43 CASTANYAS AL BASTIMENTS !!!

Avui faig 43 anys. I ho tinc de celebrar!!. Una bona manera de fer-ho es pujar al Bastiments amb esquís.
No aviso a ningú i m'en vaig tot sol. De tant en tant em ve de gust pujar muntanya i no pensar res mes. Però avui no he pogut evitar de pensar que ja fa massa temps que un barco espera tocar l'aigua.


A les 6:03 h ja era fora de casa,



i a les 8:30h ja estava a l'aparcament de Vallter .


Molts grupets pugen cap a munt , i altres van al Grà de Fajol a fer canals.


En 10 minutets ja estava al refugi,


Mentre veig com es desperta el dia, em menjo el bocata de mermelada.
Avui a casa no tenia res mes.


Creuo les pistes de Vallter2000 encara solitaries


El ven i el fred dels ultims dies han deixat aquestes formacions tant curioses.


i jo xino xano


M'acosto al coll de la Marrana. Encara sota la ombra del Gra de Fajol


Es tant dret que els ultims metres em tinc de treure els esquis.


Un cop a dalt , el solet ja ho calenta tot


.. i el Bastiments ja treu el nas


La pala que m'espera es realment dura


Un esforç que no puc mantenir gaiure estona seguida.


I em vaig parant de tant en tant per agafar aire i menjar alguna barreta energética.


El tram final es criminal, pero ja toco la creu


Ara ja hi soc, però una sensació extranya m'envaeig.
No tinc la felicitat que normalment sento en asol.lir un cim.
Podria ser perque ja he fet aquest cim mitja dotzena de vegades, tant a l'estiu com a l'hivern .


El meu primer cim en solitari, ja fa quasi dos anys


Però no es per això. Una lleugera tremolor de cames ho confirma.
Avui tinc de baixar esquiant per aquesta pala que tant m'ha costat de pujar.


En 10 minuts seré altre cop al fons del coll de la Marrana.
Mentre em mentalitzo, admiro las muntanyes aquest any escasses de neu


Aquesta cresta separa Catalunya de França


Aiixò es el que es veu desde 2.881 m


Per fi em decideixo i salto cap a vall. Yuju!!!!! Quina baixada mes excitant.
Baixant no puc fer fotos, però tot ha anat bé. No m'he caigut ni un sòl cop.


El unic contratemps es que m'he passat el refugi i he de anar cap al cotxe atravesant un bosquet

13:30h . Avui dino tranquilament sentat al cotxe.
Gracies a tots els que m'heu felicitat, i als que no .... , TAMBE

PUIGMAL (2.911 M ) per ERR

Avui un classic. El Puigmal per França.
La idea inicial era fer el Coma d'Or a Andorra, pero donen risc 4 sobre 5 de allauds.
Ahir mateix es va produir un a Masella enterrant a tres esquiadors que feien fora-pista.
El motiu es la pujada de les temperatures que s'ha produit després de una setmana de abundants nevades a tot el Pirineu. I el resultat a estat una capa de uns 40 cm de neu fresca per damunt de una capa glaçada . I es clar, els risc d'allaud augmenta.
Per això, intercanviem impresions amb el expert de TUBOSA a Puigcerda i ens recomana anar al Puigmal que no te perill perque les pendents son suaus. Ens adverteix que no anem ni a Puigmal de LLo i a Puigmal de Segre, que son altres pics que hi ha al voltant mes perillosos en materia d'allauds.


Estació d'esquí Puigmal a Err.


Esmortzar i preparar la motxil.la; posar pells; un walky talky per cadasú.
Consultar ruta i meteo; no fa fred, no agafarem el plumes, però sí el "gore-tex" , que al cim farà vent. Com sempre.
Tot llest; esquís als peus i sortim



Resseguim la pista que ens porta


fins la primera pala. Ja començem a suar una mica.




Aquí no som els únics; es el que té fer un classic.


Avui farem moltes "voltes maria"


i n'aprendrem molt mirant als demés.


i així, entre nuvols i alguna estoneta de sol timidot


Fem el cim ja de sobres conegut, pero avui li hem vist la cara franchute.


Com era de esperar, al cim fà tant de vent que no podem ni dinar.
Així que decidim baixar un cop fetes les fotos de rigor i de "la tocada de armonica". La qual només podreu sentir en el video.



El Jordi comença molt bé, sorteixant les primeres pales glaçades. Però el nostre veritable enemic es la neu toba. Aquí no ens en sortim. Alguna cosa falla. Alguna cosa fem malament que sempre anem de cul per la neu.


Però res!!!, altre cop amunt i a seguir intentan-t'ho


i altre cop al terra!!!
Es que esquiar en un "fora-pista" constant com es l'esquí de muntanya te la seva gracia.
Però això es el que ens agrada d'aquesta activitat.
Cada corba es un repte nou.
Cada neu te la seva dificultati i totes son diferents. Dura, toba fins el tornell, toba fins la cuixa, relliscosa, seca, humida, crosta, ventada, pols. I el pitxor: CANVIANT. Quan t'has acostumat a un troçet de dura, llavors et troves amb un paquetón de toba i te la fots sense remei . Però es excitant. Encara que tot te un limit.....


i en algún cop caiem en la temptació de treure-ns els esquís per "baixar millor".


Però no. Que amb neu fins a la cintura no hi ha qui baixi.
Al final, a les quatre de la tarda arrivem a baix i podem dinar. Quina gana!!!!!

PIC DE LA MINA (2.683m )

I per fi ho aconsegueixo.
El Jordi i el Guillem avui m'acompanyaran amb els esquís
LLoguem un parell d'equips al TUBOSA de Puicerdà i ... al ataque!!!!
Segur que no es tant dificil!!!


Començem l'ascencio desde el Coll de Puymorens en un dia ventos i humid.
Ideal per quedar-se a casa fent sudokus.


Però despres de cruspir-nos un bocata ple de greixos i colesterol sota una debil nevada,


Estem llestos per afrontar el que ens vingui


El Pic de la Mina es el que es veu al fons. No el perdrem de vista en tota la ascenció.
Això es bo i dolent a la vegada, perque sembla que no t'hi acostis mai.


Però nosaltres sabem que en unes 3h. aprox serem a dalt. Avui sí, "toqui qui toqui i peti qui peti".


Començem a pujar al costat mateix de les pistes d'esquí. La qual cosa li treu bona part del encant a la excursió

Un cop arrivem al remuntador mes alt, nosaltres seguim amunt, anant a buscar el coll que està completament glaçat


i fot un vent!!!! .... que treu les ganes de seguir.


Pero ens queda tant poquet .....


Jo com sempre, amb turno amb el Jordi per anar grabant videos


Arrivats al coll, el vent es para ... No ho entenem, però ens va molt bé.
Deixem els esquís "plantats" i ...


Enfilem la cresteta final


i avui sí. Avui tenim foto de cim
Pic de la Mina (2.683 m )




Animem una mica la festa tocant l'harmònica.


El Guillem està a punt de ballar un CAN CAN,


però es talla perque al cim hi ha mes gent ....


El Jordi es menja el seu bocata a -6ºC


Feia temps que no veia al Guillem tant abrigat!!!!!



Després de 20 min. tornem cap a baix


Ara la pregunta es : com punyetes baixarem, tot això glaçat com un mirall?


El Jordi de seguida li pren el pols a la muntanya


i el Guillem, mes prudent, baixa poc a poc i bona lletra.


i jo, ... tot i que baixo força segur, també em foto de lloros quan la neu es massa fonda


Al final enllaçem amb les pistes i amb un plis som altre cop avall.


Aviu arrivarem doreta a casa .....(o això pensavem en fer aquesta foto quan encara no sabiem que ens liariem a Puigcerdà a fer un cafetò)