Aneto : dia de "no cim"

Per motius de feina, pasa el que no passa mai, i per un día que tenía de plegar d'hora, surto de Canovelles a les 14:00. Quan arrivo a casa, el Jordi ja me està esperant. Dino rapidament, i sobre les 16:00 sortim direcció Benasque. Hem quedat al Ibonet de Coronas amb el Toni i la Nere que han sortit molt avanç.




19:00 Entrada del pla de Senarta a on deixem el cotxe aparcat.


19:20 Perdem el ultim bus al refugi, i toca caminar 8 km de pista


El Vallibierna i la Tuca de culebres


Per fi, quasi a les 22:00 arrivem al refugi,


Està una mica deixat, pero per passar la nit no està malament. A nosaltres però encara ens queda anar al Ibonet de Coronas a trobarnos amb el Toni i la Nere.


22:30h Agafem un corriol equivocat i ens perdem. A mes, amenaça tempesta.


Passades les 23:00h encara busquem el famos Ibonet de Coronas.
Al final, el trobem, pero ¡¡ Sorpresa !! anem a parar a la banda contraria del Toni i la Nere.
Com hem puixat per un camí equivocat, hem anat a parar a un lloc equivocat !!.
Tant se val!!!. Muntem la tenda rapidament que ja començen a caure les primeres gotes.
El Toni, que ja dormía, sorprés, es pregunta que fotem a l'altre banda del ibon ¡¡¡¡!!!!@@@@####


00:05 h Acavem de muntar la tenda sota la pluja . En pocs minuts, es desencadena una tempesta que durarà fins les 3:00 h. El despertador ens "sona" a les 05:30 h .



La T2 Ultra ligth-pro, ha resistit la pluja i el vent, i nosaltres no hem dormit del tot malament.
A les 06:30 h Després d'un cafetó calentet, començem a puixar camí del Aneto.


El primer troç es realment dur.


Aquest es el ibon junt al que hem dormit.


A poc a poc el camí es comença a omplir de neu


"Ibon del medio", aqui ja fot fred, i el temps amenaça tormenta altre cop.


Creuem els cursos d'aigua coberts de neu amb la incertesa de si la neu estarà prou dura com per no ficar la pota fins a la cintura.


Ens calçem els crampons, i ens endinçem cap el glaciar


A estones trepitgem roca, i amb el crampons es fa compicat.


Caminant pel glaciar, el temps fot molt mala pinta ...


Al final, a quarts de 12, la tempesta es desenvolupa del tot i comença a caure calamarça quan estem atravesant el Glaciar de Coronas . .. ens deu faltar menys d'una hora per el "Collado de Coronas ", pero fem mitja volta com a mesura de prudencia.
La pluija i calamarca ja no paren en tot el dia, fins les 16:00 que arrivem de nou al refugi.


Informació mes detallada al blog del Jordi

Conclusions finals :

1. El Toni va portar durant molta estona la meva camara de fotos. Com que ell era el unic que no duia funda per pluja a la seva mochila, la camara es va mullar tota i ara no funciona. snif!!!!
2. El meu anorac de "WURTH suministros Industriales" no es adecuat per puijar a l'Aneto ni cap altre excursio que impliqui una remullada continuada de més de 4 hores.
   
3. El proper dia tinc de portar els calçotets i mitjons de recanvi en una bossa de plastic, perque sinó la roba seca de la muchila en realitat està mullada.
   
4. La decisio de portar mes roba d'abric per si de càs, es va confirmar encertada. Al final del día, portava a sobre, dos polars, el anorac , la capelina de pescador, guants de llana, gorra de sol (per la pluixa). La veritat es que no vaig tenir gens de fred.
   
5. Per caminar per la neu es perfecte un Basto a la banda del vall, i un piolet curt a la banda de la muntanya. Mes curt quan mes pendent faci. El meu es de 50 cm.
6. CONCLUISO MES IMPORTANT : Crec que varem fer la feina massa de pressa. Varem passar per llocs realment impresionants, salts d'aigua, ibons glaçats, la glacera de Coronas es impresionant, pero en cap moment varem poder gaudir realment de l'espectacle perque hi havia molta pressa.Ni tant sols varem dinar en condicions. Que si hi haura cua al pas de Mahoma,... que si ens adelanta la gent,... que amenaça de ploure, .. fins hi tot hi havia pressa per si perdem el bus de tornada. No, no em mola anar així!!!. A la muntana es ve a disfrutar, i ¡¡les preses a la muntanya no les vull !!.
   
