domingo, 8 de noviembre de 2009

MONTSSERRAT DESDE COLLBATÓ

Avui fem una sortida familiar, d'aquelles que es fan (al menys a casa meva ) només un o dos cops a l'any.
Últimament tenim una mica de mala sort. L'anterior sortida va esser un intent frustrat al Bastiments. Ens va enganxar un mal dia de primavera amb moltisima boira, fred, i calamarsa.

Avui hem aconsseguit l'bjectiu ptrincipal, arrivar a Montssertat, però tampoc ha estat fàcil.

Per començar ....


En arrivar a l'aparcament de les coves de Salnitre, no veig aquest tronc tallat a ran de terra, i li estampo el cotxe .


.... i el deixo així.
Sembla poca cosa, però ha quedat tocat el dipòsit d' aigua del neteja parabrises, el suport del capò, la llum trencada, i un cop al radiadori i algunes coses mes que em dirà el perit demà.

.... Perfecte;.... començem bé.


Però no deixarem pàs que això ens espatlli el diumenge.


Enfilem cap a munt.


Una pila de escales (L'Albert diu que 207) ens porten a la entrada de les coves de Salnitre, però deixem la visita per un altre día.

l'Albert es qui mes rapid va


Un descanset a mitja mujada


El David, no para quiet, ara una dreçera, ara cullir una flor, ara vull aigua, .....


L'Albert no diu res, no te fred ni calor, ni gana ni sed. Només amunt, amunt


La marta de tant en tant m'agafa la camara i fà algunes fotos. Li comença a agradar això de la fotografía. Potser li hem de comprar alguna camara "bona" perque no m'agafi tant la meva!!!!


El camí no te cap perdua, però arrivem a una bifurcació
per la Santa Cova o pel Camí de Sant Miquel?
Escullim el cami de Sant Miquel, que es un pel mes llarg, pero la pujada de la Santa Cova es de les bones.



Coincidim en el recorregut amb una cursa de muntanya ens fà esquivar corredors a cada instant


ens tenim de ficar al marge per no esser embestits


l'Albert s'amaga entre els matolls


Ja som quasi al pla de Sant Miquel

i fot molt de vent i fred ....


Llastima de vent, que no podem gaifir amb plenitud del paissatge que ens envolta.


Aqui ja en començem a estar mes que farts del fred i del vent
.

però per fí, ja veiem el Monestir


apa!!, ara una misa a la una, bocata rapid,


i cap a vall altre cop



ens dona temps de menjar maduixes silvestres


i la alegria de tornar al cotxe ningú la pot amagar

No hay comentarios: