PIC CARLIT (2.921 m) - UN CLASSIC

Com explicar altre vegada el mateix i que sembli diferent !!!
Aquest cop la excursió al Carlit ha estat mes aviat el que jo li dic: un paseo campestre !!!.
Un paseo campestre amb nit a un bosquet, mosquits a punta pala i caminada de 8 h entre pujar i baixar. També podem dir que ha estat un passeig relaxat, fent fotos, amb mes d'una hora per dinar asseguts al costat d'un precios llac, i amb cervesseta de cloenda inclosa al hotel que hi ha junt al refugi. En fí, una jornada memorable en tots els aspectes.


Canovelles 17:00. Puntuals com els anglesos !!!


Arrivem a la zona d'acampada i començem a buscar un lloc per passar la nit


Provem diversos emplaçaments


I ens quedem en un bosquet acollidor però ple de mosquits !!!


i així, amb la finestra oberta però amb el gorro posat. Passem la nit mirant els estels


De bon matí començem a caminar per un paissatge quasi idil.lic


Un pressec i unes barretes energètiques quan ja tenim el Pic Carlit a la vista


Un descanset ...


agafem aire ben pur !!!!!





Cliqueu i veureu perque el Guillem està quasi en extasi


Començen a apareixer les primeres pales de neu



que donen un aire una mica invernal a la excursió



Mentre el Guillem ens espera, nosaltres anem fent fotos



Uaaaaauuuuuuu !!! d'esde aquí dalt es veu .....


això !!!!


Després d'una zona de grimpada al més pur estil Pedraforca, arrivem al cim a les 11:00 h


Ara començem a fer fotos a diestro i siniestro


La creu que marca el cim del Pic Carlit Gran


Unes posses per deixar constancia



Amb el estany de Lanos al darrere





En aquesta pano s'aprecía bastant be el que nosaltres veiem , però una fotografia no explicarà mai el que sentiem!!!! (fer click)


El Jordi esta mirant ...


Això (fer click)


Després de menjar una mica més, tirem cap a vall, que el cim es comença a omplir de gent i ja gairebé no s'hi cap.


Ara, ja que hem vingut carregats amb crampons i piolet, els hi donarem us en aquesta pala de neu, i de pasada adelantarem una bona estona de camí per una via mes directe.


Ens posem els crampons


I començem a baixar, d'esquenes perque la neu està molt desfeta, i inclús amb els crampons es rellisca facilment.


no deixem de fer fotos !!!


La cosa es suavitza, i ja podem anar cara endevant


Ara es tracta de buscar un lloc per dinar


Aquest llac fà bona pinta !!!


Ens treiem les botes


I ens hi quedem


vaja que si ens quedem !!!!!


El Jordi surt espitós



Un cop havent dinat, seguim el camí


La tarda es comença a ennuvolar


Però els llacs presenten el seu millor aspecte


Ja quasi hi som



En arrivar al Hotel, els nuvols ja ho tapen tot.


Però encara ens dona temps per a la celebració


Apali, fins la propera. Per quan l'Aneto?, doncs no ho se, deixa que ens ho planifiquem be que no estem per pifiar un quart intent !!!!!

PIC D'EINA - NOUFONTS- RESCAT

Avui jornada electoral.
Teniem d'escullir; i la veritat es que la elecció la portava pensada desde feia alguns dies.
Però al final qui ha manat ha estat la boira. Una intensa boira que no m' ha deixat veure el panorama. Una boira que quasi m'obliga a quedar a dormir a cavall entre Espanya i França.
Sembla mentida el que ajuda una bruixola i un planol. Sempre els porto, però fins avui mai els havia trobat tan sumament utils.
Si, ... avui com dic jornada electoral Pic d'Eina o Torre d'Eina, Noucreus o Noufonts. Molt a on escollir i molta boira per escampar. Potser aquest es el problema amb els politics, ells viuen com en una boira que no els deixa verure mai el cim. Quina pena... , no saben el que es perden. Fan el cim, però no veuen la Vall, i quan tornen a la Vall ja han perdut de vista altre cop el Cim. I així sempre, envoltats per la inmensa boira .......


En canvi a Nuria a les 9 del matí, llueix un dia força clar.



I es veuen les muntanyes i les valls


I els canons de neu .....vaja!!


Però com en el càs dels politics, les aparençes enganyen


La boira no podia faltar en una jornada electoral.


i jo vaig directament cap a ella.


No us fieu mai d'una muntanya. Ara fa bona cara però ....


quan s'enfadi ja veureu ...


No ens hi podem pixar com si res!


Quan fas mitja volta ja la tens al darrere




I t'envolta fins a quasi marejar-te


Tot i axí faig el que crec que es el cim del Coll d'Eina (2.775 m )


I despres de menjar un entrepà de truita fet a les 5:40 h.


Arribo al Pic d'Eina (2.832 m )


i despres de errar el camí i tornar al bò, ...corono també el pic de Noufonts (2.861)


Content per les fites aconseguides, em dirigeixo al Noucreus, pero....
La boira em desorienta, no se a on tinc Espanya i a on tinc França, la meva orientació em porta cap a una zona molt escarpada i perillosa. Sort de la bruixola i el mapa, perque estava anant en direcció contraria !!!!! . He perdut el camí, i ja no se a on anar!!! . Quan oposo el rumb i torno cap el Noufonts, retrobo el camí i em sento salvat. Per un moment m'he imaginat a mi mateix acurrucat sota unes pedres passant la nit en aquella inhospita carena . Ja en camí marcat i amb la seguetat que dona haber sortit del perill, començo a avançar en direcció al coll de Noufotns, amb la intenció de fer el Noucreus, però altre vegada passa una circumstancia inesperada :



En mitg de la boira sento uns crits EEHHHHH !!...ESTEM PERDUTS !!! EEHHHHH!
i apareixen una parella d'excursionistes que sense bruixola ni mapa intentaven arrivar a Nuria. Estaven molt pitxor que jo, ja feia estona que trucaven al 112, però no tenien cobertura, i estaven força espantats. Havien relliscat per una pala de neu a la banda francesa del Noucreus (però ells no sabien que era el Noucreus) i habien perdut completament la orientació. Total: que vaig canviar el Noucreus per acompanyar-los a Nuria.

Aqui els tenim, al Xavi i la Chantal baixant per una relliscosa pedrera encara amb l'ensurt al cos.

Las palas de neu els hi feien especialment por. Encara els hi tremolaven les cames després de la relliscada al Noucreus.


A mida que ens apropem a Nuria, els hi canvia la cara


Per fí podem gaudir del paissatge sense boira.


El desglaç encara durarà fins ben entrat el mes de Juny


L'aigua baixa per tot arreu


No se com definir aquesta vista, però es ben lletja


I així tot xinu -xanu arrivem a Nuria


I ja asseguts dins del cremallera l'ensurt ha passat del tot.
Chicos, !!! La aventura es la aventura!!!. Però no oblideu portar mapa i bruixola la propera vegada.
Una abraçada Xavi i Chantal. A veure quan ens tornem a veure per alguna d'aquestes muntanyes !!!!

CANAL DEL FONDO AL PUIG DE PASTURIA (VALLTER)

Sorpresa !!.
Avui, quasi sense voler hem fet una canal a Vallter aprofitant les últimes miques de neu de la temporada.
Ha estat una "kdada" de última hora, quasi de últim minut, i marxem el Jordi i jo cap a Vallter amb moltes possibilitats de acavar perdent el temps amb una sortida quasi intranscendent i gairebé sense planificar. Al final però, ha valgut molt la pena. Hem fet una canal que ens ha permés practicar encordaments, alguna reunió, algun rapel, i neu, sobre tot molta neu encara a finals de maig a Vallter.


Després d'una carajada meva consistent en deixar-me tot el dinar a S. Pau de Seguries dins del meu cotxe, i tenir de baixar a buscar-lo,

... son les 9:00 quan començem a pujar per la Coma del Orri.

El camí no està marcat, i no tenim clar que fer ni a on anar

Saltem riuets...

petites tarteres ...

i quan ens dirigiem cap al Gra de Fajol per un cami indefinit, trobem aquesta canal que no fà gaire mala pinta.

Després d'uns minuts de deliberacions, ens decidim a equiparnos com cal !!!

Arnés, cordes, i casc per si es desprenen pedres de mes amunt.

A primera vista presenta només unes dificultats en forma de cascada que no sabem si podrem superar.

En una estona arrivem a la primera cascada,

Ens disposem a escalar-la per la esquerra, però la roca està molla, el piolet no serveix per a res, i tot i que hi ha un pitó per assegurar-se, no podem seguir.

