sábado, 12 de febrero de 2011

MONTMALUS AMB ESQUIS

Segon cap de setmana consecutiu que em calço els esquís de muntanya.
Com més ho practico més m'agrada. Ho trobo un esport molt complert.
Té una vessant esportiva amb un alt component de forma física, però la vessant lúdica no té comparació amb qualsevol altre esport. Els paisatges, el silenci de la muntanya, el soroll del vent quan bufa fort. Tot junt forma part d'aquesta gran experiència que és fer un cim a l'hivern amb esquís.
I no oblidem la baixada!!!!, que és la part més emocionant. Res a veure amb les pistes d'esquí. A la muntanya tot resta al caprici de la natura. Res de màquines que aplanen la neu, i tapen els forats molestos !!. A la muntanya real la neu dura, quasi glaç apareix per totes les zones ventades i obagues, als colls i a les congestes.
La técnica passa a un segon plà i moltes vegades baixar es converteix en una petit exercici de supervivència.

Baixar per la canal glaçada del coll del Montmalus es emoció pura. Tot i que no explico de quina manera varem baixar aquell tobogan. !!!!

7:30 h  Primer cafetó al bar de Puigcerdà

 Travessem les pistes d'esquí de Grau Roig

 Al fons el coll, i a la dreta el cim del Montmalus

 Aquí ja estem quasi completament sols, i en poc més de dues hores ...
 arrivem al coll del Montmalus
 Les muntanyes estan bastant pelades aquest any, però la neu està molt millor que no ens pensavem

12:30 un esmortzar/aperitiu ...
  ... amb  bocata de Nocilla i tertulia al CIM

 Foto de pose al CIM ...
 
...amb el Pessons al fons
Foto de ... que fot el Jordi???!!!!. Balla ula ula

Començo a tenir fred!!!. Ens afanyem. La baixada per la canal ens espera!!
Jo ja soc a baix. Dos puntets minúsculs que es veuen a sota el coll són el Jordi i el Guillem, que encara estant patint de valent per arrivar a baix
30 minutets de baixada i cap al bar a dinar!!!!

domingo, 6 de febrero de 2011

PIC DE LA MINA EN SOLITARI

Faig aquest post una mica depressa i corrents.
Sé que si no el faig ara es quedarà sense fer. Encara no fà ni mitja hora que he tornat de una "mini" excursió.
Avui quan he sortit de casa encara no tenia clar que fer. Com anava sol, no podia fer coses gaire sofisticades. I a mes el risc d'allaus era 3 (marcat).
La primera intencio era fer el Noucreus, desde Nuria. Amb aquesta idea m'en vaig anar a dormir ahir. Però aquest matí, a les 06:00 he engegat l'ordinador i he mirat els mapes del IGIC (Institut geologogic de Catalunya). Efectivament he vist que tant el coll de Noufonts com el de Noucreus , eran zones propenses als allaus. Així que he anat cap a Porte Puymorens a intentar fer la Coma D'Or.
La sorpresa ha estat que en arrivar al Coll de Pimorent, la vall que puja cap a la Coma D'Or semblava el jardi del meu veí.
Total, que m'he decidit per fer el Pic de la Mina que estava en optimes condicions de neu .

 Al principi estic un pèl desanimat, perquè aquest pic ja el vaig fer l'any passat
 Però mica en mica li agafo afició. Aquest cop no fa vent, i la neu fa molt millor pinta!!!
Cosa rara, adelanto alguns grups de esquiadors que sembla están de curset
 Jo no he fet cap curset.... Només "he lleigit molt sobre el tema" Ja Ja.

I sembla que la cosa funciona, perque a lo tonto a lo tonto ....
 arrivo a la cota superior de Porte Puymorens, 
A la foto, la coma d'Or, realment pelada de neu.
 El sol avui carda de valent. Al cim, després veure algú de maniga curta!!!
 Després de quasi tres hores de foqueixar, arrivo al coll, al peu del pic. 
El ultim tram es un pel mes dur, pero res de l'altre dijous
 Esquís fora i petita grimpada fins al pic
Una parella de simpatics catalans em fan la inevitable "foto de cim"

Després de menjar el segón bocata de nocilla, torno al coll, em poso els esquís i tot decidit tiro cap a vall. Ja; ¡que fort tius! :  baixo bé. giro quan toca,...  esquivo un parell de rocs que em trobo en mig. Faig una ziga-zaga curta en plan Messi, i en 3 minuts he passat la part complicada. Ara una baixada sostinguda pero fàcil en neu ventada.També puc experimentar molt en fer girs curts en neu pols. La veritat es que la cosa ha sortit molt millor que no em pensava.
En un plis ja estava al cotxe altre cop


























14:00 ja estic aquí.   ¡¡¡Joer quin dia mes guapo!!!! I pensar que he començat el dia sense saber ben be que fer


 
 .
Crec que el cotxe sería capaç de arrivar tot sol fins aquí
Apa, ara una ducheta i a menjar una mica de paella que ha sobrat del migdia.

