar

Parada i fonda al Refugi de La Vall Del Riu

Guardem els estris de caminar

i ens preparem un dinaret com a la terrassa del Maremagnum

Tallem llenya per no deixar el refugi sense tan preciat combustible

i després el Colo fà unes pràctiques de esquí de muntanya.

Quan tornem de la expedició , ens trobem un nou amic somrient

Després de la esquiada quasi nocturna, el Colo fa aquesta cara de flipat!!!

Fem un berenar- sopar a la llum de les espelmes.
Els refugis andorrans, son del milloret, però encara no tenen electricitat !!!

ni aigua corrent ....

Tertulia a la llar de foc. Aquí es veu molta llum, però estavem gairebe a les fosques.

Encara que el Colo sembla voler dormir a dins la font, ...

... al final tots acavem dins dels sacs. Això sí : alguns amb matalàs, i altres sobre el ferro directament.

Al matí seguent, quan el sol encara dorm...

Nosaltres enfilem cap amunt. Direcció al Pic de L'Estanyo
Jo, per no enderrerir al grup, abandono al peu de la tartera que condueix al cim.
Les meves botes d' esquiar em fan anar una mica patós per damunt de les pedres.

El Colo i la Marta, fan un sprint, i en una horeta pujan i baixen.

Al cim s'enrecorden dels companys. Ja Ja, que bò !!!!

La baixada es fa mes dificil del que pensava. Després de unes pales de neu pols, hi ha molts trossos que tinc de carregar els esquís a la esquena perque no tic nivell suficient per baixar esquiant. Tot arrivarà.

Després de passar pel refugi i recullir a la Bego, seguim cap al cotxe.

i arrivem a Plans quan ja fosqueixa

Un pont de la Inmaculada per recordar !!!!!

PRIMERA EXPERIENCIA DE ESQUÍ DE TRAVESSIA

2009-11-15T22:30:00.011+01:00

Avui faré per primera vegada una travesia amb esquis de muntanya.
Per això m'en vaig tot sol (els meus amics no tenen equip, ... encara) a Porte Puymorens a veure què passa....

6:30 h carregem els esquis al ww Polo 1.4 de lloguer mentre m'arreglen el meu insustituible A4

I enfilo la collada de Toses fins arrivar a Puigcerdà i d'allà ....

... a Porte Puymorens, que te prou neu per esquiar però la estació encara està tancada

Preparo els esquís i la resta de l'equip

i m'ho carrego tot a l'esquena

De seguida em calço els esquís perque veig que la neu ja esta prou "esquiable"
Primeres impresions :
La pujada amb els esquís i les pells es molt mes còmode que amb les botes i els crampons.
Es un molt bon sistema per pujar muntanyes a l'hivern.

Al cap d'una estona, quan em disposo a esmortzar ....

Merda!!! .... m'he deixat tot el menjar al cotxe!!!

Com que el refugi-bar de la part mitja de la estació està tancat,
trec les pells i cap a baix altre vegada

i aquí venen les primeres dificultats. Això no es tan fàcil com semblava.
Entre que els esquís son nous per a mi, que les botes son super-tobes, i que la pista sembla un camp de cols, no m'hi veig da cap ull...
No tinc clar que pasa. No se per què em costa tant encadenar girs. Al final, quasi ja al parking, m'en adono que tinc les botes en posició de caminar. Serà per això que el esquí no reaccinoava prou be?. Em quedo sense saber-ho, perque ja soc a baix altre cop.

Ara dinaré un bocata, i ....

Altre cop cap a munt.

Pujo durant quasi dues hores, esquivant zones de pedres

i fins hi tot rierols.
Arrivant quasi al limit mes alt de la estació.

A mesura que vaig pujant, no puc evitar pensar : i això com collons ho baixaré?

Després de patir una mica a la baixada, en 30 min ja soc al cotxe altre cop.
Conclusió : tinc de practicar per adaptarme a tot aquest equip tant diferent al que jo estava acostumat.
No se per quina raó s'em enganxen les cues de l'esquí a cada moment. Suposo que no faig bé la presió amb la puntera de la bota per clavar els cantells i em tiro massa cap enderrera com els novatos. A mes, les botes, al ser mes tobes, necessiten molta mes presió per aconsseguir el mateix efecte.
En fi; ja m'hi acostumaré.

