lunes, 24 de mayo de 2010

ANETO AMB ESQUIS


Després del fracàs al Puigmal de la setmana passada, necessitem un revulsiu per agafar confiança.
A Fontalba mateix donem forma a la idea. I tot just dimecres, decidim que sí, que farem l'Aneto.

Decisions ràpides, res de : nose...; a lo millor si, .... ; es que es massa precipitat...., que si jo pensava... que si jo volia... RES DE TOT AIXÒ. Dit i fet. Divendres després de dinar sortim cap a Bensaque, i si tot va bé, dissabte tornarem a dormir a casa.


Una més que digne pensió a Benasque solventa el problema de falta de lloc al Refugi de La Renclusa


i a les 3:30 h , una cafetera ens permet esmortzar quan encara cap bar està obert


a les 5:00 h ja estem de camí cap a l'Aneto


I abans que no surti el sol ja hem deixat enrrera la Renclusa


Aviat ens adonem que el mogollón que puja es considerable


Las primeres llums ens agafen ja molt amunt


i a les 7:00 ja anem ebadurnats de crema solar


Camí del Portillón Superior


La camara de video , imprescindible per tenir un bon record de cada excursió.


Per fi al Portillón Superior. D'Aquí a molt poc ja veurem l'Aneto


Impresionant el pas de Portillon desde la cara nord


Deixem enrrera el pas ....


I ens concentrem en el que queda que es encara molt.
Al fons l'Aneto ens controla a tots!!


Encara unes 4 hores ens separen del cim.



Frequents descansos per beure aigua


i seguir amunt .....


i per fi, a les 11:30 h arrivem al Coll de Corones.


Segona parada obligada per reposar forçes


Encara queda mes d'una hora per arrivar al Cim


En aquest petit collet prop de la Punta Oliveras-Arenas, deixem els esquís.
El que queda fins al cim ho farem amb crampons


Al cim hi ha molta gent.

En front nostre el famós pàs de Mahoma.
Al principi dubtem, però de seguida ho veig molt clar.

Pasarem !!


Una mica de adrenalina no anirà malament


Ja quasi hi som ..


La Creu de l'Aneto, el símbol més emblematic del Pirineu, està ja per sota dels nostres caps.


CIM, CIM, CIM, ANETO 3.404 m
Una imperceptible llagrima em remulla l'ull. Sort de les ulleres de sol. El Jordi no s'en adona.
Estic euforic, i no paro de dir tonteries.

Fà molt temps que somiava amb aquest moment.
Fer l'Aneto amb esquís, i trobar la creu coberta de neu. Es increible el que es pot fer amb decisió i fermesa. Els nostres limits estàn molt mes amunt que no ens pensem.
Podriem fer el Montblanc?. Ho intentem?. Li ho diré al Jordi a veure que opina .....


Ara ens espera una llarga baixada amb esquís fins al plà d'Aigualluts


Encadenem caiguda rere caiguda en una neu primavera molt pesada. Imposible conduir girs, imposible derrapar cues. Supervivencia pura.
Em consola el que m'ha dit un monitor de la escola de esquí de Baqueira :
"He bajado de Puta angustia"


Cap als 2.100 m s'acaba la neu i toca carregar els esquís a la esquena
3 km fins al cotxe


La cara de felicitat es impossible de dissimular


I es que : Hem baixat l'Aneto esquiant !!!!!

VIDEO PRIMERA PART: LA PUJADA



VIDEO SEGONA PART : LA BAIXADA AMB ESQUIS

domingo, 16 de mayo de 2010

DERROTA AL PUIGMAL !!!

PUIGMAL Una retirada a temps; Una petita victoria?

De vegades la muntanya ens reserva sorpreses. Lliçons d'humilitat que hem de aprendre a assumir com a part del joc.

-Qui s'hauria pensat que a Ribes de Freser a les 8:00 tindriem 1º C ?

-Qui es podia pensar que ens farien falta ulleres de ventisca per poder avançar un pam mes en direcció al Puigmal ?

-Qui s'hauria de pensar que a mitjans de Maig tindriem el Puigmal mes nevat que a meitad de Gener ?

-Qui es podia pensar que avui cauriem derrotats pel vent i les baixes temperatures devant del Puigmal , deixant escapar una esquiada fins a Nuria que prometía esser de les millors de la temporada ?

El cert, es que avui, a 16 de Maig, he portat mes roba d'abric que en cap altre sortida aquest hivern, però la muntanya ha dit que no i ha estat que no.

El pitjor de tot, es que quan ja feia 10 minuts que reculavem amb la cua entre cames, el vent ha calmat quasi del tot. Certament, el Puigmal avui s'ens ha en fotut de nosaltres a la mateixa cara.

No era el dia; avui no era el dia ......


Aquesta es la crónica de la sortida d'avui


Desde la carretera ja es vei que el Pirineu està ben nevat.
La esquiada fins a Nuria desde el Puigmal promet


A Ribes de Freser ja veiem que no fa temps primaveral precisament .....



A Fontalba, el fred i sobre tot el vent, es intens.


Durant l'esmortzar veiem que la cosa està peluda


Ho intentem


i ens alluneym del cotxe rapidament


De seguida em poso totes les peçes de roba que tinc.
Però no tinc els guants de hivern, ni braga, ni ulleres de ventisca

i el Jordi tampoc.

Avui no veniem a lluitar contra els elements

Veniem simplement a fer un "Puigmalet" i baixar cap a Nuria.


Que hagues passat si hagessim seguit fins al Puigmal ?
Potser res, perquè als 10 minuts de la retirada, el vent afluixava dràsticament de intensitat, però alguna cosa em diu, que si hagessim seguit, el vent hagues augmentat la seva força fins a expulsar-nos de la seva falda.
Certament avui el Puigmal no ens volía.
Potser el Puigmal ja sabía que jo avui no volía arrivar massa tard a casa, que demà m'he de llevar a les 4:00 h per anar a fer una feineta a Menorca .......
Potser la muntanya realment m'ha donat un cop de mà evitant que aquesta nit arrivés massa tard a casa i demà hagues estat tot un suplici la feineta que m'espera a Menorca



Així que avui cap a casa dora
I la propera setmana ....... L'ANETO ?????