Despres d' una hora de intentar-ho, desistim

Ara ataquem la cascada per la part dreta, mol mes senzill. I ara sí, la superem sense gaires dificultats.

Seguim pujant: amunt, amunt !!!



i superem també la segona cascada
I
I despres de dinar tornem a la carga

Si mirem avall, i veiem d'on venim la sensació es BRUTAL !!!!

i si mirem amunt, encara no es veu el final del corredor. A
mes, no sabem amb certesa a on anirem a parar !!!

Ara sembla que ja es veu el final, ... no se .... no ho tenim clar.

Ja hem arrivat a dalt, però... a on som ?. Això no es el coll de l'Orri!!!

El coll de l'Orri està allà al fons !!!!!!!

Total, ... que destrepem per allà a on podem,seguin un corredor indefinit que de mica en mica ens porta cap a la vall.

Estem baixant d'esquenes perque de cara sembla massa perillos, ja que la neu esta desfeta i podriem caure pendent avall si no assegurem bé cada pas.


Muntant algun rapel allà a on es mes perillos baixar a pèl.


El Jordi no feia cap rapel desde el dia del Balaitus


Quan arrivem a baix, encara ens queda la prova final : remojón de pinreles


Arrivem al cotxe quasi a les 19:30 quan comença a ploure i la negror entra per ponent.


Aquesta es la ruta que hem fet. La de la esquerra de pujada, i la de la dreta de baixada.
Al final hem fet 2 hores d'aproximacio, 5 de canal, i quasi 3 de descens i retorn al cotxe
Ara a esperar que caiguin altre cop les neus del proper hivern!!!!

ANETO EXTREM !!!!

(Avui farè el Blog en castellà, senzillament perque em "rota", i ja està. )

El Gigante no se ha dejado... Era previsible, entramos sin llamar, sin pedir permiso, como quien comete un hurto pensando en que nadie le mira. Pero la verdad es que el gigante estaba al acecho, afilando sus garras , esperando a todo incauto que se adentrara en su territorio.

Cuando no se puede no se puede. Nosotros lo dimos todo; arriesgando .. quizas..., un poco demasiado, aprendimos que es imposible conquistar al Monarca cuando Él no quiere.

Nos queda el recuerdo de una emocinante aventura en la montaña. Hemos vivido momentos mágicos, momentos duros, instantes en los que sientes que llegas al límite de tus fuerzas, pero a la vez te sientes VIVO, en la lucha, impregnando el alma de sensaciones. Haciendo acopio de momentos, para que cuando ya no pueda vivirlos, ... pueda por lo menos,.. recordarlos.



La "cosa" comienza en la pista de Vallibierna. Esta vez lloviendo ya desde Benasque


Aparcando el coche junto al alud de Senarta que nos impide llegar al parking




Que para quien se atreva a ir en coche, el Gigante tambien se lo va poner dificil.





Un largo


pero relajado paseo de dos horas y media


con rincones en los que merece la pena detenerse


El puente de Coronas todavía està cubierto por la nieve de este largo invierno


Y el refugio tan descuidado como siempre



Sigue lloviendo ... , y tras un breve descanso,


seguimos hacia la siguiente parada : Ibonet de Coronas


Aparecen las primeras dificultades !!!


con tropiezos y caidas


pero seguimos adelante


Los restos de un alud nos ponen en alerta


La moral sigue alta

y el paisaje (como siempre) impactante


Con el Ibonet al fondo, la nieve hace acto de presencia


Intentamos alcanzar el ibon del medio,


Aunque la subida es muy dura


No dejamos de grabar videos por supuesto !!!


Decidimos parar antes de que oscurezca, cerca del Ibon inferior.


y montar nuestro campo base


Nuestro campamento "esperanza"


A que apetece meterse ?


De cena un plato de lacitos con atún ...


.... y a la cama


Despues de una noche mas o menos tranquila, salimos antes de que salga e sol, (mejor dicho, antes de que amanezca, porque el sol no lo veremos en las proximas 24 h )

Alcanzando los Ibones rápidamente. Llegados a este punto, yo creí que hariamos cumbre.



Pero la tormenta se desata rapidamente


y cambia completamente nuestra perspectiva


Y nos tenemos que rendir a la evidencia


Hoy tampoco es el dia !!!