Tornaré a fer practiques quan obri la estació i pugui fer baixades mes seguides. I sols després m'aventuraré a fer el Monte Perdido o l'Aneto amb esquís.
Paciencia,... que tot arrivarà.

De moment, avui acabaré el diumenge al Pas de la Casa. Però
m'en torno rapid, ...que aquí no tenen Decathlon.

MONTSSERRAT DESDE COLLBATÓ

2009-11-08T20:28:00.012+01:00

Avui fem una sortida familiar, d'aquelles que es fan (al menys a casa meva ) només un o dos cops a l'any.
Últimament tenim una mica de mala sort. L'anterior sortida va esser un intent frustrat al Bastiments. Ens va enganxar un mal dia de primavera amb moltisima boira, fred, i calamarsa.

Avui hem aconsseguit l'bjectiu ptrincipal, arrivar a Montssertat, però tampoc ha estat fàcil.

Per començar ....

En arrivar a l'aparcament de les coves de Salnitre, no veig aquest tronc tallat a ran de terra, i li estampo el cotxe .

.... i el deixo així.
Sembla poca cosa, però ha quedat tocat el dipòsit d' aigua del neteja parabrises, el suport del capò, la llum trencada, i un cop al radiadori i algunes coses mes que em dirà el perit demà.

.... Perfecte;.... començem bé.

Però no deixarem pàs que això ens espatlli el diumenge.

Enfilem cap a munt.

Una pila de escales (L'Albert diu que 207) ens porten a la entrada de les coves de Salnitre, però deixem la visita per un altre día.

l'Albert es qui mes rapid va

Un descanset a mitja mujada

El David, no para quiet, ara una dreçera, ara cullir una flor, ara vull aigua, .....

L'Albert no diu res, no te fred ni calor, ni gana ni sed. Només amunt, amunt

La marta de tant en tant m'agafa la camara i fà algunes fotos. Li comença a agradar això de la fotografía. Potser li hem de comprar alguna camara "bona" perque no m'agafi tant la meva!!!!

El camí no te cap perdua, però arrivem a una bifurcació
per la Santa Cova o pel Camí de Sant Miquel?
Escullim el cami de Sant Miquel, que es un pel mes llarg, pero la pujada de la Santa Cova es de les bones.

Coincidim en el recorregut amb una cursa de muntanya ens fà esquivar corredors a cada instant

ens tenim de ficar al marge per no esser embestits

l'Albert s'amaga entre els matolls

Ja som quasi al pla de Sant Miquel

i fot molt de vent i fred ....

Llastima de vent, que no podem gaifir amb plenitud del paissatge que ens envolta.

Aqui ja en començem a estar mes que farts del fred i del vent
.

però per fí, ja veiem el Monestir

apa!!, ara una misa a la una, bocata rapid,

i cap a vall altre cop

ens dona temps de menjar maduixes silvestres

i la alegria de tornar al cotxe ningú la pot amagar

GRA DE FAJOL: Una cresta i mes ilusions

2009-11-01T13:21:00.004+01:00

Per a tot hi ha una primera vegada, però quan arriva, sempre et tremolen les cames...

Quan veus el que tens de fer sembla que potser no en seras capaç.

Però creiem que fem el que tenim de fer.
(Si vols que les coses canviin , no facis sempre el mateix)

Avui la cresta SE del Gra de Fajol ens espera. I no podem errar com fà 15 dies al Puig de Tirapits, que ni tan sols varem trobar la via.
S'ha de perseverar.... Com quan varem intentar l'Aneto. ( Quatre intentents en menys d'un any.
Per fi a l' ltim vam fer cim. El premi a la nostra perseverancia. )

A peu de la via, ens preparem l'equip: arnes, corda, empotradors, mosquetons, bagues .....

i després d'un parell de ensigalades, anem fent via

Mica en mica.... sense presses. Fent be la feina.

Concients de que tenim moltes hores de llum encara.

Ens anem allunyant del terra, i les cames ja no tremolen.

Cosa curiosa. Es questió de confiança en un mateix.

