Per això m'en vaig tot sol (els meus amics no tenen equip, ... encara) a Porte Puymorens a veure què passa....
6:30 h carregem els esquis al ww Polo 1.4 de lloguer mentre m'arreglen el meu insustituible A4
I enfilo la collada de Toses fins arrivar a Puigcerdà i d'allà ....
... a Porte Puymorens, que te prou neu per esquiar però la estació encara està tancada
Preparo els esquís i la resta de l'equip
i m'ho carrego tot a l'esquena
De seguida em calço els esquís perque veig que la neu ja esta prou "esquiable"
Primeres impresions :
La pujada amb els esquís i les pells es molt mes còmode que amb les botes i els crampons.
Es un molt bon sistema per pujar muntanyes a l'hivern.
Al cap d'una estona, quan em disposo a esmortzar ....
Merda!!! .... m'he deixat tot el menjar al cotxe!!!
Com que el refugi-bar de la part mitja de la estació està tancat,
trec les pells i cap a baix altre vegada
i aquí venen les primeres dificultats. Això no es tan fàcil com semblava.
Entre que els esquís son nous per a mi, que les botes son super-tobes, i que la pista sembla un camp de cols, no m'hi veig da cap ull...
No tinc clar que pasa. No se per què em costa tant encadenar girs. Al final, quasi ja al parking, m'en adono que tinc les botes en posició de caminar. Serà per això que el esquí no reaccinoava prou be?. Em quedo sense saber-ho, perque ja soc a baix altre cop.
Ara dinaré un bocata, i ....
Altre cop cap a munt.
Pujo durant quasi dues hores, esquivant zones de pedres
i fins hi tot rierols.
Arrivant quasi al limit mes alt de la estació.
A mesura que vaig pujant, no puc evitar pensar : i això com collons ho baixaré?
Després de patir una mica a la baixada, en 30 min ja soc al cotxe altre cop.
Conclusió : tinc de practicar per adaptarme a tot aquest equip tant diferent al que jo estava acostumat.
No se per quina raó s'em enganxen les cues de l'esquí a cada moment. Suposo que no faig bé la presió amb la puntera de la bota per clavar els cantells i em tiro massa cap enderrera com els novatos. A mes, les botes, al ser mes tobes, necessiten molta mes presió per aconsseguir el mateix efecte.
En fi; ja m'hi acostumaré.
Tornaré a fer practiques quan obri la estació i pugui fer baixades mes seguides. I sols després m'aventuraré a fer el Monte Perdido o l'Aneto amb esquís.
Paciencia,... que tot arrivarà.
De moment, avui acabaré el diumenge al Pas de la Casa. Però
m'en torno rapid, ...que aquí no tenen Decathlon.
