Aquest cop hem fet una sortideta una mica - tot s'ha de dir - mal planificada.(culpa meva)
Després de l' episodi de ciclogenesi explosiva (vent huracanat) del dissabte, hem pensat en fer una excursioneta una mica ligth. La questio era fer el Noucreus (2.799 m ) situat a l'Olla de Nuria.
Però som tant llestos, que decidim anar a Nuria xino-xano, com qui fa un passeixet de calentament.
El que no recordavem es que son 3,5 hores de cami glaçat i un xic perillos a segons en quins indrets.
Quan arrivem a Nuria ja son les 12:00, i entre que mengem el bocata i demés, es fan les 13:00 i encara estem decidint si anem al Noufons o al Noucreus.
A mes jo he arrivat bastant tocat a Nuria. No se quina es la raó, però la veritat es que estic força cansat i respiro amb dificultat cada cop que faig un esforç en avançar . Potser es la motchilla que pesa massa, o potser el vinet que m'he dut per alegrar l' esmortzar. La questió es que avui no ha estat dia de cim.
Aquesta es la crónica fotográfica de la excursió.
El dia pinta molt bé.
A les 8:30 ja som a Queralbs, i començem el ritual de posar-nos les botes, esmortzar la pasteta, el platan, ...
Fa solet, pero el fred no ens el treu ningú
i s'ha d'anar amb compte...
... en no relliscar en algun d'aquest passets tant glaçats.
Aquest cop no vaig sol, m'acompaya el Jordi
Això es la Cua de Cavall quasi completament glaçada
Anem xarrant de les nostres coses, .... i
de la famosa crisi, que ja veurem a on ens portarà ...
Però quan estem davant d'aquests paissajes;
¡ que la dongin pel cul a la crisi!!
Quasi sense adonar-nos , nosaltres ja som a Nuria
Coim veieu, de neu aquest any no en manca.
Aqui comença el meu patiment .
Tirem pel dret per una pala bastant inclinada
Jo no puc amb la meva ànima, i paro cada tres passes per agafar alè
En canvi el jordi va molt fresquet
Quina pose mes "xuleta", ni que fos el Artur Mas
Arrivant a dalt d'un turó, experimentem les restes d l'huracà d'ahir
Però anem molt ben equipats per a qualsevol inclemencia meteorólogica. Potser per això em pesa tant la motxilla
La experiencia de admirar aquest paisatge,
no es pot pagar amb diners.
Y val la pena patir una mica per poder-lo admirar i sentir.
Ningú no regala res,
i menys la Natura, que de tant en tant es vol cobrar alguna víctima.
Per sort, aquest cop, tampoc hem sigut nosaltres.
Un vinet per celebrar-ho
Agafem el cremallera, que es massa tard, i a mes encara no m'he recuperat de la meva "pajara"
Arrivem de nit a Queralbs
i jo no faig gaire bona cara. Es la cara típica de "NO CIM"
Recollim trastos i cap a casa
No hay comentarios:
Publicar un comentario