Divendres 20 d'Agost , 17:00h. .
Tirat al llit de l'apartament de Torredembarra.
Estic avorrit. Cansat de platja . Va pasant l'estiu i cada cop estic mes gos. Em sembla una perdua de temps.
Despres de 4 ó 5 dies ja en tenia prou. Ja he desconectat de la feina, desestressat , desintoxicat , i a mes, he fet molta mes feina al TOM SAWYER de la que m'hagues imaginat a primers de juliol.
M'està resultant un estiu molt estrany. Tinc de fer alguna cosa, però tot em fà mandra !!!!!
De sobte sona el movil; es el meu, que extrany, si a mi no em truca quasi mai ningú.
Miro el
display i veig que es el Colo (el Jordi).
Ei tiu que passa?. Com a anat pels Dolomites?. .......
........
Total; ..... que hem quedat demà al matí a Castellbisbal per anar a fer la Pica d'Estats (3.143 m )
La veritat es que també em feia mandra, pero la perspectiva de un cap de setmana sense moure'm de la platja em va acabar de convencer.
Així donç, agafo el cotxe i m'en vaig a Castellbisbal a preparar la motxila..
A les 8:30 h el Jordi em recull a Castellbisbal, i comença la excursió .
 |
| Després de un esmortazar-dinar a Sort, seguim fins a Areu i agafem la llarga pista del refugi de Vallferrera. Una mica mes tard de migdia, ja som prou amunt, començant a gaudir d'un paissatge ben farcit de rierols. | |
| | |
 |
| A mitg camí, el Jordi ,que ve fort dels Dolomites, m'agafa la tenda i el camí no s'em fa tant feixuc |
 |
Aprop dels llacs, abunden tolles que conviden a donarnos un bany, però no volem arrivar massa tard al camdemunt del segón estany que es el nostre destí.
Aquest es el estany de Sotllo, el primer que ens trobem
 | |
| | | |
|
Quan el sol es comença a amagar darrere les muntanyes, muntem la tenda a la vora del estany d'Estats.
i de bon matí, a les 7:30h començem a caminar direcció al Port de Sotllo, que es el coll que separa Catalunya de França. Un cop allà dubtem entre seguir a tothom per la via normal o bé agafar la cresta que passa pel pic Verdaguer.
 |
| Al final ens decidim per la cresta. Al principi un pel confosa, però de seguida trobem fites i pasem una estona molt entretinguda, de vegades a cavall al damunt de la afilada cresta. |
 |
| Per fi la dessitjada Pica d'Estats , amb la seva inconfundible creu metàl.lica |
 |
Cim de la Pica. 3.143 m
|
 |
| La pica d'Estats era una de les nostres assignatures pendents. Ja la tenim al sac!!!! |
 |
Hi ha qui ve a la "pica" amb senyeres del Barça, amb estelades, i fins i tot hi a qui hi arriva corrents. La Pica es com una mena de lloc de peregrinació. Molta gent només fà una sola muntanya a la seva vida: la pica d'Estats.
Per a mi només es una muntanya mes, això sí, amb unes vistes espectaculars!!! |
 |
| Deixem la aglomeració del cim i retornem cap al port de Sotllo per la via normal. |
 |
| Encara queda neu a les zones obagas |
 |
| Un descans amb la vista al pic Sotllo que el Jordi ja va fer l'any passat. |
 |
| Al migdia som altre cop al campament a on hem deixat la tenda muntada |
 |
| Una última mirada al gegant mes alt de Catalunya |
 |
| I rapidament començem a perdre alçada |
 |
| Quin gust treure's les botes i remullar els peus en aigua fresca |
 |
| La cubeta glaciar, quasi rectangular, del estany de Sotllo |
 |
| Millor que remullar-se els peus, perque no remullar-se el cap? |
 |
| quin guuuuuuuuust!!!!!!!!!! |
 |
| Amb el cos fresquet després de la remullada, continuem cap el refugi |
 |
Ja hi som , ara només queden 10 km de pista fins a Areu.
Demà :platja altre cop
|
