PIC D'EINA - NOUFONTS- RESCAT

Avui jornada electoral.
Teniem d'escullir; i la veritat es que la elecció la portava pensada desde feia alguns dies.
Però al final qui ha manat ha estat la boira. Una intensa boira que no m' ha deixat veure el panorama. Una boira que quasi m'obliga a quedar a dormir a cavall entre Espanya i França.
Sembla mentida el que ajuda una bruixola i un planol. Sempre els porto, però fins avui mai els havia trobat tan sumament utils.
Si, ... avui com dic jornada electoral Pic d'Eina o Torre d'Eina, Noucreus o Noufonts. Molt a on escollir i molta boira per escampar. Potser aquest es el problema amb els politics, ells viuen com en una boira que no els deixa verure mai el cim. Quina pena... , no saben el que es perden. Fan el cim, però no veuen la Vall, i quan tornen a la Vall ja han perdut de vista altre cop el Cim. I així sempre, envoltats per la inmensa boira .......


En canvi a Nuria a les 9 del matí, llueix un dia força clar.



I es veuen les muntanyes i les valls


I els canons de neu .....vaja!!


Però com en el càs dels politics, les aparençes enganyen


La boira no podia faltar en una jornada electoral.


i jo vaig directament cap a ella.


No us fieu mai d'una muntanya. Ara fa bona cara però ....


quan s'enfadi ja veureu ...


No ens hi podem pixar com si res!


Quan fas mitja volta ja la tens al darrere




I t'envolta fins a quasi marejar-te


Tot i axí faig el que crec que es el cim del Coll d'Eina (2.775 m )


I despres de menjar un entrepà de truita fet a les 5:40 h.


Arribo al Pic d'Eina (2.832 m )


i despres de errar el camí i tornar al bò, ...corono també el pic de Noufonts (2.861)


Content per les fites aconseguides, em dirigeixo al Noucreus, pero....
La boira em desorienta, no se a on tinc Espanya i a on tinc França, la meva orientació em porta cap a una zona molt escarpada i perillosa. Sort de la bruixola i el mapa, perque estava anant en direcció contraria !!!!! . He perdut el camí, i ja no se a on anar!!! . Quan oposo el rumb i torno cap el Noufonts, retrobo el camí i em sento salvat. Per un moment m'he imaginat a mi mateix acurrucat sota unes pedres passant la nit en aquella inhospita carena . Ja en camí marcat i amb la seguetat que dona haber sortit del perill, començo a avançar en direcció al coll de Noufotns, amb la intenció de fer el Noucreus, però altre vegada passa una circumstancia inesperada :



En mitg de la boira sento uns crits EEHHHHH !!...ESTEM PERDUTS !!! EEHHHHH!
i apareixen una parella d'excursionistes que sense bruixola ni mapa intentaven arrivar a Nuria. Estaven molt pitxor que jo, ja feia estona que trucaven al 112, però no tenien cobertura, i estaven força espantats. Havien relliscat per una pala de neu a la banda francesa del Noucreus (però ells no sabien que era el Noucreus) i habien perdut completament la orientació. Total: que vaig canviar el Noucreus per acompanyar-los a Nuria.

Aqui els tenim, al Xavi i la Chantal baixant per una relliscosa pedrera encara amb l'ensurt al cos.

Las palas de neu els hi feien especialment por. Encara els hi tremolaven les cames després de la relliscada al Noucreus.


A mida que ens apropem a Nuria, els hi canvia la cara


Per fí podem gaudir del paissatge sense boira.


El desglaç encara durarà fins ben entrat el mes de Juny


L'aigua baixa per tot arreu


No se com definir aquesta vista, però es ben lletja


I així tot xinu -xanu arrivem a Nuria


I ja asseguts dins del cremallera l'ensurt ha passat del tot.
Chicos, !!! La aventura es la aventura!!!. Però no oblideu portar mapa i bruixola la propera vegada.
Una abraçada Xavi i Chantal. A veure quan ens tornem a veure per alguna d'aquestes muntanyes !!!!