PEDRAFORCA AMB L'ALBERT

Avui teniem  prevista una sortida a l'Aneto amb el Luis de  Tarragona. Però la hem tingut de anular perque al Luis li ha agafat una febrada inesperada.
L'Albert estava força il.lusionat, i la anulació després de tants preparatius ha estat un cop.

Per apaivagar una mica la desilusió, hem decitit fer una excursioneta al Pedraforca. Es la primera excursió de "persona gran" qaue faig amb l'Albert, i ha estat tot un exit. Hem fet un bon temps, no ens hem torçat cap tornell ni hem tingut agulletes.

"Bocata per emportar" abans de arrivar a Saldes.

El objectiu a fer esta clar !!! : El Pollegó Superior

Aquí el tenim. El dia es presenta bò

El primer tram es el mes avorrit. Pujada sostinguda. L'Albert aguante bé

 A punt a de arrivar al coll de Verdet

Principi de la canal de Verdet. Un tram per dirfrutar amb una grimpadeta que si es la primera vegada que la fas et deixa un bon "regustillu"

 L'Albert està disfrutant com un nen (Ja Ja )

 A que mola?

 Aquí tots dos al Cim Nord. El Pollegó Superior  el tenim encara una mica lluny, pero ja som quasi a la cota máxima

 Ara ja es bufar i fer ampolles

 Una mica de puja-baixa

 Anem amb compte de no caure, que tenim una mica de timba a banda i banda

 Ja som al cim, amb el Calderer a la nostra esquena

 Al cim fotía molt de vent i a mes hi havia massa gent, així que de seguida baixem a dinar abans de arrivar a la tartera

 Aquí tenim la tartera, amb la mateixa pendent quie sempre però cada cop amb menys pedres

 Altre cop al refugi Luis Estasen

 No está malament, 06 h 03 m en pujar i baixar.

Segur que hi tornarem ben aviat. El Pedraforca es un d'aquells cims que agrada repetir

UN PASEO POR LAS NUBES

Hace algún tiempo que ya sé que si insistes, los sueños se cumplen. Hoy voy a probar suerte otra vez

 El sueño de hoy comienza en el parking superior de Vallter

 Y la cosa no pinta demasiado bien a juzgar por la cara de la "susodicha"

 El tiempo mejora, y las nubes se dispersan

 Pero aunque el collado(portella del Mentet) está ahí mismo, a Mami no se lo parece.

 Me temo lo peor en cualquier momento (abandono prematuro!!!)

 Pero la niebla me echa un cable. (Con el viejo truco de : "ahí justo detras de la niebla está el pico")

 Un descanso en el Collado

 Primera cumbre del dia Pic de la Dona (2.705 m )

 I quina Dona.....!!!!!

 Premio

 Vamos a por el doblete. Mami todavía no lo sabe, pero vamos al pico mas lejano de la foto: El Bastiments (2.881m )

 El camino es sencillo, i el animo está alto

Ahora sí, cuando ya estamos mas cerca parece que lo vamos a conseguir

En el tramo final se produce un "conato" de abandono 

 

Niebla en España, Solete en Francia

 Por fin cumbre en Bastiments

Segundo pico del dia

 Merecido bocata en la cumbre

 El pico: símbolo del Cim Nord. ¿A que pone cara de satisfecha?

Se cumplió el doblete!!! Se cumplió el deseo!!!

 De regreso todo es bajada

  Y el calorcete se hace notar

Vamos a buen ritmo, y a estas alturas Mami ya sabe que es capaz de subir al Pic de La Dona y al Bastiments

Tramo final

 

Tras seis horas de marcha : en el Parking de nuevo

EPÍLOGO

 

 Pues el resto del "finde" de turismo por Camprodón

Que si el rio .....

Que si el puente ...

Pero a mi lo que mas me ha gustado ha sido : 

el sueño de los picos y las nubes

Entre platja i platja : LA PICA D'ESTATS

Divendres 20 d'Agost , 17:00h. .
Tirat al llit de l'apartament de Torredembarra.
Estic avorrit.  Cansat de platja . Va pasant l'estiu i cada cop estic mes gos. Em sembla una perdua de temps.
Despres de 4 ó 5 dies ja en tenia prou. Ja he desconectat de la feina, desestressat , desintoxicat , i a mes, he fet molta mes feina al TOM SAWYER de la que m'hagues imaginat a primers de juliol.

M'està resultant un estiu molt estrany. Tinc de fer alguna cosa, però tot em fà mandra !!!!!

De sobte sona el movil; es el meu, que extrany, si a mi no em truca quasi mai ningú.
Miro el display i  veig que es el Colo (el Jordi). Ei tiu que passa?. Com a anat pels Dolomites?.  .......
........
Total; .....  que hem quedat demà al matí a Castellbisbal per anar a fer la Pica d'Estats (3.143 m )
La veritat es que també em feia mandra, pero la perspectiva de un cap de setmana sense moure'm de la platja em va acabar de convencer.
Així donç, agafo el cotxe i m'en vaig a Castellbisbal a preparar la motxila..
A les 8:30 h el Jordi em recull a Castellbisbal, i comença la excursió .

Després de un esmortazar-dinar a Sort, seguim fins a Areu i agafem la llarga pista del refugi de Vallferrera. Una mica mes tard de migdia, ja som prou amunt, començant a gaudir d'un  paissatge ben farcit de rierols.

A mitg camí, el Jordi ,que ve fort dels Dolomites, m'agafa la tenda i el camí no s'em fa tant feixuc

Aprop dels llacs, abunden tolles que conviden a donarnos un bany, però no volem arrivar massa tard al camdemunt del segón estany que es el nostre destí.

Aquest es el estany de Sotllo, el primer que ens trobem

Quan el sol es comença a amagar darrere les muntanyes, muntem la tenda a la vora del estany d'Estats. 
i de bon matí, a les 7:30h començem a caminar direcció al Port de Sotllo, que es el coll que separa Catalunya de França. Un cop allà dubtem entre seguir a tothom per la via normal o bé agafar la cresta que passa pel pic Verdaguer. 

Al final ens decidim per la cresta. Al principi un pel confosa, però de seguida trobem fites i pasem una estona molt entretinguda, de vegades a cavall al damunt de la afilada cresta.

Per fi la dessitjada Pica d'Estats , amb la seva inconfundible creu metàl.lica

Cim de la Pica. 3.143 m 

La pica d'Estats era una de les nostres assignatures pendents. Ja la tenim al sac!!!!

Hi ha qui ve a la "pica" amb senyeres del Barça, amb estelades, i fins i tot hi a qui hi arriva corrents. La Pica es com una mena de lloc de peregrinació. Molta gent només fà una sola muntanya a la seva vida: la pica d'Estats.
Per a mi només es una muntanya mes, això sí, amb unes vistes espectaculars!!!

Deixem la aglomeració del cim i retornem cap al port de Sotllo per la via normal.

Encara queda neu a les zones obagas

Un descans amb la vista al pic Sotllo que el Jordi ja va fer l'any passat.

Al migdia som altre cop al campament a on hem deixat la tenda muntada

Una última mirada al gegant mes alt de Catalunya

I rapidament començem a perdre alçada

Quin gust treure's les botes i remullar els peus en aigua fresca

La cubeta glaciar, quasi rectangular, del estany de Sotllo

Millor que remullar-se els peus, perque no remullar-se el cap?

quin guuuuuuuuust!!!!!!!!!!

Amb el cos fresquet després de la remullada, continuem cap el refugi

Ja hi som , ara només queden 10 km de pista fins a Areu.
Demà :platja altre cop