La idea inicial era fer el canal Vermicelles, a Eina, però la gran quantitat de neu caiguda durant la setmana i l'alt risc d'allauds a la zona, ens va fer canviar de lloc. Així que anem al Grà de Fajol Gran per alguna canal facileta que trobem per el cami, i després resseguirem tota la cresta fins al cim.
Quedo a les 6:45 a Canovelles amb el Toni i a les 8:00 amb el Jordi a San Pau de Seguries i continuem tot tres direcció Vallter.
El Paissatge es precios, i el dia inmillorable.
Aparquem el cotxe junt al caminet que condueix al refugi d'Ulldeter
Aquí el tenim, copat de neu com poques vegades en els darrers anys.
Enfilem "la Nord" del Grà de Fajol amb la esperança de trobar un canalet "macu".
Jo com sempre al darrere fent fotos per deixar constancia del tema !!!!
SEmbla que el toni ha "ensumat" alguna cosa ...
Sí, ¡es el tipic embolat dels seus! : una canal amb molta neu a la entrada.
El Jordi i jo, decidim seguir-lo amb una mica de escepticisme
La cosa es complica una mica
hi ha gel a la sortida, amb pedres de dubtosa consistencia, i a on piolet i crampons fan una bona feina. La veritat es que hem passat una mica de "jinye" en veure que no podiem tornar enrrere i en no saber que ens esperava mes endevant.
Un cop ja en terreny mes segur, ...
Ja fem mes bona cara, !!!, pero tot i així, ...
enfilem per un cami una mica al limit ...
... de la nostra experiencia en muntanya invernal
En unes tres hores som al cap de munt de la aresta
I ens quedem impressionats del espectacle que ens ofereix la natura...
Es dificil de descriure, però segur que no deixaría indiferent ningú.
Al darrere nostre el Grà de Fajol petit,
i aquí al davant, el Grà de Fajol Gran, amb la llarga aresta que condueix al seu cim.
Iniciem el camí per la vesant sud amb una calor impropia del mes de gener.
(Aqui passem del blanc al negre amb una facilitat...!!!!)
Una paradeta per dinar i seguim.
La pujada es llarga i sostinguda, però el cim està cada cop mes aprop.
I ha tanta llum que porto les ulleres de sol normals i al damunt aquestes ulleres també de sol.
No vul agafar cap "cegera de las nieves" o conjuntivitis
Amb les manigues arremangades, anem en fila tos per la mateixa petjada
Ja tenim el cim a tocar
Ara sí, ja hi som,
La creu que hi ha com a símbol, està enterrada en neu fins a dalt
Després de gaudir una mica el cim, començem a baixar en direcció al coll de la Marrana.
Aqui el veiem amb el Bastiments al fons
Jo avui baixo caminant com les persones normals...
Pero el Toni i el Jordi decideixen fer un culen -bajen
Una estoneta mes i ja estem al aparcament, que per cert està a - 4,5ºC
Aquí estem tots tres, preparats per una nova aventura.
Aquesta es la ruta seguida, A quí falta el recorregut per la aresta fins al cim del Gra de Fajol Gran que quedaría a la dreta de la foto. Si he de ser sincer, si m'ho diuen avanç de començar, mai hagues cregut que seriem capaços de fer-la.
Com sempre es cumpleix la dita , "voler es poder", o també "Lo hicieron porque no sabian que era imposible". Això últim tan val per muntanyes com per barcos, ja m'enteneu !!!
Aquí teniu el video
No hay comentarios:
Publicar un comentario