domingo, 5 de abril de 2009

PEDRAFORCA INVERNAL PEL VERDET

Un cop anulada la sortida a l'Aneto, el Toni i jo no ens quedem a casa. Decidim fer el tercer repte que jo personalment tenia pendent per aquest hivern. El Pedraforca en tecnica invernal pel Verdet .
NOTA : El reptes que jo tenia aquest hivern eren : Pedraforca en solitari per la tartera, Posets, Aneto pel corredor Estasen i Pedraforca pel Verdet, evidentment, totes en invernal.
Ja només em manca un




El "Pedra", com sempre cautiva a tot hom qui se'l mira


i avui nosaltres l'em mirat directament als ulls


però anavem preparats per si "el Pedra" no ens ho posava facil


La neu encara es prou evident a la mateixa carretera


Encara que al refugi no n'hi ha ni una mica. Son les tecniques del "Pedra" per despistar als seus escaladors !!!

De seguida la cosa "se pone brava"


Ultims metres abans de desplegar tota la "artillería".


Una boira molt espessa, ens ho posa mes dificil, i una parella que anava davant de nosaltres abandona, (i això que anaven ben equipats)


Ens posem els arnesos i despleguem les cordes .



Així, jo vaig de primer, i asseguro al Toni (que va sense crampons per motius que mes val no explicar !!!)



En alguns punts critics, la adrenalina ens surt per les orelles !!!


El glaç que cubreix la roca es prou fi com per no permetre clavar-hi la fulla del piolet.
Hem d'anar amb molt de compte.


i així de mica en mica .....


... arrivem al cim Nord


i superem les tres crestes i colls que porten al cim


Els ultims metres son una autentica pared de roca glaçada i molla


Que sense crampons, el Toni ha superat amb molta dificultat


Ja hi som, evidentment, el cim es per nosaltres solets. No ha pujat ningú ni per la tartera (la cara fàcil)


Com diu el Calleja : "otro desafio conseguido !!!!!
6:30 h d'ascenció.



La baixada per la tartera es mes sezilleta.




Encara que les patinades i caigudes de cul no es poden evitar


Ja es tard, i els animalets sembla que no s'espanten al nostre pas


Una miqueta mes i ja som al refugi Lluis Estasen



Arrivem al cotxe de nit, cosa dificil están com estem ja en horari d'estiu,


Aquí tenim els crampons que el Toni no s'ha pogut posar. Son del primer català que va fer el Everest. Potser que tornin a la vitrina!!!

No hay comentarios: