sábado, 6 de noviembre de 2010

PRENENT EL POLS A L'ANETO

Per fí arriva el gran día. Després de dos aplaçaments podem intentar l'Aneto. El rei del Pirineu.
Quan varem planificar la excursió junt amb el LLuis era 11 Setembre, Un costipat va aplaçar la sortida. La  propera oportunitat va esser el 12 de Octubre, i una gota freda ens va obligar a un nou aplaçament.

Avui es el día. Ha nevat molt i ja fa  fred.
Per l'Albert es un dia important. Amb només 14 anys s'enfronta al gegant del Pirineu en condicions invernals. Quan li vaig proposar de venir al Setembre li va fer molta ilusió. Tanta, que després de succesius aplaçaments, hem decidit anar-hi encara que la excursió ja no tingui res a veure amb la sortida que hagués estat el 11 de Setembre.

Tinc de felicitar desde aquí a l'Albert, perque encara que no varem assolir el cim, varem arrivar mes alt que ningú ho va fer aquell dia. Tothom reculava i nosaltres varem exhaurir totes les posibilitats. Però la prudencia i una borrasca anunciada ens va fer abandonar a una hora del cim. Gairebé tocant el Coll de Corones, a 3085 m a les 13:10 varem menjar un entrepà envoltats de muntanyes nevades i en una sol.litud absoluta. No hi habia ningú més. El Lluis habia abandonat feia mes de mitja hora, i ens esperava al pas del Portilló Superior.
Felicitats Albert, vas demostrar que estas en forma, i estas preparat per grans ascencions.

Ho tornarem a intentar la propera primavera, amb neu però amb mes hores de sol. Segur que ho aconseguirem!!!



Ens hem llevat a les 4:00 a una pensió a Benasque, i a les  6:00 h . amb leganyes als ulls i encara sense esmortzar, sortim de la Besurta. 

 La nit es estrellada, però no hi ha lluna i la foscor es gairebé absoluta
 Com podeu veure a la foto, ja tenim neu desde el cotxe mateix
 Un episodi curios : despres de caminar durant 10 minuts tornem a veure un pont que creua un riu i cotxes aparcats, un cotxe com el meu i amb una matrícula com la meva!!!!!. Hem fet una volta en rodó i som al mateix lloc !!!!!!!.  Tornem-hi. Agafo el GPS i ja no el deixo de mirar fins arivar al refugi de la Renclusa

 Abans de que surti el sol mengen el primer apat del dia.
 La cresta dels Portillons es comença a iluminar amb les primeres clarors
 Amb tanta neu ja començem a sospitar que la ascenció es farà dura i feixuga
 Però li posem moltes ganes
 A les 8:00 el solet ja il.lumina la cresta, però aquí a baix encara estem a l'ombra i jo m'estic congelant. No pensava pàs que hi hages tanta neu, i les meves polaines els hi he deixat a l'Albert. Així que  la neu s'em cola pels mitxons i en fondres empapa la bota per dins. Tindré de aguantar aquest problema durant tot el dia. Confió en que quan em toqui el sol la temperatrura augmenti.
 Seguim amunt, i despres de algun dubte sobre el camí a aseguir, arrivem al pàs del Portilló Superior.
 Pasem a la banda asolellada, la de glaciar.....
 Un paissatge impresionant
 El camí del Portilló fins al glaciar es un passeig que hagessim pogut fer en maniga curta.


 Parada per dinar i deliberar. Son les 12:00 i encara ens queden dues hores fins al cim. Mes si fem parades
 En Lluis ja no pot amb les seves cames, l'Albert està cansat, però es pren un gel energetic i es posa les piles.

 Ja sabem que no arrivarem, però l'Albert i jo seguim amunt, amb la esperansça de arrivar al Coll de Corones. Ens proposem caminar fins les 13:00.
 Ens parem als 3085 m , a un quart d'hora del coll de Corones
 No podem fer esperar gaire al Lluis, no sigui càs  que ens el trobem congelat !!!!!
 Aquí estem, feliços amb l'Aneto a la nostra esquena
 l'Albert m'ha demostrat que pot fer l'Aneto i molts cims mes!!!
 Fem mitja volta i anem a buscar al Lluis
 Una darrera mirada al gegant
 i enfilem altre cop cap el Portilló
 Ara ja cobert per la ombra de la cresta
 Aquí el tenim,  invisible desde la banda de la renclusa, però inconfusible desde aquí
 Iniciem la baixada
 fent pràctiques de caminar amb crampons
 Baixem per un altre lloc, per no repetir camí
 Certament el camí es mes entretingut
 Amb el solet la baixada es tot un plaer
 i en poc mes de dues hores som altre cop a baix a la vall
 Només un riu s'interposa en el nostre camí, no sabem si la neu resistirà el nostre pes
 Per si de càs el creuem reptant !!!!
 Fa fred, pero aqui a baix la capa de neu encara es molt fina
 Quan arrivem al cotxe em trec els mitxons completament xops
 Amb l'aigua que surt de la bota podria omplir una cantimplora
 i amb la del mitxo es podria fer un café.
12 h de marxa i 12,3 km sobre una neu fonda i pesada. Però la experiencia ha valgut la pena

sábado, 25 de septiembre de 2010

PEDRAFORCA AMB L'ALBERT

Avui teniem  prevista una sortida a l'Aneto amb el Luis de  Tarragona. Però la hem tingut de anular perque al Luis li ha agafat una febrada inesperada.
L'Albert estava força il.lusionat, i la anulació després de tants preparatius ha estat un cop.

Per apaivagar una mica la desilusió, hem decitit fer una excursioneta al Pedraforca. Es la primera excursió de "persona gran" qaue faig amb l'Albert, i ha estat tot un exit. Hem fet un bon temps, no ens hem torçat cap tornell ni hem tingut agulletes.
"Bocata per emportar" abans de arrivar a Saldes.

El objectiu a fer esta clar !!! : El Pollegó Superior

Aquí el tenim. El dia es presenta bò

El primer tram es el mes avorrit. Pujada sostinguda. L'Albert aguante bé
 A punt a de arrivar al coll de Verdet
Principi de la canal de Verdet. Un tram per dirfrutar amb una grimpadeta que si es la primera vegada que la fas et deixa un bon "regustillu"
 L'Albert està disfrutant com un nen (Ja Ja )
 A que mola?
 Aquí tots dos al Cim Nord. El Pollegó Superior  el tenim encara una mica lluny, pero ja som quasi a la cota máxima
 Ara ja es bufar i fer ampolles

 Una mica de puja-baixa

 Anem amb compte de no caure, que tenim una mica de timba a banda i banda

 Ja som al cim, amb el Calderer a la nostra esquena

 Al cim fotía molt de vent i a mes hi havia massa gent, així que de seguida baixem a dinar abans de arrivar a la tartera
 Aquí tenim la tartera, amb la mateixa pendent quie sempre però cada cop amb menys pedres
 Altre cop al refugi Luis Estasen
 No está malament, 06 h 03 m en pujar i baixar.
Segur que hi tornarem ben aviat. El Pedraforca es un d'aquells cims que agrada repetir