ANETO AMB ESQUIS

Després del fracàs al Puigmal de la setmana passada, necessitem un revulsiu per agafar confiança.

A Fontalba mateix donem forma a la idea. I tot just dimecres, decidim que sí, que farem l'Aneto.

Decisions ràpides, res de : nose...; a lo millor si, .... ; es que es massa precipitat...., que si jo pensava... que si jo volia... RES DE TOT AIXÒ. Dit i fet. Divendres després de dinar sortim cap a Bensaque, i si tot va bé, dissabte tornarem a dormir a casa.

Una més que digne pensió a Benasque solventa el problema de falta de lloc al Refugi de La Renclusa

i a les 3:30 h , una cafetera ens permet esmortzar quan encara cap bar està obert

a les 5:00 h ja estem de camí cap a l'Aneto

I abans que no surti el sol ja hem deixat enrrera la Renclusa

Aviat ens adonem que el mogollón que puja es considerable

Las primeres llums ens agafen ja molt amunt

i a les 7:00 ja anem ebadurnats de crema solar

Camí del Portillón Superior

La camara de video , imprescindible per tenir un bon record de cada excursió.

Per fi al Portillón Superior. D'Aquí a molt poc ja veurem l'Aneto

Impresionant el pas de Portillon desde la cara nord

Deixem enrrera el pas ....

I ens concentrem en el que queda que es encara molt.

Al fons l'Aneto ens controla a tots!!

Encara unes 4 hores ens separen del cim.

Frequents descansos per beure aigua

i seguir amunt .....

i per fi, a les 11:30 h arrivem al Coll de Corones.

Segona parada obligada per reposar forçes

Encara queda mes d'una hora per arrivar al Cim

En aquest petit collet prop de la Punta Oliveras-Arenas, deixem els esquís.

El que queda fins al cim ho farem amb crampons

Al cim hi ha molta gent.

En front nostre el famós pàs de Mahoma.

Al principi dubtem, però de seguida ho veig molt clar.

Pasarem !!

Una mica de adrenalina no anirà malament

Ja quasi hi som ..

La Creu de l'Aneto, el símbol més emblematic del Pirineu, està ja per sota dels nostres caps.

CIM, CIM, CIM, ANETO 3.404 m

Una imperceptible llagrima em remulla l'ull. Sort de les ulleres de sol. El Jordi no s'en adona.

Estic euforic, i no paro de dir tonteries.

Fà molt temps que somiava amb aquest moment.

Fer l'Aneto amb esquís, i trobar la creu coberta de neu. Es increible el que es pot fer amb decisió i fermesa. Els nostres limits estàn molt mes amunt que no ens pensem.

Podriem fer el Montblanc?. Ho intentem?. Li ho diré al Jordi a veure que opina .....

Ara ens espera una llarga baixada amb esquís fins al plà d'Aigualluts

Encadenem caiguda rere caiguda en una neu primavera molt pesada. Imposible conduir girs, imposible derrapar cues. Supervivencia pura.

Em consola el que m'ha dit un monitor de la escola de esquí de Baqueira :

"He bajado de Puta angustia"

Cap als 2.100 m s'acaba la neu i toca carregar els esquís a la esquena

3 km fins al cotxe

La cara de felicitat es impossible de dissimular

I es que : Hem baixat l'Aneto esquiant !!!!!

VIDEO PRIMERA PART: LA PUJADA



VIDEO SEGONA PART : LA BAIXADA AMB ESQUIS

DERROTA AL PUIGMAL !!!

PUIGMAL Una retirada a temps; Una petita victoria?

De vegades la muntanya ens reserva sorpreses. Lliçons d'humilitat que hem de aprendre a assumir com a part del joc.

-Qui s'hauria pensat que a Ribes de Freser a les 8:00 tindriem 1º C ?

-Qui es podia pensar que ens farien falta ulleres de ventisca per poder avançar un pam mes en direcció al Puigmal ?

-Qui s'hauria de pensar que a mitjans de Maig tindriem el Puigmal mes nevat que a meitad de Gener ?

-Qui es podia pensar que avui cauriem derrotats pel vent i les baixes temperatures devant del Puigmal , deixant escapar una esquiada fins a Nuria que prometía esser de les millors de la temporada ?

El cert, es que avui, a 16 de Maig, he portat mes roba d'abric que en cap altre sortida aquest hivern, però la muntanya ha dit que no i ha estat que no.

El pitjor de tot, es que quan ja feia 10 minuts que reculavem amb la cua entre cames, el vent ha calmat quasi del tot. Certament, el Puigmal avui s'ens ha en fotut de nosaltres a la mateixa cara.

No era el dia; avui no era el dia ......


Aquesta es la crónica de la sortida d'avui


Desde la carretera ja es vei que el Pirineu està ben nevat.
La esquiada fins a Nuria desde el Puigmal promet


A Ribes de Freser ja veiem que no fa temps primaveral precisament .....



A Fontalba, el fred i sobre tot el vent, es intens.


Durant l'esmortzar veiem que la cosa està peluda


Ho intentem


i ens alluneym del cotxe rapidament


De seguida em poso totes les peçes de roba que tinc.
Però no tinc els guants de hivern, ni braga, ni ulleres de ventisca

i el Jordi tampoc.

