PIC DELS PESSONS 2.857 m

La primera intenció es fer el Petit Peric, al costat del Carlit, pero a la botiga de Puigcerda, ens diuen que aquest any, hi ha molt poca neu al Capcir frances. Així donç, ens decidim per fer el segón intent al Pic dels Pessons a Andorra. No hi ha garanties d'exit, es tard i el camí es llarg, però ja estem al mes d'abril, i el dia ja allarga. Personalment estic molt espitós, fa dies que vull una aventura de les bones. Estic una mica avorrit de fer "paseos" campestres" . Vull canya canya!!!!
i joder : HEM, TINGUT MOLTA CANYA.
Ha estat un dels millor dies a la muntanya aquest any. Per primera vegada hem fet servir els crampons i el piolet a mes dels esquís.
Ha estat una autentica jornada d'alpinisme amb esquis de muntanya !!!


Passen de les 11:00 h quan perdem de vista l'ultim restaurant de Grau Roig.


A partir d'aquí el cami esdevé un indret gairebé idil.lic



La primavera comença a fondre els llacs a les cotes mes baixes


i la calor es deixa notar


Ni gota de vent. Silenci només trencat pel ziga-ziga dels esquís lliscant damunt la neu


Ja tenim el circ dels Pessons a la vista. Pujarem per un dels corredors que es veu al fons, i baixartem per un altre. Pero això encara no ho sabem


De fet no tenim gens clar poder asol.lir aquest cim


Passem allunyats d'aquesta cornisa no vaigi a caure estant nosaltres a sota!!!!


Ja al peu de la pala que porta al coll de Pessons, ens treiem els esquís i els carreguem a la motxil.la


Es la part mes dura de la ascenció, però també la mes emocionant


Al final la pendent s'empina , i estones la neu està dura, i a puntades de peu anem fent escaletes per poder pujar .


En un resalt ens possem elc crampons . Ha estat un error greu no portar-los possats desde un principi. A baix no calia, pero mes amunt la neu estava molt dura.


Per fi ja som al coll dels Pessons


Uns minuts per agafar alè i seguim amunt per la cresta


Els millors moments son quan ja saps que el cim no set escapa.


Vinga nois, que això ja ho tenim

Instants abans de fer cim



Sortida de una de les canals de pujada.


CIM.
Solitari. No hi ha per menys. Son les 3 de la tarda.

El Jordi, excelent company d'aventures.




Els dos mega- contents amb la fita aconseguida
Dinem, fem fotos, xarrem .No fa fred. Ens ho prenem tot amb molta calma.
Avui no caldrà encendre els frontals. El pitjor que pot passar es que no veiem el Barça per la tele.
(Com finalment, així va ser per el Jordi)


Aquí em teniu, pensatiu i ensimismat amb la bellesa d'aquestes muntanyes andorranes.
Dificilment es pot explicar el que es sent en moments com aquest.
Encara no se perquè la muntanya enganxa tant i es tant adictiva.L'alpinisme es un repte constant. Mes satisfacció com mes dificil el repte aconseguit. Però total perque? si nomes es una muntanya !!.
No ho se, ... però funciona!!!!


Ara intentarem baixar per l'altre canal


Però ho farem amb els esquís a la esquena.


Encara no tenim nivell per baixar per aquí. Potser l'any vinent, que ja no seré un novatillo en això de l'esquí de muntanya.


Al final, el corredor s'estreny i treuen le nas unes pedres amb les que ens podriem fotre molt mal.


Fins hi tot a peu, una mala patinada ens faría anar pendent avall


Aquí a la ombra fot molt fred. Les corretjes dels crampons estan gelades!!!


Arriva el moment de posar-nos els esquís i provar sort amb aquesta neu primavera, profunda i espessa. A mes, degut ja a la hora que estem, comença a regelar formant-se una crosta que encarrila els esquís de manera traicionera impedin els girs.


El dia que puguem baixar per canals com aquesta ja podrem dir que realment en sabem


Patim una mica, pero en poca estona desfem el cami que tant ens ha costat de pujar.


Per que us feu una idea, venim de dalt de tot de la foto, que està a la ombra.
Quasi dues hores de baixada!! (contant caigudes ja ja....)


A aquesta hora de la tarda(ja son les 18:00h) el sol deixa uns tons calids per tota la vall. LLastima que anem massa depressa per gaudir del paissatge amb tota la seva plenitud


Al fons ja es veu el parking de Grau Roig i aquí la neu ja es mes esquiable



Sobre les 19:00 arrivem a Grau Roig. La estació de esquí ja fa dues hores que es tancada. I es respira una tranquilitat que no te res a veure amb la del matí quan els ultims esquiadors venien a amortitzar el seu forfet de temporada.



Pessons la la Butxaca .... FINS LA PROPERA