AVUI RETO CALLEJA :
FER EL BASTIMENTS AMB HORARI DE DUMINGUERU
Després de dos caps de setmana seguits pagant per fer-ho, avui he anat amb els esquís de muntanya altre cop
Però, la Punyetera Ciclogenesis explosiva ens ha fotut una mala pasada.
Hem anulat la excursió del cap de setmana, i despres he vist que no n'hi habia per tant.
Després de comprovar a la estació meteorologica en temps real de la Massella que no feia gens de vent, em decideixo i cap a quarts d'onze surto de casa com un dumingueru mes. Com qui va a "les Planes" a fer una costellada o a casa el sogre de calçotada, jo he agafo els esquís i la mochila i m'en vaig cap a Vallter
Passa de les 13:30 h quan arrivo al refugi d'Ulldeter
Però el Coll de la Marrana ja el tinc aquí altre cop
Despres de un petit entrebanc en que no podía pujar ni baixar, demano ajuda a un payu que estava fent pràctiques a dalt del coll. Em pasa un piolet i m'ajuda a superar el tram mes dret . I es que els esquís tot i portar les ganivetes posades, em relliscaven cap a vall.
El tram mes dur a estat com sempre la pala f¡nal, aquest cop completament glaçada i solitaria.
Ale hop !!!!. No hi ha temps per a gaires fotos.
Després de una vertiginosa baixada soc altre vegada al coll de la Marrana
Amb un solet que treu el nas entre la boira
Vista des d' abaix del coll. Al fons el Bastiments
La famosa pala glaçada
El tram mes perillós del coll el faig amb els esquís a l'esquena. Està tot glaçat i si em caic no em podrà ajudar ningú. Primer de tot una mica de seny!!!
Després d' errar el camí i tornar-me a passar el refugi com la anterior vegada. Arrivo al cotxe tot solitari Aquest cop he tingut de fer una mica de escalada desde el fons del barranc per on passa el riu fins la carretera.
Aquí ja no queda ni el TATO.
Prova superada. Es pot fer el Bastiments amb horari de dumingueru
Dentro de veinte años te sentirás más desilusionado por las cosas que no hiciste que por aquéllas que hiciste. Así que suelta las amarras. Navega fuera de la bahía segura. Atrapa los alisios en tus velas. Explora, Sueña, Descubre. - Mark Twain
domingo, 28 de febrero de 2010
domingo, 7 de febrero de 2010
TOSA RODONA 2.600 M
9:10 h Altre cop a Puymorens. Altre cop amb el Jordi i el Guillem.
A veure quan s'anima el Toni. El trobem a faltar
Ell em va ensenyar a esquiar, i a ell li dec aquestes jornades inoblidables que passem lliscant damunt la neu. Primer a les pistes, i ara a la muntanya gaudint molt mes de la natura i sense aglomeracions.
El día no convida gaire a sortir del cotxe.
"nomes" tenim -6,5 ºC, pero el vent encara es molt fort
Aquesta nit ha estat dura en aquest Coll
Després de molta estona de preparatius, esmortzar, pells, etc, etc
Ens fem la foto de sortida
I a poc a poc anem entrant en calor
Una mirada enrere
i una mirada endevant
Avui som els primers, i anem obrin traça
Jo vaig fent fotos pel blog
Fotos que quan les mirem d'aquí a un temps ens faran pensar.
potser no ens creurem del tot el que estem fent; ... o potser ens arrepentirem de no haber fet mes coses.
El Guillem em deia avui tornant cap a casa :
"Mai hagues pensat que podriem fer esquí de muntanya"
Doncs sí senyors. Tot es proposar s'ho
i no es tant dificil com semblava
Es definitivament, "la manera" de anar per la muntanya a l'hivern.
Amb molt de compte però. Aquest cap de setmana mateix em tingut la mala noticia de que un allaud a mort a un amic de una amiga. I això sempre et dona què pensar.
Jo no paro de llegir i rellegir les causes dels accidents de muntanya, per entendre-les i procurar que mai no ens passin a nosaltres
Aquí us poso un link de una altra noticia que hauria pogut acabar en tragedia
INTENT AL PEGUERA
Be, la questió es que arrivant al Coll d'en García, veiem que el Coma d'Or no te prou neu, i després de parlar-ho amb un colega que ens trobem, decidim fer el Tosa Rodona
Quin solet mes maco fa en aquest Coll
La punta esquerra del esquí senyala el Coma d'Or
Grabo el cim i el deixem per un altre día
Em va el color fosforito!!!. no?
Després de quedar-nos congelats al cim del Tosa Rodona iniciem el descens cap a Puymorens altre cop.
Espectacular baixada pel coll d'en García
El Colo flipa de valent
Joer com ha molat!!!
Com quasi sempre, la baixada s'ens ha fet massa curta.
Aquí tots tres ja a punt de anar cap a casa.
A veure quan s'anima el Toni. El trobem a faltar
Ell em va ensenyar a esquiar, i a ell li dec aquestes jornades inoblidables que passem lliscant damunt la neu. Primer a les pistes, i ara a la muntanya gaudint molt mes de la natura i sense aglomeracions.
El día no convida gaire a sortir del cotxe.
"nomes" tenim -6,5 ºC, pero el vent encara es molt fort
Aquesta nit ha estat dura en aquest Coll
Després de molta estona de preparatius, esmortzar, pells, etc, etc
Ens fem la foto de sortida
I a poc a poc anem entrant en calor
Una mirada enrere
i una mirada endevant
Avui som els primers, i anem obrin traça
Jo vaig fent fotos pel blog
Fotos que quan les mirem d'aquí a un temps ens faran pensar.
potser no ens creurem del tot el que estem fent; ... o potser ens arrepentirem de no haber fet mes coses.
El Guillem em deia avui tornant cap a casa :
"Mai hagues pensat que podriem fer esquí de muntanya"
Doncs sí senyors. Tot es proposar s'ho
i no es tant dificil com semblava
Es definitivament, "la manera" de anar per la muntanya a l'hivern.
Amb molt de compte però. Aquest cap de setmana mateix em tingut la mala noticia de que un allaud a mort a un amic de una amiga. I això sempre et dona què pensar.
Jo no paro de llegir i rellegir les causes dels accidents de muntanya, per entendre-les i procurar que mai no ens passin a nosaltres
Aquí us poso un link de una altra noticia que hauria pogut acabar en tragedia
INTENT AL PEGUERA
Be, la questió es que arrivant al Coll d'en García, veiem que el Coma d'Or no te prou neu, i després de parlar-ho amb un colega que ens trobem, decidim fer el Tosa Rodona
Quin solet mes maco fa en aquest Coll
La punta esquerra del esquí senyala el Coma d'Or
Grabo el cim i el deixem per un altre día
Em va el color fosforito!!!. no?
Després de quedar-nos congelats al cim del Tosa Rodona iniciem el descens cap a Puymorens altre cop.
Espectacular baixada pel coll d'en García
El Colo flipa de valent
Joer com ha molat!!!
Com quasi sempre, la baixada s'ens ha fet massa curta.
Aquí tots tres ja a punt de anar cap a casa.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)