Todos para abajo !!!


Resignación en el Ibon inferior


Una buena cara al mal tiempo ...


Y al regresar al campo "esperanza" nos encontramos con esto : y
lo rebautizamos como campamento "desolación"


Despues de un rato oyendo tronar pequeños aludes a nuestro alrededor, y con cierto nerviosismo, conseguimos recoger el campo y abandonar la zona


Un descenso agónico, al límite de mis fuerzas nos lleva al Ibonet,

Los compañeros no van tan justos , y me esperan de vez en cuando.


La nieve no nos ha dejado tregua en ningun momento desde las 8:30 h de la mañana.

El aspecto del refugio nada tiene que ver con el que tenía 24 horas antes


Tan solo quedan los 9 km de pista hasta el coche !!!


Nosotros tampoco somos los mismos , y lo celebramos en Benasque.

PEDRAFORCA INVERNAL PEL VERDET

Un cop anulada la sortida a l'Aneto, el Toni i jo no ens quedem a casa. Decidim fer el tercer repte que jo personalment tenia pendent per aquest hivern. El Pedraforca en tecnica invernal pel Verdet .
NOTA : El reptes que jo tenia aquest hivern eren : Pedraforca en solitari per la tartera, Posets, Aneto pel corredor Estasen i Pedraforca pel Verdet, evidentment, totes en invernal.
Ja només em manca un



El "Pedra", com sempre cautiva a tot hom qui se'l mira


i avui nosaltres l'em mirat directament als ulls


però anavem preparats per si "el Pedra" no ens ho posava facil


La neu encara es prou evident a la mateixa carretera


Encara que al refugi no n'hi ha ni una mica. Son les tecniques del "Pedra" per despistar als seus escaladors !!!

De seguida la cosa "se pone brava"


Ultims metres abans de desplegar tota la "artillería".


Una boira molt espessa, ens ho posa mes dificil, i una parella que anava davant de nosaltres abandona, (i això que anaven ben equipats)


Ens posem els arnesos i despleguem les cordes .



Així, jo vaig de primer, i asseguro al Toni (que va sense crampons per motius que mes val no explicar !!!)



En alguns punts critics, la adrenalina ens surt per les orelles !!!


El glaç que cubreix la roca es prou fi com per no permetre clavar-hi la fulla del piolet.
Hem d'anar amb molt de compte.


i així de mica en mica .....


... arrivem al cim Nord


i superem les tres crestes i colls que porten al cim


Els ultims metres son una autentica pared de roca glaçada i molla


Que sense crampons, el Toni ha superat amb molta dificultat


Ja hi som, evidentment, el cim es per nosaltres solets. No ha pujat ningú ni per la tartera (la cara fàcil)


Com diu el Calleja : "otro desafio conseguido !!!!!
6:30 h d'ascenció.



La baixada per la tartera es mes sezilleta.




Encara que les patinades i caigudes de cul no es poden evitar


Ja es tard, i els animalets sembla que no s'espanten al nostre pas


Una miqueta mes i ja som al refugi Lluis Estasen



Arrivem al cotxe de nit, cosa dificil están com estem ja en horari d'estiu,


Aquí tenim els crampons que el Toni no s'ha pogut posar. Son del primer català que va fer el Everest. Potser que tornin a la vitrina!!!

INVERNAL AL POSETS (3.375 m)

Potser hem estat de sort,... o potser ho teniem molt ben planificat,.La questió es que hem fet cim a Posets en plè hivern. Dormint damunt la neu i atacant la canal fonda avanç no surti el sol i estobi massa la neu. En fí..., un exitàs de planificació.





A tots en agrada l'aventura



Pero fins hi tot les aventures s'han de planificar
A les 12:30 ja estem enfilant la pista de la Espigantosa


I després d'alguns petits obstacles



Comença l'aventura d'aquest "finde"


Tots a una: objectiu Posets
Aqui hi som tots : Jordi, Guillem, Toni i Jo


I perque el Posets?. Molt fàcil, la idea es dormir damunt la neu, provar la tenda i provar-nos nosaltres mateixos en condicions invernals. I jo ja coneixía la zona del Posets per haver-hi estat aquest estiu.
Ens ajudarà a preparar l'Aneto d'aqui a poc. També en invernal



Jo porto un mochilón de 19,5 kg. Encara no sé asumir el risc de dur un equipatge lleuger.
(Equipatje lleuger=> ser rapid a la muntanya)i asumir a l'hora algún inconvenient menor.
Els experts no porten ni tenda, fan vivac directament damunt la neu. Així s'estalvien 3 kg de tenda i temps de muntar i desmuntar.
La neu està tobeta, i mentre algú es posa les raquetes jo em menjo el bocata



Així tampoc aniriem treient la llengua fora !!!!
Despres de quasi 3 hores arrivem al refugi Angel Orús.



