sábado, 12 de febrero de 2011

MONTMALUS AMB ESQUIS

Segon cap de setmana consecutiu que em calço els esquís de muntanya.
Com més ho practico més m'agrada. Ho trobo un esport molt complert.
Té una vessant esportiva amb un alt component de forma física, però la vessant lúdica no té comparació amb qualsevol altre esport. Els paisatges, el silenci de la muntanya, el soroll del vent quan bufa fort. Tot junt forma part d'aquesta gran experiència que és fer un cim a l'hivern amb esquís.
I no oblidem la baixada!!!!, que és la part més emocionant. Res a veure amb les pistes d'esquí. A la muntanya tot resta al caprici de la natura. Res de màquines que aplanen la neu, i tapen els forats molestos !!. A la muntanya real la neu dura, quasi glaç apareix per totes les zones ventades i obagues, als colls i a les congestes.
La técnica passa a un segon plà i moltes vegades baixar es converteix en una petit exercici de supervivència.

Baixar per la canal glaçada del coll del Montmalus es emoció pura. Tot i que no explico de quina manera varem baixar aquell tobogan. !!!!

7:30 h  Primer cafetó al bar de Puigcerdà

 Travessem les pistes d'esquí de Grau Roig

 Al fons el coll, i a la dreta el cim del Montmalus

 Aquí ja estem quasi completament sols, i en poc més de dues hores ...
 arrivem al coll del Montmalus
 Les muntanyes estan bastant pelades aquest any, però la neu està molt millor que no ens pensavem

12:30 un esmortzar/aperitiu ...
  ... amb  bocata de Nocilla i tertulia al CIM

 Foto de pose al CIM ...
 
...amb el Pessons al fons
Foto de ... que fot el Jordi???!!!!. Balla ula ula

Començo a tenir fred!!!. Ens afanyem. La baixada per la canal ens espera!!
Jo ja soc a baix. Dos puntets minúsculs que es veuen a sota el coll són el Jordi i el Guillem, que encara estant patint de valent per arrivar a baix
30 minutets de baixada i cap al bar a dinar!!!!

domingo, 6 de febrero de 2011

PIC DE LA MINA EN SOLITARI

Faig aquest post una mica depressa i corrents.
Sé que si no el faig ara es quedarà sense fer. Encara no fà ni mitja hora que he tornat de una "mini" excursió.
Avui quan he sortit de casa encara no tenia clar que fer. Com anava sol, no podia fer coses gaire sofisticades. I a mes el risc d'allaus era 3 (marcat).
La primera intencio era fer el Noucreus, desde Nuria. Amb aquesta idea m'en vaig anar a dormir ahir. Però aquest matí, a les 06:00 he engegat l'ordinador i he mirat els mapes del IGIC (Institut geologogic de Catalunya). Efectivament he vist que tant el coll de Noufonts com el de Noucreus , eran zones propenses als allaus. Així que he anat cap a Porte Puymorens a intentar fer la Coma D'Or.
La sorpresa ha estat que en arrivar al Coll de Pimorent, la vall que puja cap a la Coma D'Or semblava el jardi del meu veí.
Total, que m'he decidit per fer el Pic de la Mina que estava en optimes condicions de neu .

 Al principi estic un pèl desanimat, perquè aquest pic ja el vaig fer l'any passat
 Però mica en mica li agafo afició. Aquest cop no fa vent, i la neu fa molt millor pinta!!!
Cosa rara, adelanto alguns grups de esquiadors que sembla están de curset
 Jo no he fet cap curset.... Només "he lleigit molt sobre el tema" Ja Ja.

I sembla que la cosa funciona, perque a lo tonto a lo tonto ....
 arrivo a la cota superior de Porte Puymorens, 
A la foto, la coma d'Or, realment pelada de neu.
 El sol avui carda de valent. Al cim, després veure algú de maniga curta!!!
 Després de quasi tres hores de foqueixar, arrivo al coll, al peu del pic. 
El ultim tram es un pel mes dur, pero res de l'altre dijous
 Esquís fora i petita grimpada fins al pic
Una parella de simpatics catalans em fan la inevitable "foto de cim"

Després de menjar el segón bocata de nocilla, torno al coll, em poso els esquís i tot decidit tiro cap a vall. Ja; ¡que fort tius! :  baixo bé. giro quan toca,...  esquivo un parell de rocs que em trobo en mig. Faig una ziga-zaga curta en plan Messi, i en 3 minuts he passat la part complicada. Ara una baixada sostinguda pero fàcil en neu ventada.També puc experimentar molt en fer girs curts en neu pols. La veritat es que la cosa ha sortit molt millor que no em pensava.
En un plis ja estava al cotxe altre cop


























14:00 ja estic aquí.   ¡¡¡Joer quin dia mes guapo!!!! I pensar que he començat el dia sense saber ben be que fer


 
 .
Crec que el cotxe sería capaç de arrivar tot sol fins aquí
Apa, ara una ducheta i a menjar una mica de paella que ha sobrat del migdia.

No us queixareu, que avui el blog està ¡fresco como que es de hoy!.