Entre platja i platja : LA PICA D'ESTATS

Divendres 20 d'Agost , 17:00h. .
Tirat al llit de l'apartament de Torredembarra.
Estic avorrit.  Cansat de platja . Va pasant l'estiu i cada cop estic mes gos. Em sembla una perdua de temps.
Despres de 4 ó 5 dies ja en tenia prou. Ja he desconectat de la feina, desestressat , desintoxicat , i a mes, he fet molta mes feina al TOM SAWYER de la que m'hagues imaginat a primers de juliol.

M'està resultant un estiu molt estrany. Tinc de fer alguna cosa, però tot em fà mandra !!!!!

De sobte sona el movil; es el meu, que extrany, si a mi no em truca quasi mai ningú.
Miro el display i  veig que es el Colo (el Jordi). Ei tiu que passa?. Com a anat pels Dolomites?.  .......
........
Total; .....  que hem quedat demà al matí a Castellbisbal per anar a fer la Pica d'Estats (3.143 m )
La veritat es que també em feia mandra, pero la perspectiva de un cap de setmana sense moure'm de la platja em va acabar de convencer.
Així donç, agafo el cotxe i m'en vaig a Castellbisbal a preparar la motxila..
A les 8:30 h el Jordi em recull a Castellbisbal, i comença la excursió .

Després de un esmortazar-dinar a Sort, seguim fins a Areu i agafem la llarga pista del refugi de Vallferrera. Una mica mes tard de migdia, ja som prou amunt, començant a gaudir d'un  paissatge ben farcit de rierols.

A mitg camí, el Jordi ,que ve fort dels Dolomites, m'agafa la tenda i el camí no s'em fa tant feixuc

Aprop dels llacs, abunden tolles que conviden a donarnos un bany, però no volem arrivar massa tard al camdemunt del segón estany que es el nostre destí.

Aquest es el estany de Sotllo, el primer que ens trobem

Quan el sol es comença a amagar darrere les muntanyes, muntem la tenda a la vora del estany d'Estats. 
i de bon matí, a les 7:30h començem a caminar direcció al Port de Sotllo, que es el coll que separa Catalunya de França. Un cop allà dubtem entre seguir a tothom per la via normal o bé agafar la cresta que passa pel pic Verdaguer. 

Al final ens decidim per la cresta. Al principi un pel confosa, però de seguida trobem fites i pasem una estona molt entretinguda, de vegades a cavall al damunt de la afilada cresta.

Per fi la dessitjada Pica d'Estats , amb la seva inconfundible creu metàl.lica

Cim de la Pica. 3.143 m 

La pica d'Estats era una de les nostres assignatures pendents. Ja la tenim al sac!!!!

Hi ha qui ve a la "pica" amb senyeres del Barça, amb estelades, i fins i tot hi a qui hi arriva corrents. La Pica es com una mena de lloc de peregrinació. Molta gent només fà una sola muntanya a la seva vida: la pica d'Estats.
Per a mi només es una muntanya mes, això sí, amb unes vistes espectaculars!!!

Deixem la aglomeració del cim i retornem cap al port de Sotllo per la via normal.

Encara queda neu a les zones obagas

Un descans amb la vista al pic Sotllo que el Jordi ja va fer l'any passat.

Al migdia som altre cop al campament a on hem deixat la tenda muntada

Una última mirada al gegant mes alt de Catalunya

I rapidament començem a perdre alçada

Quin gust treure's les botes i remullar els peus en aigua fresca

La cubeta glaciar, quasi rectangular, del estany de Sotllo

Millor que remullar-se els peus, perque no remullar-se el cap?

quin guuuuuuuuust!!!!!!!!!!

Amb el cos fresquet després de la remullada, continuem cap el refugi

Ja hi som , ara només queden 10 km de pista fins a Areu.
Demà :platja altre cop