Provo la meva "customització" de la camara de video adaptada al casc

I funciona... vaja que si funciona.

i per fi, ... despres de 6 hores sense menjar ni beure,

el premi :

El cim del Gra de Fajol (2.708 m ) .
Sembla mentida ...

Però es veritat ...

Es un petit pas,
però per a nosaltres es molt gran.

Mentre la boira es comença a menjar la tarda,

mirem el Bastiments, i somiem amb noves escalades.
Nous reptes.

Res no ens atura, només nosaltres mateixos.

CAMI DE L'INFERN .....

2009-10-18T22:49:00.001+02:00

En Millet demà declara devant del jutge; segur que no ingressa . . .
En Mas no pensa tornar els diners "donats" a la seva fundació.
Avui hi ha "mani" a Madrid contra l'avortament. Organització 2.000.000 policía 54.000 ¿¿??
El Puigcercos monta un Circ a Nuria per proclamar-se candidat

Sincerament no entenc res.
Després tots ens demanarán el vot i intentarán explicar l'inexplicable.
Buscarán el caliu dels mercats municipals per donar mans, però a mi tot això , em deixa fred ...

-2,5º C a Ulldeter

Nosaltres procurem distreurens ignorant aquesta política de circs mediàtics ...

Aquesta pandilla de vividors, xarraires i timadors,
En lloc de preocupar-se del que es realment important.

Tenen com a objectiu primordial no perdre poder. A costa del que sigui, ..de qui sigui, ..
De partit alié o propi, això tan se val.

Som al peu del Bastiments . A l'altre banda de la Vall està el Puigcercos clavant estelades al Puigmal.
Podría haver vingut aquí, al Coll de la Marrana a clavar altres coses en honor a aquest lloc.

Per mi , les banderes les podrien cremar totes. Perdem masses energíes en proclamar una senyera, quan el que realment interessa no entén de banderes: l'amistad, la veritat,la confiança ....

Nosaltres seguim el nostre camí ...cap a l'Infern;

Passant primer per la cresta del Tirapits

Desde el Cim del Pic de l'Infern es veu amb tota claredat el Mar, i això em fa recordar que tinc un vaixell que està esperant que passi aquesta llarga crisi per tocar l'aigua. I jo abandonar les muntanyes per tornar al meu objectiu principal desde fa quasi 7 anys: navegar per aquest mar que es veu avui tant clar desde aquí.

D'aquí a uns messos, tot això estarà ben blanc,

i penso puixar per aquestes crestes

i baixar per aquestes valls amb els nous esquís de muntanya que m'he comprat.

i no patiu, que deixaré constancia ..

... de les nostres aventures

desde aquesta nova dimensió. (pic de Bastiments )

Via Snoopy al Gorro Frigio

2009-10-01T06:59:00.002+02:00

ESCALADA AL GORRO FRIGGIO

2009-09-20T21:56:00.004+02:00

Ens estem inician en això de la escalada, i avui farem una via molt facileta de grau III i 4 llargs al Gorro Friggi a Montsserrat.

La nostra intenció es familiaritzarnos amb el material, muntar reunions correctament, que no s'ens lii la corda, i evitar els tipics errors de principiant. Seguretat devant de tot.
El nostre objectiu no es fer grans vies técniques ni res per l'estil. (Per això ja s'ens ha passat l'arròs).- El que pretenem es poder fer alguna cresteta per alta muntanya que fins ara no haviem pogut fer perque tenien algún passet més expossat que requería la protecció de la corda.

A les 8:45h ja som a Montsserrat, i el Toni ja ha vist l'Objectiu. El Gorro Friggi es la de mes a la dreta.

Agafem el camí que ens porta a S. joan. No agafem el funicular perque en aquesta muntanya sagrada, sembla que sense la cartera plena no pot fer res. Però avui nosaltres no hem pagat ni el parking.! !

Un cop a dalt de la sortida del funicular, ens liem, i perdem m'es d'una hora en trobar el camí correcte que condueix al principi de la via que volem fer: la Joan Marc ( La de chapes grogues)

A punt de començar el primer llarg. Sempre amb la càmara de video penjant.
Aquesta es una càmara gat. Ja ha gastat moltes vides

El Toni es prepara tot recordant com anava l'equip.
L'arnes es posa pels peus oi?