7. PROPOSTA PER EL PROPER INTENT (NOMES VALID A L'ESTIU) sortim pel matí a l`hora que sigui, i comçem a puixar, fins a on arrivem (ibon del medio, superior, collado, .,... fins hi tot es podría fer cim per la tarda) i fem nit a qualsevol dels vivacs que hi ha muntats al llarg del cami. Al dia seguent, de bon matí ja hem fet cim, i xino xano, sense presses tornem cap al refugi. Be, només es una idea....

Apa, adeu i fins la propera.

Carles

Infern Bastiments

Avui he anat jo sol al pic de l'infern, passant pel Bastiments i el Fresers. He tingut pluja, calamarça, i sobre tot molt de vent.
He volgut fer aquesta excursió per acavar el que la setmana pasada varem deixar a mitges, ja que ens varem quedar al coll de la Marrana al peu del Bastiments.
veure (el post anterior)



6:15 h . Surto de Castellbisbal amb poca mochilla.
Crec que farà calor. (primer error del dia)

A les 8:30 h ja soc a Vallter

Em cordo bé les botes i surto en pantaló curt tot i que està nuvol. (segón error del dia)

I enfilo cap el refugi d' Ulldeter


Al qual arrivo al cap de 20 min


Segueixo el camí direcció Bastiments puixant una pista d'esqui.


Comença a fer vent i aquest nuvols no fan gaire bona pinta


Apreto el pàs... per veure si...


Pues va ser que no!!! ... Em cau un xafec de calamarsa . Uns segons avanç ja tenía posada la capelina que tinc de quan anava a pescar amb el "abuelo Pepe". Em quedo ajupit com un bolet, per no mullarme les cames, i amb la visera de la gorra tapant-me la cara per evitar el mal de la calamarça, que no es molt gran, pero el fort vent fà que "pegui" amb força


La gent que ja es al cim fuig completament xopa


M'hagues agradat fer una foto de la pose, però les circumstancies del moment obviament ho impedian.
Quan para de ploure tiro altre com cap a munt, tot i que segueix fent molt de vent.


El cim es per a mi solet


El bastiments es un cim bastant ample, i a la punta W hi ha un altre simbol.


Vista del circ d'Ulldeter

Un bocata i seguim cap el Fresers


Que extranyament no te cap simbol al cim

Segueix fent vent i fred


La cresta que porta a l'infern. Es es aquest punt quan trobo a faltar a algú que m'acompanyi.
"Fot" molt de vent. El soroll ja desmoralitza al mes pintat. Amenaça de ploure. A estones, la boira ho tapa tot. A mes tinc fred i ja no porto més roba "per si de cas". El polar que duc possat, es masa folgat i el vant s'em cola per les manigues, per la cintura, per el coll. Porto la capelina com a unic paravents, que sembla un "modelet de chanel", perque no te manigues.
I per acavar de rematar el panorama, ja fà estona que el genoll dret m'està donant pel sac.
Estic intranquil, perque quan el genoll diu prou es prou.
En fi, m'armo de valor i m'enfilo per les escarpades crestes que porten a l'infern. El vent , bufa del SW, i em tira cap a la dreta de la foto, es a dir cap el circ d'Ulldeter. Es per això que paso les crestes per la part inferior, que son mes llises i em sembla a mi, que mes dificils de passar.
En fí, passats uns moments, ja soc a l'altre banda, en camí mes segur. I en poca estona....

Ja hi som . Pic de l'Infern

Tres més a la Butxaca!!! : Bastiments, Fresers, Infern

Baixo pel camí que porta al coll de la Marrana, pero amenaça tormenta altre cop.

Arrivant al Coll de la Marrana, el vent es realment molt fort!!!!!

M'amago com puc a sota de un vivac.


Descanso una mica i de seguida soc al refuigi altre cop.


Avui he vist molts animalons.

Temps total 8 h contant parades
I la setmana vinent : ANETO ....