No us queixareu, que avui el blog està ¡fresco como que es de hoy!.

sábado, 6 de noviembre de 2010

PRENENT EL POLS A L'ANETO

Per fí arriva el gran día. Després de dos aplaçaments podem intentar l'Aneto. El rei del Pirineu.
Quan varem planificar la excursió junt amb el LLuis era 11 Setembre, Un costipat va aplaçar la sortida. La  propera oportunitat va esser el 12 de Octubre, i una gota freda ens va obligar a un nou aplaçament.

Avui es el día. Ha nevat molt i ja fa  fred.
Per l'Albert es un dia important. Amb només 14 anys s'enfronta al gegant del Pirineu en condicions invernals. Quan li vaig proposar de venir al Setembre li va fer molta ilusió. Tanta, que després de succesius aplaçaments, hem decidit anar-hi encara que la excursió ja no tingui res a veure amb la sortida que hagués estat el 11 de Setembre.

Tinc de felicitar desde aquí a l'Albert, perque encara que no varem assolir el cim, varem arrivar mes alt que ningú ho va fer aquell dia. Tothom reculava i nosaltres varem exhaurir totes les posibilitats. Però la prudencia i una borrasca anunciada ens va fer abandonar a una hora del cim. Gairebé tocant el Coll de Corones, a 3085 m a les 13:10 varem menjar un entrepà envoltats de muntanyes nevades i en una sol.litud absoluta. No hi habia ningú més. El Lluis habia abandonat feia mes de mitja hora, i ens esperava al pas del Portilló Superior.
Felicitats Albert, vas demostrar que estas en forma, i estas preparat per grans ascencions.

Ho tornarem a intentar la propera primavera, amb neu però amb mes hores de sol. Segur que ho aconseguirem!!!



Ens hem llevat a les 4:00 a una pensió a Benasque, i a les  6:00 h . amb leganyes als ulls i encara sense esmortzar, sortim de la Besurta. 

 La nit es estrellada, però no hi ha lluna i la foscor es gairebé absoluta
 Com podeu veure a la foto, ja tenim neu desde el cotxe mateix
 Un episodi curios : despres de caminar durant 10 minuts tornem a veure un pont que creua un riu i cotxes aparcats, un cotxe com el meu i amb una matrícula com la meva!!!!!. Hem fet una volta en rodó i som al mateix lloc !!!!!!!.  Tornem-hi. Agafo el GPS i ja no el deixo de mirar fins arivar al refugi de la Renclusa

 Abans de que surti el sol mengen el primer apat del dia.
 La cresta dels Portillons es comença a iluminar amb les primeres clarors
 Amb tanta neu ja començem a sospitar que la ascenció es farà dura i feixuga
 Però li posem moltes ganes
 A les 8:00 el solet ja il.lumina la cresta, però aquí a baix encara estem a l'ombra i jo m'estic congelant. No pensava pàs que hi hages tanta neu, i les meves polaines els hi he deixat a l'Albert. Així que  la neu s'em cola pels mitxons i en fondres empapa la bota per dins. Tindré de aguantar aquest problema durant tot el dia. Confió en que quan em toqui el sol la temperatrura augmenti.
 Seguim amunt, i despres de algun dubte sobre el camí a aseguir, arrivem al pàs del Portilló Superior.
 Pasem a la banda asolellada, la de glaciar.....
 Un paissatge impresionant
 El camí del Portilló fins al glaciar es un passeig que hagessim pogut fer en maniga curta.


 Parada per dinar i deliberar. Son les 12:00 i encara ens queden dues hores fins al cim. Mes si fem parades
 En Lluis ja no pot amb les seves cames, l'Albert està cansat, però es pren un gel energetic i es posa les piles.

 Ja sabem que no arrivarem, però l'Albert i jo seguim amunt, amb la esperansça de arrivar al Coll de Corones. Ens proposem caminar fins les 13:00.
 Ens parem als 3085 m , a un quart d'hora del coll de Corones
 No podem fer esperar gaire al Lluis, no sigui càs  que ens el trobem congelat !!!!!
 Aquí estem, feliços amb l'Aneto a la nostra esquena
 l'Albert m'ha demostrat que pot fer l'Aneto i molts cims mes!!!
 Fem mitja volta i anem a buscar al Lluis
 Una darrera mirada al gegant
 i enfilem altre cop cap el Portilló
 Ara ja cobert per la ombra de la cresta
 Aquí el tenim,  invisible desde la banda de la renclusa, però inconfusible desde aquí
 Iniciem la baixada
 fent pràctiques de caminar amb crampons
 Baixem per un altre lloc, per no repetir camí
 Certament el camí es mes entretingut
 Amb el solet la baixada es tot un plaer
 i en poc mes de dues hores som altre cop a baix a la vall
 Només un riu s'interposa en el nostre camí, no sabem si la neu resistirà el nostre pes
 Per si de càs el creuem reptant !!!!
 Fa fred, pero aqui a baix la capa de neu encara es molt fina
 Quan arrivem al cotxe em trec els mitxons completament xops
 Amb l'aigua que surt de la bota podria omplir una cantimplora
 i amb la del mitxo es podria fer un café.
12 h de marxa i 12,3 km sobre una neu fonda i pesada. Però la experiencia ha valgut la pena