Avui hem fet una de les ascencions mes dures que he fet mai.
No es especialment llarga, ni gens dificil, però el vent ens ha posat a prova, i durant tot el dia hi ha hagut la posibilitat de no fer cim al Balandrau per por de que sens fes de nit a la tornada.
Sortim de Pardines Poble, perque la carretera que dona acces a la falda del Cerverís està completament nevada. Amb unes 3,5 h de marxa sobre la neu fem cim al Cerverís amb molt de vent però sense novetat.
Teniem moltes ganes de fer el Balandrau, però el temps sens tiraba al damunt. Tot i aixi ho intentem. Ha sigut la part mes dura de la ascenció.
El vent impedia anar xarrant com fem habitualment. Sobre les 15:05 h, quant calculem que ens queda una hora pel cim, fem una reunio de "crisis". Si fem cim s'ens farà de nit a la tornada, però no fer-ho tenint el cim a tocar es molt dur. Al final decidim seguir fins a les 15:30 h , i fer mitja volta allà a on estigui cadascú. El Toni, amb la seva mini-motxila ens treu una delantera impresionant, i quasi correns fa cim en mitja hora. El Guillem i el Jordi son al darrere meu, bastant al darrere,En aquest moments, jo no se que pensar. Son les 15:30, i gairebé puc tocar el cim amb la mà. Ho tinc decidit : faré cim toqui qui toqui i peti qui peti. Deixo la motxila a sota un placa de vent i apreto el ritme. Sense motxila em sento quasi volar. Agachat per tallar millor el vent, vaig pujant de mica en mica els pocs centenars de metres que em queden fins al cim. Al cap d'una estona em creuo amb el Toni que ja baixa, i tot cridant em diu que tot just avans del cim el vent es infernal, que éll las ha passat putes per arrivar a dalt. Em pregunta pels crampons. De sobte m'en adono que no he agafat ni el piolet. Si la neu està molt dura jo també ho passaré malament. Ens despedim i jo segueixo tot sol cap el cim. El vent te decidit no deixar-me pujar-hi, però jo tinc decidit tot el contrari. Em sento desafiant a la muntanya, i també tinc una mica de por. Si una racha mes forta em sorpren mal agafat sense crampons ni piolet, em llençarà pendent avall. Segueixo pujant, buscant la neu mes tova. Se'm trenca un dels bastons. Clavo fort l'altre. Ajupo el cap per "esquivar" una racha fortissima. Avanço una mica mes, i ... Ja hi soc. Un cop a dalt, el vent disminueix una mica de intensitat, i em permet avançar dret. S'em salten les llagrimes. creia que no ho conseguiría, però soc aquí,.. soc aquí. Tot sol a dalt del Balandrau . Em faig una fotografia amb presses, sense fer servir el meu suport habitual, perque el vent se'l enduría. Espero uns minuts, a veure si venen el Jordi i el Guillem. En el seu lloc , venen uns nois francesos amb raquetes, i també sense motxila. També fan cara de molt contents d'haver fet el cim en aquestes condicions infernals. Em fan una foto i jo els faig un altre i s'en van. Jo segueixo esperant als Jordi i al Guillem. Per fí apareixen. Ja som tots tres al cim, ens fem una foto i tirem depressa cap a vall. Finalment, després d'una apresurada baixada, arrivem a Pardines a les 19:00 h, quasi de nit. Han estat 9:30 h de excursió, amb un desnivell de 1359 m . Dinant a base de barretes energetiques per no perdre temps, però aquest cop HO HEM ACONSEGUIT !!!!!
9:00 h . Pardines. Encara queda molta neu de la setmana pasada.
Avui som quatre, hem incorporat al Guillem al nostre grup.
Començem a pujar amb molt bon temps.
La neu esta tova, pero pujem bastant bé
En poca estona som al mirador del Tost, desde on es veu Pardines
El "grupillu" al mirador del Tost
Y en una horeta mes arrivem a la carretera de Tregorà. Punt de partida de la mateixa excursió a l'estiu.
A punt de entrar en el bosquet. Encara fot bastanta calor (7ºC)
Aquí podeu veure el bastó preparat per la camara de video per quan vaig sol.
Entrem en el bosc, a on la neu està molt mes tova i dificil de pujar.
El Toni i el Guillem obren via amb les raquetes. El Jordi i jo no en portem
Quan s'acava el bosc, ja es veu el Cerverís, i el vent ja ens dona de plè.
Una parada "puta" i ..
finalment el cim Cerveris.
10 minuts de parada i decidim intentar el Balandrau
El cim del Balandrau
Fotografia que em fan els francesos
Finalment arriven el Guillem i el Jordi, i ens podem fer la foto. El Toni ja era a baix altre cop.
Ja arriven el Guillem i el Jordi
Ho hem aconseguit. Ja som de baixada
Nomes queden tres hores de baixada
Encara ens han sobrat 10 minuts per berenar una mica
i provar la meva pala-piolet
Apa, fins la propera (que serà el Posets si tot va be)
Video de la ascencio al Balandrau