Aquest es el muntatge de la primera reunió. Posiblement no estigui be del tot, però la propera millorarà.

El Grorro Friggi desde el primer llarg

La escalada propiament dita es realment molt facileta..., i s'avança amb seguretat gracies als peus de gat. (I sense haver-ho dessitjat m'ha sortit un parejat. ) Ja Ja

I en menys d'una horeta ja som al Cim

Apa!! desgrimpada per la zona de cadenes i rapidament cap al cotxe que avui arrivem a temps a dinar amb la family

Ferrata Teresinas

2009-09-13T18:06:00.006+02:00

De tant intentar l'Aneto, ens hem oblidat d'aquestes petites sortides de mig dia que també tenen el seu encant.
Avui, a 35 min de casa, hem fet una Via Ferrata a Montsserrat, i de pasada jo he aconseguit un cim que per curios que sembli encara no tenia fet.
EL CIM DE SANT JERONI A MONTSSERRAT.

Aquesta ferrata. Es una forma ben elegent de assolir el cim de sant Geroni.

Fugint dels cotxes que fan cua a l'aparcament de la entrada del monastir.

Nosaltres ens compliquem una mica la vida per arrivar al cim de Montsserrat

Només es questió de no tenir vertigen

Una mica de força als bracets i a les cametes

Un casc per si algú ens tira pedres desde mes amunt.

i ganes de fer nous amics

i per suposat, la càmara de video sempre penjada per grabar-ho tot

Ja hi som. Però marxem molt depressa que amenaça una forta tormenta

Aquí teniu el video

I PER FÍ....... ANETO (3.304 m)

2009-07-20T15:01:00.030+02:00

BANDA SONORA . Mediterraneo de Los rebeldes ("un contrapunt a la muntanya")

Tres intents en menys d'un any tenien de donar el seu fruit.
Tot i que en un principi no ho semblava, els deus de la muntanya. - avui- estaven de la nostra part.
No te el mateig regust que fet en hinvernal, pero l'Aneto es l'Aneto, i ara ja si que podem dir que es tot nostre.
Ens l'hem trevallat en totes les condicions, i avui tocava exit.
Ens ho mereixiem.
Un record pel Toni que aquest cop no ha pogut venir, però l'esperem el proper hivern per fer el Corredor Estasen.

Després d'una nit de pluja i tormenta a la zona d'acampada de Senarta, el bus ens estalvía els 9 km de pista que ja ens coneixem de memoria.
El refugi segueix al mateix lloc a on el vam deixar fà pocs mesos.

I el Ibonet quasi no el reconec, de tan verd que està.

En dues hores fem el que al passat hivern ens va costar tot el dia,

i en un no res, arrivem al Ibon Inferior

Donen ganes de banyar-se.

Pero no, que encara estem a 9ºC

Una trucadeta a casa aprofitant la cobertura que tenim als Ibons

i una mirada al glaciar, que ja no es mereix aquest nom. ¡Coses del canvi climatic!

Voreixem el Ibon del medio i ..

.. deixem enrere el Ibon Superior

Per veure ja amb tota claretat el pas de Corones. Amb Forma de "U" en mitg de la carena

Un descants a mitja pujada abans de calçar-nos els grampons

Que aprofitem per agafar energies. Al darrere meu es veu el corredor Estasen, esperant-nos per el proper hivern.

El calor ja comença a apretar

Els Ibons ja fà estona que es veuen petits

i ara sí, ja tenim el pas de Corones a tocar.

Just en el punt on fa pocs mesos una tempesta ens va obligar a retirarnos

Ara la cosa pinta bé

La moral està alta

i el Guillem puja rapid per la pared ansiós per arrivar primer al Pas

mentre filma les nostres evolucions

Amb una mínima dificultat superem tot el Pas i ja som al Coll mes famós de tot el Pirineu.
El Coll de Corones.

Això es el que es veu a la cara nord.
Moltísima neu encara que ja estem a mitjans de Juliol!!!!

De seguida enfilem la cresta que condueix al cim

i la veritat, a mi s'emm fà molt llarga. Gaire be una hora desde el Coll de Corones ...