I potser hauriem arrivat al refugi una hora avans
Aquí el tenim, penjat sobre un resalt de roca.


I hauriem pogut dinar i descansar una mica



En lloc de sortir pitan cap a munt.
En aquest punt, el grup es divideix.
El equipo de los tigres (Toni i Jordi) es queda al refugiu, i el de los Leones (Guillem i jo) marxem a dormir al peu de la canal fonda. Unes dues hores mes de camí.

La sensació d'abandonar el refugi quan ja fosqueixa no es pot explicar. Prove-ho un dia i ho sabreu.




Anar acompanyat dona seguretat,


A la meva esquena ja es veu la canal fonda.


A les 18:10 h , decidim muntar la tenda al costat d'una gran pedra que ens protegeix del vent


Havia fet pràctiques de muntar la tenda al menjador de casa, i res no podía fallar.



Contents per tenir llest el nostre refugi, Anem a sopar


... i a dormir


Una habitació amb vistes

Mentrestant el Toni i el Jordi fan el Indiu al Refugi



Pasem una nit tranquila, amb 2ºC positius dintre la tenda(-3ºC a fora), i nevant a durant tota la nit.
A les 7:00 del matí, venen el Toni i el Jordi del refugi i sortim tots junts cap el cim.


Guardem tot el que no necesitem dintre de la tenda


I ens posem en marxa!




Hi ha molta boira, pero no fa fred.
Aquí tenim la canal fonda, principal obstacle, no per la seva dificultad sinó per la seva duresa.


Fem diverses parades, però ens la "ventilem" en una hora


Anem a buscar el collet que es veu a dalt de la foto. (El collado del diente 3.020 m )


Aqui ja som a dalt del coll


El diente de Llardana vist desde el coll


Un descanset, i anem a atacar la part final de la ascenció.


Posiblement mes dura que la canal fonda, però la proximitat del cim ens fa anar mes depresa.


Jo com sempre em quedo mes enderrerit


Ja només ens queda la cresta final que condueix directament al cim.


Aquí ja ho tenim clar. El cim es quasi a la butxaca


La cresta es fàcil però impresiona.


objectiu assolit !!!!! : el Posets es nostre


Foto oficial


La cresta Est, la que ve del Collado de la Paul, la que ens va tombar aquest estiu una nit de ventada . Ho provarem de nou


Després de gaudir una estona del cim, començem a baixar a sota de una nevada que s'intensifica per moments.


Anem amb cura de no relliscar i anar massa rapid cap a baix


En mitg de la canal Fonda la boira es fà molt espesa



Quan arrivem altre cop a la tenda, toca desmuntar el campament sota la nevada que encara cau.


La boira amb prou feina deixa veure la tenda




Ja som al refugi


Celebració al bar de Benasque.
La travessa ha durat 12 h i estem cansats
Avui a casa a les 23 h . I dema a les 6:00 h. a currar !!!!

BALANDRAU INVERNAL

Pardines (1.226 m )- Cerveris(2.208 m) - Balandrau(2.585 m)
Avui hem fet una de les ascencions mes dures que he fet mai.
No es especialment llarga, ni gens dificil, però el vent ens ha posat a prova, i durant tot el dia hi ha hagut la posibilitat de no fer cim al Balandrau per por de que sens fes de nit a la tornada.

Sortim de Pardines Poble, perque la carretera que dona acces a la falda del Cerverís està completament nevada. Amb unes 3,5 h de marxa sobre la neu fem cim al Cerverís amb molt de vent però sense novetat.

Teniem moltes ganes de fer el Balandrau, però el temps sens tiraba al damunt. Tot i aixi ho intentem. Ha sigut la part mes dura de la ascenció.
El vent impedia anar xarrant com fem habitualment. Sobre les 15:05 h, quant calculem que ens queda una hora pel cim, fem una reunio de "crisis". Si fem cim s'ens farà de nit a la tornada, però no fer-ho tenint el cim a tocar es molt dur. Al final decidim seguir fins a les 15:30 h , i fer mitja volta allà a on estigui cadascú. El Toni, amb la seva mini-motxila ens treu una delantera impresionant, i quasi correns fa cim en mitja hora. El Guillem i el Jordi son al darrere meu, bastant al darrere,En aquest moments, jo no se que pensar. Son les 15:30, i gairebé puc tocar el cim amb la mà. Ho tinc decidit : faré cim toqui qui toqui i peti qui peti. Deixo la motxila a sota un placa de vent i apreto el ritme. Sense motxila em sento quasi volar. Agachat per tallar millor el vent, vaig pujant de mica en mica els pocs centenars de metres que em queden fins al cim. Al cap d'una estona em creuo amb el Toni que ja baixa, i tot cridant em diu que tot just avans del cim el vent es infernal, que éll las ha passat putes per arrivar a dalt. Em pregunta pels crampons. De sobte m'en adono que no he agafat ni el piolet. Si la neu està molt dura jo també ho passaré malament. Ens despedim i jo segueixo tot sol cap el cim. El vent te decidit no deixar-me pujar-hi, però jo tinc decidit tot el contrari. Em sento desafiant a la muntanya, i també tinc una mica de por. Si una racha mes forta em sorpren mal agafat sense crampons ni piolet, em llençarà pendent avall. Segueixo pujant, buscant la neu mes tova. Se'm trenca un dels bastons. Clavo fort l'altre. Ajupo el cap per "esquivar" una racha fortissima. Avanço una mica mes, i ... Ja hi soc. Un cop a dalt, el vent disminueix una mica de intensitat, i em permet avançar dret. S'em salten les llagrimes. creia que no ho conseguiría, però soc aquí,.. soc aquí. Tot sol a dalt del Balandrau . Em faig una fotografia amb presses, sense fer servir el meu suport habitual, perque el vent se'l enduría. Espero uns minuts, a veure si venen el Jordi i el Guillem. En el seu lloc , venen uns nois francesos amb raquetes, i també sense motxila. També fan cara de molt contents d'haver fet el cim en aquestes condicions infernals. Em fan una foto i jo els faig un altre i s'en van. Jo segueixo esperant als Jordi i al Guillem. Per fí apareixen. Ja som tots tres al cim, ens fem una foto i tirem depressa cap a vall. Finalment, després d'una apresurada baixada, arrivem a Pardines a les 19:00 h, quasi de nit. Han estat 9:30 h de excursió, amb un desnivell de 1359 m . Dinant a base de barretes energetiques per no perdre temps, però aquest cop HO HEM ACONSEGUIT !!!!!


9:00 h . Pardines. Encara queda molta neu de la setmana pasada.


Avui som quatre, hem incorporat al Guillem al nostre grup.


Començem a pujar amb molt bon temps.


La neu esta tova, pero pujem bastant bé


En poca estona som al mirador del Tost, desde on es veu Pardines


El "grupillu" al mirador del Tost



Y en una horeta mes arrivem a la carretera de Tregorà. Punt de partida de la mateixa excursió a l'estiu.


A punt de entrar en el bosquet. Encara fot bastanta calor (7ºC)


Aquí podeu veure el bastó preparat per la camara de video per quan vaig sol.


Entrem en el bosc, a on la neu està molt mes tova i dificil de pujar.
El Toni i el Guillem obren via amb les raquetes. El Jordi i jo no en portem


Quan s'acava el bosc, ja es veu el Cerverís, i el vent ja ens dona de plè.


Una parada "puta" i ..


finalment el cim Cerveris.


10 minuts de parada i decidim intentar el Balandrau


El cim del Balandrau


Fotografia que em fan els francesos


Finalment arriven el Guillem i el Jordi, i ens podem fer la foto. El Toni ja era a baix altre cop.


Ja arriven el Guillem i el Jordi


Ho hem aconseguit. Ja som de baixada

Nomes queden tres hores de baixada


Encara ens han sobrat 10 minuts per berenar una mica

i provar la meva pala-piolet

Apa, fins la propera (que serà el Posets si tot va be)

Video de la ascencio al Balandrau