Avui no veniem a lluitar contra els elements

Veniem simplement a fer un "Puigmalet" i baixar cap a Nuria.


Que hagues passat si hagessim seguit fins al Puigmal ?
Potser res, perquè als 10 minuts de la retirada, el vent afluixava dràsticament de intensitat, però alguna cosa em diu, que si hagessim seguit, el vent hagues augmentat la seva força fins a expulsar-nos de la seva falda.
Certament avui el Puigmal no ens volía.
Potser el Puigmal ja sabía que jo avui no volía arrivar massa tard a casa, que demà m'he de llevar a les 4:00 h per anar a fer una feineta a Menorca .......
Potser la muntanya realment m'ha donat un cop de mà evitant que aquesta nit arrivés massa tard a casa i demà hagues estat tot un suplici la feineta que m'espera a Menorca



Així que avui cap a casa dora
I la propera setmana ....... L'ANETO ?????

PUIG PERIC (2.810 m) en Solitari

UNA AVENTURA EN SOLITARI
Disabte 24
13:00 Em penso un plan;Te de ser sol; el Jordi avui no em pot acompanyar
14:00 Ja ho tinc!!! : Aniré a les Bulloses i demà faré el Puig Peric
15:00 Dino mentres em planifico
16:00 Començo a fer la motxilla, preparo els bocatas, tenda, sac, frontal, fogonet, gas. Crec que no em deixo res ...
17:45 Em despedeixo i marxo
17:48 Torno a casa m'he deixat el objectiu de la camara de video. torno a sortir
17:50 Torno a casa m'he deixat la goma que aguanta les ulleres a les excursions. Torno a sortir.
17:52 Torno a casa m'he deixat el anell adaptador del objectiu de la camara de video Torno a sortir.

18:00 Comença el partit del Barça i ja soc a la C-16


Arrivant a Puigcerdà comença a ploure i es queda el dia "lletxot"


20:00 El barça ha guanyat. No hi ha ningú més al aparcament de les Bulloses


La primavera encara no ha arrivat a aquest indret de França


Estic un pèl nerviós. Es fà fosc i no veig lloc adequat per posar la tenda


El cèl esta "tapadot". Pluvisqueja


Merdas !! ara un riu


El paso a les fosques


Per fi a les 22:00 trobo un bon lloc per muntar la tenda.
Damunt la neu, que segur estarà mes tobeta


Listo !!!


Oye, que estoy bien y no hace frio. Besos !


Obro el tuper dels macarrons. La olor em recorda al Jordi, que sempre en porta.


Mels menjo freds, que m'he oblidat el recipient de alumini per calentar-los


Tota la tenda per a mi sol. Un luxe. Bona nit!!!


6:30 Bon dia. Joder quin fred!!!. Vull grabar video i no puc


Calento el cacaolat amb una tècnica poc ortodoxa. Funciona!!!


-3ºC m'abrigo be. Les botes han durmit a fora, i estan congelades. La tenda també ho està.

Faig una mica de temps fins que el sol em saluda per darrere les muntayes
Desmonto el xiringuitu


07:45 Tiro cap amunt. El "piquillu" que es veu al fons es el Puig Peric


Podem dir que la muntanya està un 35% nevada


Però pel meu camí, la neu es quasi continua.


La temperatura puja rapidament, i estoba la neu



Refugi de llauna sense porta. Algo es algo


Al peu de la cresta . Jo aniré pel coll. Vaig carregat i sol. No vull sorpresses



10:50 Bocata per afrontar el tram final de la ascenció. M'espera el tram mes dur


Em poso el crampons. Ja no m'els treure fins les 16:00


He d' arrivar fins al coll que es veu al fons i després girar a la esquerra cap el cim


Una hora i vint minuts mes tard, ja soc al coll, i la visió de la pala final em desmoralitza


Encara em costarà una hora mes arrivar al cim. Son les 13:20


Ni hi ha ningú. Nadie. Res. Només el Peric i jo


9 Km al Sud Est el Llac de les Bulloses


750 m al Est el Petit Peric, que deixo per un altre dia, que ja es tard


Un record per a la familia i rapidament torno cap a vall.
No tinc fotos de la grimpada ni desgrimpada final. Però hi ha video. Ja el veureu


Amb la feina feta vaig baixant de cota molt a poc a poc


Aquesta no se perquè ha surtit així, però mola


La neu cada cop està mes toba. Es molt cansat anar així per la neu


Un descans


Per fi la neu desapareix i el camí es fa mes evident


Una última mirada a la cresta del Peric


El bosc ja es mes tupid


Però encara em queda bastant fins arrivar al llac.
Em perdré, em tornaré a trobar, reculliré el sac i la tenda amagats sota un pi. Dinaré el meu ultim bocata i seguiré baixant.


Unes formacions curioses de l'aigua obrint-se pas per arrivar al llac

ç
Mes aigua donant pas a la primavera


Per fi la cua del llac . Ja només em queda una hora


Islandia ???


No; les Bulloses en plena primavera ...
19:00. Avui arrivaré a les 22:00 a casa.
Qui diu que els diumenges son per quedar-se a casa?
Fins aviat