Dentro de veinte años te sentirás más desilusionado por las cosas que no hiciste que por aquéllas que hiciste. Así que suelta las
amarras. Navega fuera de la bahía segura. Atrapa los alisios en tus velas. Explora, Sueña, Descubre. -
Mark Twain
Aquest cop he "enredat" al Carlos Marza per fer la 1ª esquiada de la temporada 08-09. Feia quasi 20 anys que éll no esquiava, però després d'una mica de teoría sobre el "carving" , la practica se li ha donat molt bé.
La nit anterior havia nevat molt, i la carretera d'acces a Andorra pel Pas de la Casa, estava tota nevada com podeu comprovar en aquest video. Tot i la neu, verem poder passar el port de Puymorens i arrivar a Andorra sense posar les cadenes.
A les 6:15 h, encara fem cara de dormits (o espantats!!!)
A mida que puixem de cota, la temperatura va baixant(-8 ºC)
Ens abriguem bé, i cap a munt.....
Fot un fred que pela, però el solet calenta una mica
Vista de Grau Roig desde alt d'una pista
Després d'unes baixadetes, el cos es comença a calentar
Ben abrigadet que no s'em refredi el naset!!!
Gairebé som els ultims en marxar del Pas de la Casa
Som-hi que no ha estat res!!!. No tenim cura!!. Encara no ens hem recuperat del intent de Aneto de la setmena pasada, que ja hi som altre cop. Aquesta vegada tenim ganes de cim, i anem sobre segur: El Bastiments. No fer cim a Bastiments, potser ja sería per fer-s'ho mirar!!!!
La cosa comença com sempre a les 6:30 a Castellbisbal Per quedar a les 8:30 a St. Pau de Seguries ... ... amb el Jordi, que com ja sabeu, s'apunta a totes. Carretera a munt, i cap a Vallter. i en "un plis" ens plantem en el refugi Avui hi a ganes... Farem alguna cosa diferent... Ho veiem clar..., ens plantem devant d'una canal, i enfilem amunt Amunt; amunt !!!!
A mida que anem pujant, el panorama es espectacular
Fa un bon solet i de moment, no fa vent ( Ja , Ja, de moment...) La pendent es prou dreta (45º) però es deixa pujar bé. La neu no esta gaire dura.
I en questió d'una horeta, som a dalt . Damunt d'aquesta cornisa tenim el coll de la Marrana Aquest es l'itinerari seguit fins al Coll de la Marrana per la canal
i des d'aquí, ja veiem el nostre objectiu.. El Bastiments. Plè d'esquiadors de muntanya gaudint del bon dia que fà. Aquest últim trosset em costa una mica. Uf!!! Però ja hi som. Un cim emblemàtic que ja coneixia.
però a l'hivern les muntanyes canvíen, .. i nosaltres també. Ara s'ha girat molt de vent Cim nord. Al darrere la cresta Fresers-Infern. Impossible de passar amb aquest vent!!! Intentem el Grà de Fajol, però no es deixa. Cap a baix un altre cop. A dalt segueix bufant de valent A cops el vent quasi s'ens endú volant Però ja a sota el Coll de la Marrana, ens poden dedicar a fer el gamarús una mica. Avans de agafar altre cop el cami del refugi i d'allà cap al aparcament . Una muntanya mes; Un diumenje menys.....
Ja teniem previst tornar a intentar-ho aquest cap de setmana, però ningú es podia esperar que aquest 2on intent es convertis en una ascenció invernal en tota regla. Les nevades de primers de novembre, han estat intenses i molt abundants en tot el Pirineu.
En esser la primera nevada de la temporada, el risc d'allaud està en 4 (sobre 5) a partir dels 2400 m.
Com ja estava tot previst , hi anem igualment, però disposats a un altre fraças. Veurem les condicions "in situ" i decidirem sobre la marxa.
Divendres, 17:15, surtim del Plan de Senarta (Benasque) en direcció al refugi no guardat de Corones.
9 Km de pista per anar calentant cames.
Després de dues hores i quart, arrivem al refugi. Esta buit, avui hi serem nosaltres solets.
Estem cansats, però encara tenim ganes de gresca.
El gel que hi ha al damunt de la cabanya, converteix el seu interior......
... en una nevera. Alguns graus sota zero al interior fan que tinguem d'anar ben abrigats.
Ens llevem a les 17:00, i despres d'esmortzar, començém a caminar a les 06:00.
Potser és massa tard, però no volem arrivar de nit al Ibonet, perque tenim de veure l'entorn amb claredat i evaluar el risc d'alluds amb prou claror.
El camí es perdedor, però aviat comença a clareixar
l'estat de la neu fà que anem molt a poc apoc. Quan arrivem al Ibonet, ja s'ha fet de dia. I la configuració de terreny ens indica que podem seguir sense patir cap allaud. Les muntanyes del voltant, no tenen neu acumulada a les seves faldes. Poc a poc anem avançant fent torns per obrir via a la neu.
Aquest es l'Ibonet després d'una hora de cami.
Em ve a la memoria el primer intent al Aneto encara no fa ni cinc mesos. Llavors no hi havia neu i no varem trigar ni 20 minuts en fer el mateix recorregut.
El Jordi i el Toni : Companys d'aventures .
Aquest cop disfrutem de valent.
El solet ja comença a calentar
Encara que costi molt mes...
... amb neu fins mes amunt del genoll
Poc a poc anem avançant, i despres de sis hores, a les 12:00 h arrivem al desguas del Ibon Inferior, que es aquest salt d'aigua que es veu a la part de dalt de la fotografia. En fer aquest petit trosset, trigarem mes de 30 minuts. Al darrere el Ibon Inferior completament glaçat
Al poc temps de ser a dalt, uns madrilenys molt simpatics arriven aprofitant la nostra via feta. Tenen intenció de pujar al Aneto, però al final ho deixen estar perque és massa tard.
Dinem, i tirem cap a baix, son les 13:00 h, La baixada promet esser divertida...pero NO
La calor que fà estoba molt la neu, i tenim d'anar amb molta cura en el descens Ficar la cama en un forat fins a la cintura es habitual, i moltes vegades, caiem de cap amb una de les dues cames atrapada en una pedra amagada sota la neu.
El paissatge es impressionant, i moltes vegades ens quedem bocabadats admirant la seva bellesa.
Val la pena fer aquest esforç per estar avui aquí. En lloc d'estar a casa veient la tele o al Corte Ingles comprant xorrades.
De tant en tant, ens llençem de cul per la pendent, fent un "culen bajen"
culen ..... bajen
Ja tornem a veure l'Ibonet al fons de la vall
El troç final es criminal, la neu es pasta, i un metre de pasta sota els peus es fà dificil de atravessar
El Toni mirant de superar una "arena movediza " de neu
El Jordi ja no pot mes i es pren un descanset.
Al cap de dues hores arrivem altre cop al refugi. De pujada sis hores , de baixada dues.
De dia podem veure i admirar la inmensa mole del Ballibierna, esperant-nos per d'aquí unes setmanes.
El bonic riuet al costat del refugi Per a nosaltres, l'Aneto queda pendent, ... però caurà.
Ara "només" ens queden els 9 Km de pista nevada fins al cotxe.
