sábado, 23 de enero de 2010

43 CASTANYAS AL BASTIMENTS !!!



Avui faig 43 anys. I ho tinc de celebrar!!. Una bona manera de fer-ho es pujar al Bastiments amb esquís.
No aviso a ningú i m'en vaig tot sol. De tant en tant em ve de gust pujar muntanya i no pensar res mes. Però avui no he pogut evitar de pensar que ja fa massa temps que un barco espera tocar l'aigua.


A les 6:03 h ja era fora de casa,



i a les 8:30h ja estava a l'aparcament de Vallter .


Molts grupets pugen cap a munt , i altres van al Grà de Fajol a fer canals.


En 10 minutets ja estava al refugi,


Mentre veig com es desperta el dia, em menjo el bocata de mermelada.
Avui a casa no tenia res mes.


Creuo les pistes de Vallter2000 encara solitaries


El ven i el fred dels ultims dies han deixat aquestes formacions tant curioses.


i jo xino xano


M'acosto al coll de la Marrana. Encara sota la ombra del Gra de Fajol


Es tant dret que els ultims metres em tinc de treure els esquis.


Un cop a dalt , el solet ja ho calenta tot


.. i el Bastiments ja treu el nas


La pala que m'espera es realment dura


Un esforç que no puc mantenir gaiure estona seguida.


I em vaig parant de tant en tant per agafar aire i menjar alguna barreta energética.


El tram final es criminal, pero ja toco la creu


Ara ja hi soc, però una sensació extranya m'envaeig.
No tinc la felicitat que normalment sento en asol.lir un cim.
Podria ser perque ja he fet aquest cim mitja dotzena de vegades, tant a l'estiu com a l'hivern .


El meu primer cim en solitari, ja fa quasi dos anys


Però no es per això. Una lleugera tremolor de cames ho confirma.
Avui tinc de baixar esquiant per aquesta pala que tant m'ha costat de pujar.


En 10 minuts seré altre cop al fons del coll de la Marrana.
Mentre em mentalitzo, admiro las muntanyes aquest any escasses de neu


Aquesta cresta separa Catalunya de França


Aiixò es el que es veu desde 2.881 m


Per fi em decideixo i salto cap a vall. Yuju!!!!! Quina baixada mes excitant.
Baixant no puc fer fotos, però tot ha anat bé. No m'he caigut ni un sòl cop.


El unic contratemps es que m'he passat el refugi i he de anar cap al cotxe atravesant un bosquet

13:30h . Avui dino tranquilament sentat al cotxe.
Gracies a tots els que m'heu felicitat, i als que no .... , TAMBE

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Estimado Rives, son muchas las veces que he visitado tu página de construcción del barco, y últimamente por motivos diversos dejé de hacerlo.
Es un motivo de alegría volver a sentir tu fuerza y empuje natural, sigue así y que la salud y la suerte te acompañen siempre. F.Quintana

Carles Ribes dijo...

Gracias F.Quintana.
El Barco lo tengo listo,pero la crisis que a todos nos afecta me impide botarlo. Así que mientras espero, subo montañas!!!

Saludos