sábado, 16 de enero de 2010

PUIGMAL (2.911 M ) per ERR

Avui un classic. El Puigmal per França.
La idea inicial era fer el Coma d'Or a Andorra, pero donen risc 4 sobre 5 de allauds.
Ahir mateix es va produir un a Masella enterrant a tres esquiadors que feien fora-pista.
El motiu es la pujada de les temperatures que s'ha produit després de una setmana de abundants nevades a tot el Pirineu. I el resultat a estat una capa de uns 40 cm de neu fresca per damunt de una capa glaçada . I es clar, els risc d'allaud augmenta.
Per això, intercanviem impresions amb el expert de TUBOSA a Puigcerda i ens recomana anar al Puigmal que no te perill perque les pendents son suaus. Ens adverteix que no anem ni a Puigmal de LLo i a Puigmal de Segre, que son altres pics que hi ha al voltant mes perillosos en materia d'allauds.


Estació d'esquí Puigmal a Err.


Esmortzar i preparar la motxil.la; posar pells; un walky talky per cadasú.
Consultar ruta i meteo; no fa fred, no agafarem el plumes, però sí el "gore-tex" , que al cim farà vent. Com sempre.
Tot llest; esquís als peus i sortim



Resseguim la pista que ens porta


fins la primera pala. Ja començem a suar una mica.




Aquí no som els únics; es el que té fer un classic.


Avui farem moltes "voltes maria"


i n'aprendrem molt mirant als demés.


i així, entre nuvols i alguna estoneta de sol timidot


Fem el cim ja de sobres conegut, pero avui li hem vist la cara franchute.


Com era de esperar, al cim fà tant de vent que no podem ni dinar.
Així que decidim baixar un cop fetes les fotos de rigor i de "la tocada de armonica". La qual només podreu sentir en el video.



El Jordi comença molt bé, sorteixant les primeres pales glaçades. Però el nostre veritable enemic es la neu toba. Aquí no ens en sortim. Alguna cosa falla. Alguna cosa fem malament que sempre anem de cul per la neu.


Però res!!!, altre cop amunt i a seguir intentan-t'ho


i altre cop al terra!!!
Es que esquiar en un "fora-pista" constant com es l'esquí de muntanya te la seva gracia.
Però això es el que ens agrada d'aquesta activitat.
Cada corba es un repte nou.
Cada neu te la seva dificultati i totes son diferents. Dura, toba fins el tornell, toba fins la cuixa, relliscosa, seca, humida, crosta, ventada, pols. I el pitxor: CANVIANT. Quan t'has acostumat a un troçet de dura, llavors et troves amb un paquetón de toba i te la fots sense remei . Però es excitant. Encara que tot te un limit.....


i en algún cop caiem en la temptació de treure-ns els esquís per "baixar millor".


Però no. Que amb neu fins a la cintura no hi ha qui baixi.
Al final, a les quatre de la tarda arrivem a baix i podem dinar. Quina gana!!!!!

No hay comentarios: