Sorpresa !!.
Avui, quasi sense voler hem fet una canal a Vallter aprofitant les últimes miques de neu de la temporada.
Ha estat una "kdada" de última hora, quasi de últim minut, i marxem el Jordi i jo cap a Vallter amb moltes possibilitats de acavar perdent el temps amb una sortida quasi intranscendent i gairebé sense planificar. Al final però, ha valgut molt la pena. Hem fet una canal que ens ha permés practicar encordaments, alguna reunió, algun rapel, i neu, sobre tot molta neu encara a finals de maig a Vallter.
Després d'una carajada meva consistent en deixar-me tot el dinar a S. Pau de Seguries dins del meu cotxe, i tenir de baixar a buscar-lo,
... son les 9:00 quan començem a pujar per la Coma del Orri.
El camí no està marcat, i no tenim clar que fer ni a on anar
Saltem riuets...
petites tarteres ...
i quan ens dirigiem cap al Gra de Fajol per un cami indefinit, trobem aquesta canal que no fà gaire mala pinta.
Després d'uns minuts de deliberacions, ens decidim a equiparnos com cal !!!
Arnés, cordes, i casc per si es desprenen pedres de mes amunt.
A primera vista presenta només unes dificultats en forma de cascada que no sabem si podrem superar.
En una estona arrivem a la primera cascada,
Ens disposem a escalar-la per la esquerra, però la roca està molla, el piolet no serveix per a res, i tot i que hi ha un pitó per assegurar-se, no podem seguir.
Despres d' una hora de intentar-ho, desistim
Ara ataquem la cascada per la part dreta, mol mes senzill. I ara sí, la superem sense gaires dificultats.
Seguim pujant: amunt, amunt !!!
i superem també la segona cascada
II despres de dinar tornem a la carga
Si mirem avall, i veiem d'on venim la sensació es BRUTAL !!!!
i si mirem amunt, encara no es veu el final del corredor. A
mes, no sabem amb certesa a on anirem a parar !!!
Ara sembla que ja es veu el final, ... no se .... no ho tenim clar.
Ja hem arrivat a dalt, però... a on som ?. Això no es el coll de l'Orri!!!
El coll de l'Orri està allà al fons !!!!!!!
Total, ... que destrepem per allà a on podem,seguin un corredor indefinit que de mica en mica ens porta cap a la vall.
Estem baixant d'esquenes perque de cara sembla massa perillos, ja que la neu esta desfeta i podriem caure pendent avall si no assegurem bé cada pas.
Muntant algun rapel allà a on es mes perillos baixar a pèl.
El Jordi no feia cap rapel desde el dia del Balaitus
Quan arrivem a baix, encara ens queda la prova final : remojón de pinreles
Arrivem al cotxe quasi a les 19:30 quan comença a ploure i la negror entra per ponent.
Aquesta es la ruta que hem fet. La de la esquerra de pujada, i la de la dreta de baixada.
Al final hem fet 2 hores d'aproximacio, 5 de canal, i quasi 3 de descens i retorn al cotxe
Ara a esperar que caiguin altre cop les neus del proper hivern!!!!
