La idea inicial era atacar el Mont Perdut per la seva cara nord Clasica, es a dir: primer corredor, glaciar inferior, rimaya, glaciar superior, corredor final i cim.
Havia posat molta il.lusió en aquesta ascenció. La veritat es que feia dies que no dormía. Tenía com un cuquetestomac que gairebé no em permitia concentrar-me en res mes. Tot el dia pensant en si estarà glacat, si serà neu desfeta i tova, si em caldran cargols de gel. De si tindré por .....
Era la gran oportunitat de fer la Nord Face del Perdut. El Raul, aniria de primer, i em donaría mes seguretat .
Al final, despres de una planificació delicada tot s'en a anat a norris per culpa del vent. i tornem a casa 24 hores abans del previst amb el regust de haver perdut una mica el temps, ja que no hem pogut veure el llac de Marboré, ni el refugi de Tucaroya, ni tant sols la cara nord del Perdut . Tot estava amagat darrere de una boira espessa i amenaçadora.
A les 14:15 sortim de Castellbisbal després de fer equilibris amb les nostres feines respectives i a les 19:15 sortim ben equipats cap al balcó de Pineta.

Anem cap allà a dalt, el balcó no es veu. La boira el tapa
Ens espera una bona caminada.
Plou a estones


Fem frecuents descansos. Avui vaig molt carregat i em sento patós

Les hores pasen, i sembla que no ens movem del lloc. La pujada s'em fà realment interminable. Ens toquen les 22:00 h i seguim pujant, i el que queda encara .....
Ens posem i treiem els crampons dues vegades per atravesar pendents de neu , i tot en plena foscor a la única llum dels frontals. Quan arrivem al "embut", (pala final de neu abans de arrivar al balcó) jo ja no puc, i dono un pas i em paro, dono un altre pas i em torno a parar. Estic realment tocat. En Raul i en Guillem van devant tan frescos !!!!. El Jordi em segueix, però va clarament mes bé que jo.
Ens posem i treiem els crampons dues vegades per atravesar pendents de neu , i tot en plena foscor a la única llum dels frontals. Quan arrivem al "embut", (pala final de neu abans de arrivar al balcó) jo ja no puc, i dono un pas i em paro, dono un altre pas i em torno a parar. Estic realment tocat. En Raul i en Guillem van devant tan frescos !!!!. El Jordi em segueix, però va clarament mes bé que jo.

Per fi arivem al balcó, a las 01:00, muntem la tenda ben lligada, que comença a fer molt vent. Em faig una sopa que no es calenta i em menjo un entrepà de truita , em fico al sac i em quedo dormit.