I per fí arrivem al pas clau de la ascenció . El Pas de Mahoma. Imprescindible si volem tocar la creu de l'Aneto

Deixem les motxilles i començem a escalar-lo

Hi ha qui el pasa de peu, però jo m'estimo mes tornar a casa senser

Una última grimpada . ..

i ja espitosos correm cap a la Creu

CIM!, CIM!, CIM !. Ja hi som. Som al sostre del Pirineu (3.404 m )

El Guillem graba el moment culminant

Tots tres al cim i sense ningú més perque son gairebé las quatre de la tarda

Ara toca fer una mica el pallaso

i gaudir del cim

amb la creu com a protagonista

A que s'ens veu contents?

Ara toca el pàs de Mahoma de tornada

i seguir per el glaciar de Aneto, a la cara nord

Es per això que hem carregat la motxilla complerta durant tot el trajecte

Perque dormirem allà a on ens agafi la nit camí de la Renclusa

Una última mirada al Cim

I en poques hores , despres de creuar el glaciar de Aneto, ja veiem el pas del Portillón

Unic pàs que dona acces a la cara sud

Es fàcil pasarse aquest punt quan es ve per la cara nord, així que
memoritzem el lloc per quan hi tornem per la Renclusa

Per fi, a les 9 de la nit, trobem un bon lloc per dormir , i ja de boin matí, repossats de l'esforç del dia anterior, seguim camí de la Renclusa

La nit ha estat freda (-2ºC) pero ara ja fa caloreta!!!

La Renclusa

Refugi punt de partida dels que fan el Aneto per la cara Nord

Un cop de sort, ens enllaça dos autobusos que ens porten altre cop a Senarta a on tenim el cotxe aparcat.
MISIO COMPLERTA. ANETO ACONSEGUIT.
Quatre intents en un any no han estat en và. Ens ha costat, però res no es impossible. A la vida s'ha d'esser molt tossut. Si es vol una cosa, s'ha de intentar tot fins a aconseguir-la.
Pujant el Carlit ens varem creuar amb un noi que li faltava una cama, i amb les crosses pujava per la pala de neu direcció al cim. Segur que s'hi estaría millor a casa veien passar la vida devant seu, però el noi, tot i tenir una sola cama, volia fer el Carlit. I el va fer . Segur que en tenia moltes ganes. Vaja que si en tenia!!!!.

PIC CARLIT (2.921 m) - UN CLASSIC

2009-06-15T13:20:00.023+02:00

Com explicar altre vegada el mateix i que sembli diferent !!!
Aquest cop la excursió al Carlit ha estat mes aviat el que jo li dic: un paseo campestre !!!.
Un paseo campestre amb nit a un bosquet, mosquits a punta pala i caminada de 8 h entre pujar i baixar. També podem dir que ha estat un passeig relaxat, fent fotos, amb mes d'una hora per dinar asseguts al costat d'un precios llac, i amb cervesseta de cloenda inclosa al hotel que hi ha junt al refugi. En fí, una jornada memorable en tots els aspectes.

Canovelles 17:00. Puntuals com els anglesos !!!

Arrivem a la zona d'acampada i començem a buscar un lloc per passar la nit

Provem diversos emplaçaments

I ens quedem en un bosquet acollidor però ple de mosquits !!!

i així, amb la finestra oberta però amb el gorro posat. Passem la nit mirant els estels

De bon matí començem a caminar per un paissatge quasi idil.lic

Un pressec i unes barretes energètiques quan ja tenim el Pic Carlit a la vista

Un descanset ...

agafem aire ben pur !!!!!

Cliqueu i veureu perque el Guillem està quasi en extasi

Començen a apareixer les primeres pales de neu

que donen un aire una mica invernal a la excursió

Mentre el Guillem ens espera, nosaltres anem fent fotos

Uaaaaauuuuuuu !!! d'esde aquí dalt es veu .....

això !!!!

Després d'una zona de grimpada al més pur estil Pedraforca, arrivem al cim a les 11:00 h

Ara començem a fer fotos a diestro i siniestro

La creu que marca el cim del Pic Carlit Gran

Unes posses per deixar constancia

Amb el estany de Lanos al darrere

En aquesta pano s'aprecía bastant be el que nosaltres veiem , però una fotografia no explicarà mai el que sentiem!!!! (fer click)

El Jordi esta mirant ...

Això (fer click)

Després de menjar una mica més, tirem cap a vall, que el cim es comença a omplir de gent i ja gairebé no s'hi cap.

Ara, ja que hem vingut carregats amb crampons i piolet, els hi donarem us en aquesta pala de neu, i de pasada adelantarem una bona estona de camí per una via mes directe.

Ens posem els crampons

I començem a baixar, d'esquenes perque la neu està molt desfeta, i inclús amb els crampons es rellisca facilment.

no deixem de fer fotos !!!

La cosa es suavitza, i ja podem anar cara endevant

Ara es tracta de buscar un lloc per dinar

Aquest llac fà bona pinta !!!

Ens treiem les botes

I ens hi quedem

vaja que si ens quedem !!!!!

El Jordi surt espitós

Un cop havent dinat, seguim el camí

La tarda es comença a ennuvolar

Però els llacs presenten el seu millor aspecte

Ja quasi hi som

En arrivar al Hotel, els nuvols ja ho tapen tot.

Però encara ens dona temps per a la celebració

Apali, fins la propera. Per quan l'Aneto?, doncs no ho se, deixa que ens ho planifiquem be que no estem per pifiar un quart intent !!!!!

PIC D'EINA - NOUFONTS- RESCAT

2009-06-07T14:26:00.004+02:00

Avui jornada electoral.
Teniem d'escullir; i la veritat es que la elecció la portava pensada desde feia alguns dies.
Però al final qui ha manat ha estat la boira. Una intensa boira que no m' ha deixat veure el panorama. Una boira que quasi m'obliga a quedar a dormir a cavall entre Espanya i França.
Sembla mentida el que ajuda una bruixola i un planol. Sempre els porto, però fins avui mai els havia trobat tan sumament utils.
Si, ... avui com dic jornada electoral Pic d'Eina o Torre d'Eina, Noucreus o Noufonts. Molt a on escollir i molta boira per escampar. Potser aquest es el problema amb els politics, ells viuen com en una boira que no els deixa verure mai el cim. Quina pena... , no saben el que es perden. Fan el cim, però no veuen la Vall, i quan tornen a la Vall ja han perdut de vista altre cop el Cim. I així sempre, envoltats per la inmensa boira .......

En canvi a Nuria a les 9 del matí, llueix un dia força clar.

I es veuen les muntanyes i les valls

I els canons de neu .....vaja!!

Però com en el càs dels politics, les aparençes enganyen

La boira no podia faltar en una jornada electoral.

i jo vaig directament cap a ella.

No us fieu mai d'una muntanya. Ara fa bona cara però ....

quan s'enfadi ja veureu ...

No ens hi podem pixar com si res!

Quan fas mitja volta ja la tens al darrere

I t'envolta fins a quasi marejar-te

Tot i axí faig el que crec que es el cim del Coll d'Eina (2.775 m )

I despres de menjar un entrepà de truita fet a les 5:40 h.

Arribo al Pic d'Eina (2.832 m )

i despres de errar el camí i tornar al bò, ...corono també el pic de Noufonts (2.861)

Content per les fites aconseguides, em dirigeixo al Noucreus, pero....
La boira em desorienta, no se a on tinc Espanya i a on tinc França, la meva orientació em porta cap a una zona molt escarpada i perillosa. Sort de la bruixola i el mapa, perque estava anant en direcció contraria !!!!! . He perdut el camí, i ja no se a on anar!!! . Quan oposo el rumb i torno cap el Noufonts, retrobo el camí i em sento salvat. Per un moment m'he imaginat a mi mateix acurrucat sota unes pedres passant la nit en aquella inhospita carena . Ja en camí marcat i amb la seguetat que dona haber sortit del perill, començo a avançar en direcció al coll de Noufotns, amb la intenció de fer el Noucreus, però altre vegada passa una circumstancia inesperada :

En mitg de la boira sento uns crits EEHHHHH !!...ESTEM PERDUTS !!! EEHHHHH!
i apareixen una parella d'excursionistes que sense bruixola ni mapa intentaven arrivar a Nuria. Estaven molt pitxor que jo, ja feia estona que trucaven al 112, però no tenien cobertura, i estaven força espantats. Havien relliscat per una pala de neu a la banda francesa del Noucreus (però ells no sabien que era el Noucreus) i habien perdut completament la orientació. Total: que vaig canviar el Noucreus per acompanyar-los a Nuria.

