lunes, 24 de mayo de 2010

ANETO AMB ESQUIS


Després del fracàs al Puigmal de la setmana passada, necessitem un revulsiu per agafar confiança.
A Fontalba mateix donem forma a la idea. I tot just dimecres, decidim que sí, que farem l'Aneto.

Decisions ràpides, res de : nose...; a lo millor si, .... ; es que es massa precipitat...., que si jo pensava... que si jo volia... RES DE TOT AIXÒ. Dit i fet. Divendres després de dinar sortim cap a Bensaque, i si tot va bé, dissabte tornarem a dormir a casa.


Una més que digne pensió a Benasque solventa el problema de falta de lloc al Refugi de La Renclusa


i a les 3:30 h , una cafetera ens permet esmortzar quan encara cap bar està obert


a les 5:00 h ja estem de camí cap a l'Aneto


I abans que no surti el sol ja hem deixat enrrera la Renclusa


Aviat ens adonem que el mogollón que puja es considerable


Las primeres llums ens agafen ja molt amunt


i a les 7:00 ja anem ebadurnats de crema solar


Camí del Portillón Superior


La camara de video , imprescindible per tenir un bon record de cada excursió.


Per fi al Portillón Superior. D'Aquí a molt poc ja veurem l'Aneto


Impresionant el pas de Portillon desde la cara nord


Deixem enrrera el pas ....


I ens concentrem en el que queda que es encara molt.
Al fons l'Aneto ens controla a tots!!


Encara unes 4 hores ens separen del cim.



Frequents descansos per beure aigua


i seguir amunt .....


i per fi, a les 11:30 h arrivem al Coll de Corones.


Segona parada obligada per reposar forçes


Encara queda mes d'una hora per arrivar al Cim


En aquest petit collet prop de la Punta Oliveras-Arenas, deixem els esquís.
El que queda fins al cim ho farem amb crampons


Al cim hi ha molta gent.

En front nostre el famós pàs de Mahoma.
Al principi dubtem, però de seguida ho veig molt clar.

Pasarem !!


Una mica de adrenalina no anirà malament


Ja quasi hi som ..


La Creu de l'Aneto, el símbol més emblematic del Pirineu, està ja per sota dels nostres caps.


CIM, CIM, CIM, ANETO 3.404 m
Una imperceptible llagrima em remulla l'ull. Sort de les ulleres de sol. El Jordi no s'en adona.
Estic euforic, i no paro de dir tonteries.

Fà molt temps que somiava amb aquest moment.
Fer l'Aneto amb esquís, i trobar la creu coberta de neu. Es increible el que es pot fer amb decisió i fermesa. Els nostres limits estàn molt mes amunt que no ens pensem.
Podriem fer el Montblanc?. Ho intentem?. Li ho diré al Jordi a veure que opina .....


Ara ens espera una llarga baixada amb esquís fins al plà d'Aigualluts


Encadenem caiguda rere caiguda en una neu primavera molt pesada. Imposible conduir girs, imposible derrapar cues. Supervivencia pura.
Em consola el que m'ha dit un monitor de la escola de esquí de Baqueira :
"He bajado de Puta angustia"


Cap als 2.100 m s'acaba la neu i toca carregar els esquís a la esquena
3 km fins al cotxe


La cara de felicitat es impossible de dissimular


I es que : Hem baixat l'Aneto esquiant !!!!!

VIDEO PRIMERA PART: LA PUJADA



VIDEO SEGONA PART : LA BAIXADA AMB ESQUIS

No hay comentarios: