ESQUI DE MUNTANYA A LA VALL DEL RIU - ANDORRA
Primera travesa amb esquis de muntanya. Finalment, he fet el que feia gaire be dos anys que volia fer. Caminar per les muntayes amb uns esquís als peus, i gaudir després de baixades de somni.
La realitat no es tan bonica. La pujada amb pells, també cansa i les fortes pendents, requereixen una tècnica depurada per no relliscar cap a vall. Les baixades son força dificils, perque en neu pols o ventada, els esquís s'encarrilen i costa molt de girar. M'he caigut força vegades. Però ja sabeu que soc molt tossut, i aconseguiré aquestes baixades de somni abans o després.
Intentar-ho es aconseguir-ho. (Missatge groc)
La historia comença a Plans, una mica mes amunt de Ransol a Andorra.

Avui som mes colla.

A mes del Jordi, incondicional extremista muntanyenc , i càmara de la expedició, ..

.. tenim la Marta , (la dels missatges grocs) , i la Bego, (la dels viatjes a Groenlandia amb el Colo)

de moment carrego amb el pes adicional dels esquís i les pells

però rapidament, em calço els esquís i avanço molt depressa

encara que a estones, els esquís no son una ajuda precisament.

La neu esta molt toba, i també costa amb raquetes

Però quan el bosc s'obre i entrem a la vall, la cosa canvía.

Els esquís certament, "floten" mes que les raquetes, i es menys cansat.

La colla puja cantant :
aibó, aibó, al refu a descansar!!
i aquí el tenim.
La arrivada amb esquís al refugi no es pot explicar

Parada i fonda al Refugi de La Vall Del Riu

Guardem els estris de caminar

i ens preparem un dinaret com a la terrassa del Maremagnum

Tallem llenya per no deixar el refugi sense tan preciat combustible

i després el Colo fà unes pràctiques de esquí de muntanya.

Quan tornem de la expedició , ens trobem un nou amic somrient

Després de la esquiada quasi nocturna, el Colo fa aquesta cara de flipat!!!

Fem un berenar- sopar a la llum de les espelmes.
Els refugis andorrans, son del milloret, però encara no tenen electricitat !!!

ni aigua corrent ....

Tertulia a la llar de foc. Aquí es veu molta llum, però estavem gairebe a les fosques.

Encara que el Colo sembla voler dormir a dins la font, ...

... al final tots acavem dins dels sacs. Això sí : alguns amb matalàs, i altres sobre el ferro directament.

Al matí seguent, quan el sol encara dorm...

Nosaltres enfilem cap amunt. Direcció al Pic de L'Estanyo
Jo, per no enderrerir al grup, abandono al peu de la tartera que condueix al cim.
Les meves botes d' esquiar em fan anar una mica patós per damunt de les pedres.

El Colo i la Marta, fan un
sprint, i en una horeta pujan i baixen.

Al cim s'enrecorden dels companys. Ja Ja, que bò !!!!

La baixada es fa mes dificil del que pensava. Després de unes pales de neu pols, hi ha molts trossos que tinc de carregar els esquís a la esquena perque no tic nivell suficient per baixar esquiant. Tot arrivarà.

Després de passar pel refugi i recullir a la Bego, seguim cap al cotxe.

i arrivem a Plans quan ja fosqueixa
Un pont de la Inmaculada per recordar !!!!!