Aqui els tenim, al Xavi i la Chantal baixant per una relliscosa pedrera encara amb l'ensurt al cos.

Las palas de neu els hi feien especialment por. Encara els hi tremolaven les cames després de la relliscada al Noucreus.

A mida que ens apropem a Nuria, els hi canvia la cara

Per fí podem gaudir del paissatge sense boira.

El desglaç encara durarà fins ben entrat el mes de Juny

L'aigua baixa per tot arreu

No se com definir aquesta vista, però es ben lletja

I així tot xinu -xanu arrivem a Nuria

I ja asseguts dins del cremallera l'ensurt ha passat del tot.
Chicos, !!! La aventura es la aventura!!!. Però no oblideu portar mapa i bruixola la propera vegada.
Una abraçada Xavi i Chantal. A veure quan ens tornem a veure per alguna d'aquestes muntanyes !!!!

CANAL DEL FONDO AL PUIG DE PASTURIA (VALLTER)

2009-05-17T13:44:00.005+02:00

Sorpresa !!.
Avui, quasi sense voler hem fet una canal a Vallter aprofitant les últimes miques de neu de la temporada.
Ha estat una "kdada" de última hora, quasi de últim minut, i marxem el Jordi i jo cap a Vallter amb moltes possibilitats de acavar perdent el temps amb una sortida quasi intranscendent i gairebé sense planificar. Al final però, ha valgut molt la pena. Hem fet una canal que ens ha permés practicar encordaments, alguna reunió, algun rapel, i neu, sobre tot molta neu encara a finals de maig a Vallter.

Després d'una carajada meva consistent en deixar-me tot el dinar a S. Pau de Seguries dins del meu cotxe, i tenir de baixar a buscar-lo,

... son les 9:00 quan començem a pujar per la Coma del Orri.

El camí no està marcat, i no tenim clar que fer ni a on anar

Saltem riuets...

petites tarteres ...

i quan ens dirigiem cap al Gra de Fajol per un cami indefinit, trobem aquesta canal que no fà gaire mala pinta.

Després d'uns minuts de deliberacions, ens decidim a equiparnos com cal !!!

Arnés, cordes, i casc per si es desprenen pedres de mes amunt.

A primera vista presenta només unes dificultats en forma de cascada que no sabem si podrem superar.

En una estona arrivem a la primera cascada,

Ens disposem a escalar-la per la esquerra, però la roca està molla, el piolet no serveix per a res, i tot i que hi ha un pitó per assegurar-se, no podem seguir.

Despres d' una hora de intentar-ho, desistim

Ara ataquem la cascada per la part dreta, mol mes senzill. I ara sí, la superem sense gaires dificultats.

Seguim pujant: amunt, amunt !!!

i superem també la segona cascada
I
I despres de dinar tornem a la carga

Si mirem avall, i veiem d'on venim la sensació es BRUTAL !!!!

i si mirem amunt, encara no es veu el final del corredor. A
mes, no sabem amb certesa a on anirem a parar !!!

Ara sembla que ja es veu el final, ... no se .... no ho tenim clar.

Ja hem arrivat a dalt, però... a on som ?. Això no es el coll de l'Orri!!!

El coll de l'Orri està allà al fons !!!!!!!

Total, ... que destrepem per allà a on podem,seguin un corredor indefinit que de mica en mica ens porta cap a la vall.

Estem baixant d'esquenes perque de cara sembla massa perillos, ja que la neu esta desfeta i podriem caure pendent avall si no assegurem bé cada pas.

Muntant algun rapel allà a on es mes perillos baixar a pèl.

El Jordi no feia cap rapel desde el dia del Balaitus

Quan arrivem a baix, encara ens queda la prova final : remojón de pinreles

Arrivem al cotxe quasi a les 19:30 quan comença a ploure i la negror entra per ponent.

Aquesta es la ruta que hem fet. La de la esquerra de pujada, i la de la dreta de baixada.
Al final hem fet 2 hores d'aproximacio, 5 de canal, i quasi 3 de descens i retorn al cotxe
Ara a esperar que caiguin altre cop les neus del proper hivern!!!!