lunes, 20 de julio de 2009

I PER FÍ....... ANETO (3.304 m)


BANDA SONORA .
Mediterraneo de Los rebeldes ("un contrapunt a la muntanya")

Tres intents en menys d'un any tenien de donar el seu fruit.
Tot i que en un principi no ho semblava, els deus de la muntanya. - avui- estaven de la nostra part.
No te el mateig regust que fet en hinvernal, pero l'Aneto es l'Aneto, i ara ja si que podem dir que es tot nostre.
Ens l'hem trevallat en totes les condicions, i avui tocava exit.
Ens ho mereixiem.
Un record pel Toni que aquest cop no ha pogut venir, però l'esperem el proper hivern per fer el Corredor Estasen.

Després d'una nit de pluja i tormenta a la zona d'acampada de Senarta, el bus ens estalvía els 9 km de pista que ja ens coneixem de memoria.
El refugi segueix al mateix lloc a on el vam deixar fà pocs mesos.


I el Ibonet quasi no el reconec, de tan verd que està.


En dues hores fem el que al passat hivern ens va costar tot el dia,


i en un no res, arrivem al Ibon Inferior


Donen ganes de banyar-se.


Pero no, que encara estem a 9ºC



Una trucadeta a casa aprofitant la cobertura que tenim als Ibons


i una mirada al glaciar, que ja no es mereix aquest nom. ¡Coses del canvi climatic!


Voreixem el Ibon del medio i ..


.. deixem enrere el Ibon Superior




Per veure ja amb tota claretat el pas de Corones. Amb Forma de "U" en mitg de la carena


Un descants a mitja pujada abans de calçar-nos els grampons


Que aprofitem per agafar energies. Al darrere meu es veu el corredor Estasen, esperant-nos per el proper hivern.


El calor ja comença a apretar


Els Ibons ja fà estona que es veuen petits


i ara sí, ja tenim el pas de Corones a tocar.


Just en el punt on fa pocs mesos una tempesta ens va obligar a retirarnos


Ara la cosa pinta bé


La moral està alta


i el Guillem puja rapid per la pared ansiós per arrivar primer al Pas


mentre filma les nostres evolucions


Amb una mínima dificultat superem tot el Pas i ja som al Coll mes famós de tot el Pirineu.
El Coll de Corones.


Això es el que es veu a la cara nord.
Moltísima neu encara que ja estem a mitjans de Juliol!!!!


De seguida enfilem la cresta que condueix al cim


i la veritat, a mi s'emm fà molt llarga. Gaire be una hora desde el Coll de Corones ...

I per fí arrivem al pas clau de la ascenció . El Pas de Mahoma. Imprescindible si volem tocar la creu de l'Aneto


Deixem les motxilles i començem a escalar-lo


Hi ha qui el pasa de peu, però jo m'estimo mes tornar a casa senser


Una última grimpada . ..


i ja espitosos correm cap a la Creu


CIM!, CIM!, CIM !. Ja hi som. Som al sostre del Pirineu (3.404 m )


El Guillem graba el moment culminant


Tots tres al cim i sense ningú més perque son gairebé las quatre de la tarda


Ara toca fer una mica el pallaso


i gaudir del cim


amb la creu com a protagonista



A que s'ens veu contents?


Ara toca el pàs de Mahoma de tornada



i seguir per el glaciar de Aneto, a la cara nord


Es per això que hem carregat la motxilla complerta durant tot el trajecte


Perque dormirem allà a on ens agafi la nit camí de la Renclusa


Una última mirada al Cim

I en poques hores , despres de creuar el glaciar de Aneto, ja veiem el pas del Portillón


Unic pàs que dona acces a la cara sud


Es fàcil pasarse aquest punt quan es ve per la cara nord, així que
memoritzem el lloc per quan hi tornem per la Renclusa



Per fi, a les 9 de la nit, trobem un bon lloc per dormir , i ja de boin matí, repossats de l'esforç del dia anterior, seguim camí de la Renclusa


La nit ha estat freda (-2ºC) pero ara ja fa caloreta!!!


La Renclusa


Refugi punt de partida dels que fan el Aneto per la cara Nord


Un cop de sort, ens enllaça dos autobusos que ens porten altre cop a Senarta a on tenim el cotxe aparcat.
MISIO COMPLERTA. ANETO ACONSEGUIT.
Quatre intents en un any no han estat en và. Ens ha costat, però res no es impossible. A la vida s'ha d'esser molt tossut. Si es vol una cosa, s'ha de intentar tot fins a aconseguir-la.
Pujant el Carlit ens varem creuar amb un noi que li faltava una cama, i amb les crosses pujava per la pala de neu direcció al cim. Segur que s'hi estaría millor a casa veien passar la vida devant seu, però el noi, tot i tenir una sola cama, volia fer el Carlit. I el va fer . Segur que en tenia moltes ganes. Vaja que si en tenia!!!!.